La paraula Informàtica prové duna contracció de tractament
automàtic de la informació. Potser per això els informàtics acostumem a ser
força negats per fer un tractament artesà de la informació. Ens emboliquem sovint en
termes massa tècnics i ens perdem en les fulles quan volem descriure el bosc. Som conscients molt
conscients, diria jode la tremenda importància que té poder disposar de la
informació oportuna en el moment adequat --de fet, és lobjectiu que justifica la
nostra pròpia existència-- i ho fem força bé quan sens demana el rol
dintermediaris especialitzats per propiciar la trobada entre la informació
necessitada (prèviament elaborada i emmagatzemada) i l'usuari que la cerca. Però quan
sens demana que informem sobre la nostra feina, sobre els serveis que hem dissenyat
i hem posat a punt, comencem a no estar a lalçada esperada. Ens podem enrotllar com
una persiana, podem abocar una immensa pluja de detalls i explicacions, però ens podem
oblidar dexplicar coses tan bàsiques com què estem perseguint i quines són les
necessitats reals dels usuaris de a peu que anem a satisfer.
Penso que aquests darrers anys lSI ha fet un esforç important en millorar la
comunicació amb els seus usuaris. Ens ho avala el resultat de lenquesta sobre
lSI promoguda pel Vicerectorat de TIC. Ens ho ratifica el testimoni quotidià dels
nois i noies que integren el Centre dAtenció i Suport (CAS) i la web del Servei de
més de 250 pàgines actives. Un altre testimoni, de periodicitat més irregular,
lha donat aquesta pròpia revista electrònica, LEnllaç.
Els mitjans usats per donar la informació són els apropiats, daixò no en tenim
cap dubte. Avui dia, un servei com el nostre sha de comunicar amb els seus usuaris
via el telèfon, el correu electrònic i el web. Els dubtes són només sobre
leficàcia i lestabilitat daquesta comunicació. Ens costa molt,
abassegats pel dia a dia, complir amb una regularitat periòdica de la revista i tenim
comprovat que no som prou bons comunicadors. Ja ens ho va fer notar, fa un temps, un grup
de millora que va estar estudiant el tema. Abusem de mots massa carregats de context
tècnic, no sabem engranar els missatges en un ordre clar per qui no domina el tema sobre
el que estem parlant, etc. En resum: fem les falles típiques dels tècnics quan juguen a
fer de periodistes.
I aquest és el punt clau. Qui millor que els periodistes per fer de periodistes?
Aquesta és la reflexió adequada. En una universitat on tenim una de les millors
facultats europees de Ciències de la Comunicació, la solució passa per fer-nos ajudar
per ells. I just això és el que hem fet. Hem demanat al director del Gabinet de Premsa
que ens ajudi i hem obtingut el seu beneplàcit. A partir daquest número de
LEnllaç inaugurem una nova etapa que esperem sigui fructífera i enriquidora per
tots, especialment pels nostres usuaris. Un conveni de col·laboració amb el Gabinet de
Premsa i el Departament de Periodisme ens permetrà gaudir del suport directe dells
i la dedicació duna estudiant de segon cicle de la facultat.
Notareu des dara mateix canvis en el disseny del web i en els continguts. Canvis no
dràstics però progressius. El nostre desig i la nostra esperança són que des
dara mateix noteu les millores i que us complaguin. Que així sia!
|
|
|
|
|