E
x
p
o
s
i
c
i
o
n
s
B
i
b
l
i
o
g
r
à
f
i
q
u
e
s
Exposició bibliogràfica
Desembre 1998
|
Tothom que vulgui recordar o conéixer aquest compositor podrà trobar a aquesta pàgina un instrument d’apropament a la seva obra i a la seva posterior influència.La pàgina està dividida en quatre apartats:
Introducció
Internet
Catàleg Col.lectiu de les Universitats Catalanes
Bases de Dades
Introducció
GERSHWIN D’APROP
La música és un llenguatge, una forma d’expressió i una vivència per a tots aquells que en saben gaudir. Les músiques s’estimen des de diverses vessants: des de la creació o la interpretació; però també deixant-les que entrin a formar part de la nostra qüotidianeitat: escoltant-les i ballant-les.
Recentment hem recordat el centenari del naixement d’un dels músics contemporanis més emblemàtics pel que fa a la innovació i a la difusió d’un gènere, el jazz, i d’un país, els Estats Units.
George Gershwin va ser el músic que va elevar el jazz a caràcter sinfònic i li va saber imprimir el seu propi segell d’una forma contundent, fruit d’una concepció molt particular del que volia expressar: el carácter d’una època, d’una gent i d’una manera de viure.
Desprès d’una consolidada formació musical, va entrar als contorns del jazz de la mà de les notes del ragtime. Aquella música estava sonant fort i mereixia atenció. El classicisme europeu s’estava barrejant amb el só dels ciutadans negres americans. Ritme i melodia, aquest era el secret. El públic ho va captar i ell els ho va saber fer sentir, perquè la seva música és enormement emotiva i alhora enèrgica. Gràcies a aquests components, van sorgir unes partitures embolcallades d’una harmonia i d’una elegància, que és el que ens ha contagiat a les següents generacions; ens ha posat l’alegria dins els estòmacs i ens ha fet rascar amb la punta dels dits allò que, sense por, podem definir com Sublim.
Gershwin va crear també uns vincles indestructibles entre la música clàssica i la popular, ja que, després d’importants exits a Broadway, al cinema, etc., fruit d’una prol.lífica carrera com compositor, estem parlant de més de 700 partitures, va necessitar capgirar la seva creativitat i endinsar-se, amb unes pinzellades que només ell podia donar, dins el món de la música anomenada "culta".
Orquestres, bandes, cantants i ballarins de totes les èpoques i països han versionat , amb estils molt diferents, aquesta música, i han aconseguit que a les sales de concert o als teatres les batutes volin i els peus tinguin pressa.
Cerca al catàleg col.lectiu
Degut a la manca de materials dels quals disposem, ja que fins ara no hi havia estudis de Musicologia a la UAB, les consultes al catàleg us les proposem al col.lectiu de les universitats catalanes
Bases de dades
Hem fet un rastreig per diferents bases de dades tant de llibres com d’articles de revistes, i el resultat ha estat bastant descoratjador. En general hi ha molt poqueta cosa i la que hi ha sovint no és accessible hores d'ara ( llibres esgotats i articles en revistes ja desaparegudes). Com a mostra del que hi ha a l'abast només hem trobat el que es relaciona tot seguit.
| BASE DE DADES |
| BOOKS IN PRINT |
| DISSERTATIONS ABSTRACTS ON DISC |
| ARTS AND HUMANITIES CITATION INDEX |
| MLA |
Internet
Les consultes que podeu fer a Internet sobre la seva vida, obra, influència i centenari són moltes, però n’hem sel.leccionat la web oficial, així com la del club de fans. També hem escollit, entre d’altres, els següents punts d’interès:
Aquesta selecció ha estat pensada des d’un punt de vista molt didàctic i voldria arribar tant als que ja el coneixeu com a aquells que el voleu saludar per primera vegada. Per aquest motiu ho encapçalem amb la Biografia , i per començar a apropar-nos a la seva música anem a El més bàsic per a un primer contacte.
L’obra de Gershwin, tot i la seva prematura desaparició, és molt extensa i abasta des dels concerts i l’òpera, fins el teatre i el cinema musicals. Citem el que s’ha anomenat coms els quatre pilars de tota la seva producció: Rapshody in blue (1924); An american in Paris (1928); I got rhythm (1934) i Porgy and Bess (1935).
Com a músic va aconseguir molta aceptació en vida i ha estat versionat, en el sentit més lliure de l’expressió, per nombroses orquestres, cantants i coreògrafs, i moltes de les seves partitures han estat creades o utilitzades com Bandes sonores de pel.lícules.
Finalment hem posat la web del centenari, l’internacional, on podreu trobar-hi des de tots els actes que s’han fet arreu per recordar-lo, fins a variants de tot el que us hem proposat fins ara: biografia, discografia, fitxers midi, etc…
Us recomanem les següents consultes sobre llibres que es poden trobar en aquest moment al mercat en italià, en francès , en anglès , en castellà , i en català ara per ara, no hi ha cap títol disponible. Pel que fa a videos aquí trobareu filmacions de concerts, òperes, etc…
Revisió d'enllaços: 5 de novembre de 2004
Pàgina preparada per la
secció d'Adquisicions de la Biblioteca d'Humanitats
juliol 2004. Podeu fer comentaris.