Les sigles CAS corresponen al Centre d'Assistència i de Suport a l'Usuari de la Universitat Autònoma. El Servei d'Informàtica de la UAB ofereix aquest servei des d'octubre de 1996, tot i que l'estructura actual del CAS data d'un any després de la seva creació.

Actualment, al CAS hi ha 14 becaris de la UAB que s'encarreguen d'atendre els usuaris. Les funcions dels becaris del CAS consisteixen en informar els usuaris i canalitzar la resolució de problemes referents als serveis, aplicacions i sistemes oferts pel Servei d'Informàtica. A més, des del CAS també s'assessora els usuaris en l'elecció de les eines informàtiques més adequades a les seves necessitats, s'aconsella en l'adquisició de material i, en definitiva, s'intenta fomentar l'ús dels nous serveis, aplicacions i sistemes oferts pel Servei d'Informàtica.

Diego de Haro és el responsable d'aquest servei que, físicament, es troba al Servei d'Informàtica de la UAB, edifici D. Segons ell, la finalitat del CAS és "aconseguir que els usuaris treguin el màxim profit dels serveis i aplicacions que es posen al seu abast i que perdin el menys temps possible en resoldre els dubtes o problemes que se'ls puguin presentar". La tasca del Diego consisteix en garantir la qualitat del servei, formar els becaris, supervisar la tasca que fan i definir com es donarà el suport dels nous serveis que van sorgint.

Però el CAS no sempre ha estat com és ara. En el seu inici, segons ens explica en Diego, "neix com un servei de manteniment d'equips informàtics". A l'octubre de 1996 el CAS està format per tres persones, entre elles el Diego com a coordinador, que s'ocupen de reparar el equips i d'atendre les trucades. Però a mida que els serveis evolucionen, el nombre de trucades s'incrementa, i arriba un moment en que no es dóna a l'abast. Aleshores es decideix oferir una beca als estudiants la qual pretén satisfer la creixent demanda dels usuaris.

Actualment, el CAS disposa de set línies telefòniques amb atenció personalitzada de nou del matí a set de la tarda. A més, la resta del dia hi ha un servei de contestador automàtic. També es poden fer les consultes a través del correu tradicional i electrònic i el fax: "S'intenta donar el màxim de facilitats perquè els usuaris puguin resoldre de la manera més ràpida els seus dubtes. També tenim el web del Servei d'informàtica (www.uab.es/si) on s'informa detalladament de molts dels serveis i dubtes que se li pot presentar a qualsevol persona a l'hora d'utilitzar els nostres serveis".

Les dades
Diego de Haro porta un control diari dels casos i intervencions registrades pel CAS, i d'aquesta manera intenta optimitzar el servei en funció de les necessitats que es plantegin: "L'horari del CAS s'ha reestructurat diverses vegades per tal d'adaptar-nos a les necessitats del nostres usuaris. Finalment hem vist que les hores que requereix major personal són les compreses d'onze a dues i de tres a sis".

El curs passat (setembre 1999-Agost 2000) el CAS va atendre més de 34.500 intervencions. Els mesos amb un major índex d'intervencions corresponen al novembre (4.229) i al març (4.507), sent en canvi els mesos de vacances (abril i agost) els de menor consulta.

Pel que fa a la temàtica de les preguntes, la majoria van relacionades amb el servei de correu, l'accés remot i el servei 2002. El febrer de 2001, concretament, del total de 2879 intervencions que es van fer, 311 estaven relacionades amb la paraula de pas, seguides de les 306 relacionades amb el correu. A continuació, els dubtes més freqüents tenen a veure amb el Servei 2002 segona fase (137) i el CESAR (132).

La majoria de preguntes que plantegen els usuaris són via telefònica, a través del número 2100 (en el més de febrer van ser 1.296 trucades) , tot i que també és creixent l'ús del correu electrònic per resoldre dubtes (cas@uab.es).

MÉS INFORMACIÓ

Els becaris del CAS

Al CAS hi ha 14 estudiants de la UAB en règim de beca. La majoria d'ells estudien informàtica, però hi ha algunes excepcions, ja que al CAS, actualment, hi ha dos estudiants de física i un de comunicació audiovisual.

Per accedir a la beca del CAS s'ha de passar unes proves de nivell que consisteixen en un test sobre informàtica general per assegurar que els candidats tenen uns nivells mínims per desenvolupar correctament el càrrec que volen ocupar. Com explica en Xevi, estudiant de físiques, "a la prova de nivell et pregunten coses en referència a eines d'ofimàtica, navegadors d'Internet, sistemes operatius..."

Però quin és el motiu que impulsa a aquest nois ha presentar-se a la beca? La majoria de becaris que estan al CAS asseguren haver-s'hi presentat per ampliar els seus coneixements, tot i que no neguen que el factor econòmic és molt important: "Pels estudiants de l'Autònoma treballar al campus és una gran sort, ja que permet obtenir un sou amb una compaginació més fàcil  amb els estudis", assegura l'Eloy, un dels becaris de tarda. Altres encara ho tenen millor, com el Xevi, que viu al mateix campus: "El fet que fos una beca per treballar a la UAB m'anava molt bé per a continuar els meus estudis, i com jo visc a la Vila Universitària, no he d'agafar cap transport per anar a treballar".
Tots els becaris del CAS realitzen les mateixes funcions, tot i que hi ha un càrrec que internament anomenen "caché" o "segon nivell d'assistència". "En realitat fem el mateix que la resta de becaris, però també som, en certa manera, els intermediaris entre el coordinador del CAS i la resta de personal del CAS. També estem per ajudar a resoldre els dubtes que tinguin els nous becaris i a més, actualitzem el web intern del CAS, on publiquem aquells dubtes més comuns", assegura la Carol, la "segon nivell" del matí.

La majoria de becaris del CAS s'han assabentat de l'existència d'aquesta beca a través d'anuncis als taulers de la facultat i avisos a través del correu electrònic. Altres, però s'hi van presentar aconsellats per companys que havien realitzat la beca anteriorment i que havien quedat molt satisfets de l'experiència. Aquest és el CAS de la Carol, com ella mateixa ens explica: "Em vaig decidir a presentar-me a la beca perquè coneixia a dues noies que ho havien fet anteriorment i les havien seleccionat. Em van explicar com funcionava i em va semblar interessant per aprendre coses sobre la xarxa", i afegeix: "Al final resulta que he après moltes més coses de les que em pensava".

Amb tot, els becaris del CAS estan contents d'haver optat a aquesta beca, i la majoria repetirien la experiència ja que a banda dels coneixements adquirits i la retribució econòmica (que, desenganyem-nos, sempre és un al·licient) també han adquirit uns vincles d'amistat i companyerisme amb la resta de becaris.