Som conscients –molt conscients, diria jo—de la tremenda importància que té poder disposar de la informació oportuna en el moment adequat --de fet, és l’objectiu que justifica la nostra pròpia existència-- i ho fem força bé quan se’ns demana el rol d’intermediaris especialitzats per propiciar la trobada entre la informació necessitada (prèviament elaborada i emmagatzemada) i l'usuari que la cerca. Però quan se’ns demana que informem sobre la nostra feina, sobre els serveis que hem dissenyat i hem posat a punt, comencem a no estar a l’alçada esperada. Ens podem enrotllar com una persiana, podem abocar una immensa pluja de detalls i explicacions, però ens podem oblidar d’explicar coses tan bàsiques com què estem perseguint i quines són les necessitats reals dels usuaris “de a peu” que anem a satisfer.

Penso que aquests darrers anys l’SI ha fet un esforç important en millorar la comunicació amb els seus usuaris. Ens ho avala el resultat de l’enquesta sobre  l’SI promoguda pel Vicerectorat de TIC. Ens ho ratifica el testimoni quotidià dels nois i noies que integren el Centre d’Atenció i Suport (CAS) i la web del Servei de més de 250 pàgines actives.  Un altre testimoni, de periodicitat més irregular, l’ha donat aquesta pròpia revista electrònica, L’Enllaç.

Els mitjans usats per donar la informació són els apropiats, d’això no en tenim cap dubte. Avui dia, un servei com el nostre s’ha de comunicar amb els seus usuaris via el telèfon, el correu electrònic i el web. Els dubtes són només sobre l’eficàcia i l’estabilitat d’aquesta comunicació. Ens costa molt, abassegats pel dia a dia, complir amb una regularitat periòdica de la revista i tenim comprovat que no som prou bons comunicadors. Ja ens ho va fer notar, fa un temps, un grup de millora que va estar estudiant el tema. Abusem de mots massa carregats de context tècnic, no sabem engranar els missatges en un ordre clar per qui no domina el tema sobre el que estem parlant, etc. En resum: fem les falles típiques dels tècnics quan juguen a fer de periodistes.
I aquest és el punt clau. Qui millor que els periodistes per fer de periodistes?
Aquesta és la reflexió adequada. En una universitat on tenim una de les millors facultats europees de Ciències de la Comunicació, la solució passa per fer-nos ajudar per ells. I just això és el que hem fet. Hem demanat al director del Gabinet de Premsa que ens ajudi i hem obtingut el seu beneplàcit. A partir d’aquest número de L’Enllaç inaugurem una nova etapa que esperem sigui fructífera i enriquidora per tots, especialment pels nostres usuaris. Un conveni de col·laboració amb el Gabinet de Premsa i el Departament de Periodisme ens permetrà gaudir del suport directe d’ells i la dedicació d’una estudiant de segon cicle de la facultat.

Notareu des d’ara mateix canvis en el disseny del web i en els continguts. Canvis no dràstics però progressius. El nostre desig i la nostra esperança són que des d’ara mateix noteu les millores i que us complaguin. Que així sia!