La informàtica es vincula, moltes vegades, únicament, amb màquines, programes, xips, etc. Però cal tenir en compte que darrera de totes aquestes paraules hi ha persones, persones que treballen perquè tota aquesta maquinària funcioni, avanci i ajudi en el major grau possible als usuaris finals.
És per això que L'Enllaç vol inaugurar amb aquest número una secció d'entrevistes que intentarà apropar la cara més humana d'aquesta professió.
Ha estat una mica difícil decidir amb quin professional iniciar aquest seguit d'entrevistes, ja que hi ha molt bons professionals al Servei d'Informàtica. Finalment, hem optat per aplicar un criteri d'antiguitat i hem escollit l'actual director del servei, en Llorenç Guilera, perquè al 1980 va col·laborar amb el naixement i va ocupar la primera direcció del Centre de Càlcul que va ser un dels orígens (junt amb el CPD i les aules informatitzades) de l'actual Servei d'Informàtica.

Llorenç Guilera Agüera és el director del Servei d'Informàtica (SI) de la UAB des de febrer de 1995. Però la seva trajectòria al servei ve lligada amb el naixement d'aquest l'any 1980, aleshores anomenat Centre de Càlcul.
En aquell moment ell era professor d'informàtica a l'Autònoma, i es va assabentar que hi havia un concurs per assolir la direcció d'aquest nou centre que naixia, i no va dubtar ni un moment en presentar-se com a candidat. La seva experiència anterior com a director d'un altre centre de càlcul i els seus  coneixements en la matèria, li va permetre guanyar el concurs i participar en la impulsió d'aquest servei al qual després de temps ha volgut tornar.

Per què va tornar al Servei d'Informàtica?
Bé, va arribar un moment en que me'n vaig afartar de treballar per empreses multinacionals i tot el que això comporta. Quan vaig marxar del Centre de Càlcul de l'Autònoma (així s'anomenava el Servei d'Informàtica antigament) vaig anar a la competència, a la Universitat Politècnica. Després vaig estar una colla d'anys treballant a la indústria privada i un bon dia vaig assabentar-me que la plaça de director del Centre de Càlcul de la UAB estava vacant. No sé si la meva reincorporació es va deure a que encara se'n recordaven de la meva anterior etapa, o pel contrari, ja l'havien oblidat (rialles de complicitat). El fet és que ara estic aquí  amb moltes ganes i molt content d'haver pres aquesta decisió.

I quins canvis li van sobtar més del que es va trobar quan va tornar al servei que havia vist néixer?
Per començar, l'edifici no era el mateix. Quan me'n vaig anar, el Centre de Càlcul estava ubicat a un semisòtan d'una ala de la facultat de Ciències, en un espai d'uns escassos 600 metres quadrats. Quan torno veig que disposem d'un edifici nou, de milers de metres quadrats, amb unes condicions d'infrastructura molt millor que quan me'n vaig anar. En canvi, em trobo que el nom és el mateix "Centre de Càlcul".

I això li va molestar?
No es tracta de molestar o no. Simplement és un nom que havia quedat obsolet perquè el càlcul ja no és el servei que oferim. És un nom que corresponia a una tecnologia arcaica. Al 1995, quan torno a ocupar la direcció de l'SI, els investigadors ja no necessiten una màquina central com el VAX/VMS la que teníem aquí durant la primera etapa en la  direcció de l'SI. Ja no es produeix la còmica imatge(però en aquell moment única via) d'una fila d'estudiants i investigadors, amb les seves targetes perforada, fent cua per insertar-la a "la màquina" perquè li doni els resultat de les seves investigacions. Ara això ja es pot fer, i superant de molt la capacitat d'aquella màquina, des del propi despatx, ja sigui amb una estació de treball o, en la majoria dels casos, amb un simple PC que és el que utilitza el 90% del investigadors d'avui dia. Els grans càlculs, avui dia, es regulen mitjançant la connexió a un centre de supercomputació especialitzat. Aquí a Catalunya s'ha muntat un que és el CESCA, però arreu del món se n'han creat de molt potents on, en comptes de targetes perforades, tenim fitxers que van i venen d'una punta a l'altra del món en qüestió de segons.

I aleshores què va fer?
En primer lloc vam demanar immediatament a la Junta de Govern el canvi de nom del centre passant-se a anomenar "Servei d'informàtica".

I en què va centrar la tasca d'aquest ara denominat Servei d'Informàtica?
La tasca principal al 1996 era potenciar la informàtica personal i la comunicació entre els membres de la comunitat universitària. S'estava demanant a crits Internet i les eines bàsiques de comunicació amb el món exterior.
En aquell moment la xarxa de xarxes encara no era coneguda per la majoria de la població, però aquí ja hi havia molta gent que feia servir el correu i alguns tenien accés als webs d'Internet. La pròpia UAB tenia un web, molt primitiu per cert. Una plana negra amb el logotip de l'Autònoma, una plana institucional feta per una persona pionera en aquell moment, a qui ningú li havia demanat que ho fes, que ho va fer per donar presència a l'Autònoma.
Era encara l'etapa de plenitud del Goopher, un navegador alfanumèric, sense imatges ni multimèdia. Internet encara no havia fet l'explosió actual, però nosaltres ens havíem d'anticipar al temps.
Ara, a data d'avui, tota la comunitat universitària és conscient de la importància que té Internet. La principal feina nostra, ara, és intentar garantir la disponibilitat amb qualitat de tots i cada un dels estaments que des de la UAB volen fer servir la xarxa. És un dels rols principals que ens pertoca com a Servei d'Informàtica.

I amb tota la seva experiència, quin creu que és el futur d'Internet?
Ens trobem tot just al principi de la corba ascendent. Ens trobem a l'inici d'un procés d'integració de multitud de tecnologies des del món digital. La Societat de la Informació és una realitat que, agradi o no a la gent, la tenim aquí. Mai, mai de la vida s'havia produït un fenomen similar. En un únic mitjà s'ha integrat televisió, premsa, radio, fax, telègraf... És tot a l'hora.
Però per integrar-se en aquest procés i seguir d'aprop l'evolució de la corba ascendent cal vèncer les rutines anteriors. No pot ser que encara hi hagi gent que cregui que el correu tradicional és més segur i més ràpid que l'electrònic, no pot ser que algunes persones el primer que facin a l'arribar a la feina és imprimir-se el correu per llegir-lo sobre paper. Aquestes rutines desfasades s'han de vèncer, i un cop aconseguit, adquirirem una comoditat increïble tant com a receptors com a productors de la informació. I com que una de les tasques de la universitat, a diferencia del particular que només és receptor, és generar informació, la universitat ha de ser pionera i adaptar-se a les Noves Tecnologies per no viure d'esquenes a aquest procés.

Però de vegades és molt difícil adaptar-se a aquestes noves tecnologies que van molt depressa.
Aquest és un problema afegit, però és missió del Servei d'Informàtica, en la mesura que sigui possible , equilibrar aquest desajust. Coexisteixen dos extrems: d'una banda hi ha aquelles persones que van a la "page" amb les Noves Tecnologies i que ens estan demanant tecnologia nova quan encara no ens ha donat temps d'amortitzar l'existent. I a l'altre extrem hi ha aquells que s'estan autoexcloent de la societat de la informació per una mancança de renovació de la tecnologia. No es pot seguir treballant amb el Word 6.0 quan la majoria de gent ja està enviant fitxers adjunts amb Word 2000. Això parlant dels programes estàndard, sense entrar amb el tema dels fitxers d'àudio i vídeo que molts equips de PC d'usuaris encara no suporten. El Servei d'Informàtica ha d'equilibrar aquest procés amb els recursos dels que disposa, que no són molts.

Què vol dir amb això de recursos escassos?
Amb l'explosió d'Internet s'ha produït el fenomen que aquí anomenem 4x4x4: 4 vegades més d'usuaris que demanen 4 vegades més de serveis i una cobertura de temps de servei 4 vegades més gran. De l'exigència d'una cobertura de nou del matí a vuit del vespre de dilluns a divendres hem passat a l'exigència d'un servei de 24 hores tots els dies de l'any (de 55 hores setmanals a 168). Actualment, els nostres usuaris volen atenció les 24 hores del dia, no es pot permetre que una màquina no funcioni durant tot el cap de setmana o per culpa de les vacances de personal.
Aquesta imatge de 4x4x4 la vam utilitzar per exposar-li a la direcció de la UAB el nostre problema de recursos. No ha estat possible ampliar la plantilla de treballadors, però hem pogut subcontractar empreses que ens ajudin.

I ja per acabar, què és el que li dóna més orgull de ser el director del Servei d'Informàtica?
És un gran orgull per a mi, i suposo que per tots els membres del Servei d'Informàtica formar part d'un lloc on la visió de l'aplicació de les tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al nou món que es comença a obrir és tan ambiciosa. L'Autònoma és pionera en serveis com l'automatrícula, la possibilitat de poder-se matricular des d'una entitat bancària, o des del web i en conceptes com el de Secretaria Virtual. És un gran orgull per a nosaltres que tota persona, pel sol fet de formar part d'aquest nucli universitari, tingui accés a tot el potencial d'Internet i tingui dret a una adreça de correu completament gratuïta i de gran seguretat, amb la possibilitat de ser consultada des d'una interficie web trilíngüe. També disposem d'un Campus Virtual magnífic, que cada dia té més usuaris que el gaudeixen. Hi ha un projecte global que sintetitza aquestes idees: l'Autònoma Interactiva. Tot això s'ha de mantenir i millorar, i des del Servei d'Informàtica lluitem dia a dia per aconseguir-ho i perquè tothom gaudeixi d'un servei de qualitat i es senti orgullós de formar part de la Universitat Autònoma.