El dia 5 de maig de 1999 a
la Universitat Autònoma de Barcelona, a proposta de la Facultat
de Ciències de l'Educació i de l'Institut de Ciències
de l'Educació va tenir lloc la sessió acadèmica d'investidura
com a doctora honoris causa de la pedagoga Marta Mata i Garriga.
La Biblioteca d'Humanitats es va voler afegir a aquest solemne acte amb aquesta
exposició.
La pàgina es troba dividida
en tres grans apartats: Catàleg de la UAB, Bases de Dades i Internet.
Aquestes són les fonts principals on podreu trobar més informació
sobre aquesta reconeguda pedagoga.
Introducció
biogràfica
Neix a Barcelona el 1926. El pare és
tècnic industrial i mor jove en accident de treball. La mare és
mestra. Fa el parvulari i la Primària als Grups Escolars Baixeras
i Pere Vila i el batxillerat a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella.
Convalescent d’una malaltia a Saifores,
comença a treballar en l’educació del temps lliure dels infants,
seguint les orientacions de la seva mare, Àngels Garriga, que pateix
una paràlisi. Viuen a Saifores fins el 1965. Durant aquest temps
fa, en règim lliure, la llicenciatura de Filosofia i Lletres especialitat
de Pedagogia. Fora de la Universitat segueix el mestratge d’Alexandre Galí,
Artur Martorell i Jordi Rubió. Col.labora en l’inici de l’escola
Talitha el 1956 i d’uns primers grups de renovació pedagògica.
Assessora diverses editorials i treballa en publicacions de l’Instituto
Nacional del Libro Español. Coneix el sistema educatiu dels Kibbutz
d’Israel on passa un mes l’estiu de 1964.
El 1965 es trasllada a Barcelona i
amb M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder,
Enric Lluch i Anna M. Roig, mestres de diverses escoles, amb el suport
de pares d’alumnes i altres persones, inicia de manera clandestina l’Escola
de Mestres "Rosa Sensat" i s’hi dedica a ple temps. Allà, i en equip,
organitza la formació dels mestres en la línia dels Estudis
Normals de la Generalitat, i inicia la tercera etapa de les Escoles d’Estiu
el 1966, on s’apleguen mestres d’arreu de Catalunya i d’Espanya que després
organitzaran Escoles d’Estiu a les seves comunitats.
Des de Rosa Sensat connecta amb grups
de mestres d’Espanya i Portugal i amb professors d’universitat i institucions
estrangeres. Treballa en la formació pràctica i teòrica
dels mestres i s’especialitza en l’ensenyament de les llengües en
contacte i en la didàctica de la llengua escrita i la fonologia
catalana i castellana. El 1974 impulsa la creació de la revista
"Perspectiva Escolar" i el 1975 la declaració de la X Escola d’Estiu,
"Per una Nova Escola Pública".
El 1971 participa en dues investigacions
de l’ICE de la UAB i el 1972 en l’inici de l’Escola de Mestres d’aquesta
Universitat. De 1976 a 1980 treballa a temps parcial a l’ICE de la UAB,
en ensenyament del català i investigació. El 1976 s’afilia
al Partit Socialista. És parlamentària al Congrés
de Diputats el 1977 i el 1979. De 1980 a 1988 és diputada al Parlament
de Catalunya i de 1983 a 1984 és senadora en representació
d’aquest Parlament. El 1982 i 1983 participa de manera rellevant en l’organització
i la realització del I Congrés de Moviments
de Renovació Pedagògica que patrocina el Ministeri
d’Educació..
De 1987 a 1995 és regidora a
l’Ajuntament de Barcelona, on s’ocupa de l’Àrea d’Educació.
De 1987 a 1991 és diputada d’Educació a la Diputació
de Barcelona. De 1993 a 1996 és senadora per Barcelona. També
al Parlament, a les Corts i al Senat, treballa en temes i comissions d’Educació
i Cultura.
És membre del
Consejo
Escolar del Estado des de la seva creació el 1986, del Consell
Escolar de Catalunya com a representant de la Federació de Municipis
de 1987 a 1995 i presidenta per delegació de l'alcalde del Consell
Escolar Municipal de Barcelona –constituït mentre ella era regidora-
de 1990 a 1995.
Impulsa el moviment de
Ciutats
Educadores, amb l’organització del
I
Congrés Internacional i viatja a diversos països per extendre
l’Associació Internacional.
El 1990 rep la Medalla de Alfonso X
el Sabio i el 1995 la nomenen Filla Il.lustre de Banyeres del Penedès,
municipi al qual pertany Saifores. Des de 1996 torna a viure a Saifores,
casa que ha convertit al llarg de vint-i-cinc anys en un centre d’estada,
convivència, estudi i esplai. Des de 1979 s’hi celebra l’Escola
d’Estiu del Penedès. El 1984 la casa passa a ser seu de la Fundació
Àngels Garriga de Mata, el Patronat i el Consell de la qual presideix
Marta Mata. La fundació vetlla per les activitats que es fan al
seu si al llarg de l’any. El 2 de setembre de 1997 rep la Medalla d’Or
de Barcelona al Mèrit Científic i el 21 d’octubre del mateix
any, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1998 la Fundació
que presideix ha fet diversos actes i publicacions en commemoració
del centenari del naixement d’Àngels Garriga, en els quals s’ha
mostrat la incidència de la seva generació de mestres en
la renovació de l’escola catalana.
Marta Mata ha publicat obres de pedagogia
general, d’exercicis i didàctica de la lectura i l’escriptura, contes
infantils i nombrosos articles de pedagogia i de política educativa.
Activitat
política
La seva activitat política ha
estat molt important, i el ventall de les seves iniciatives a arribat a
tots els camps de l’educació. Entre altres:
-
Defensa renovadora del sistema educatiu
-
Millora de la qualitat pedagògica
-
Programes de seguretat escolar
-
Programes d’educacio compensatòria
-
Defensa de subvencions per la creació
de places d’educació especial a les escoles
-
Educació d’infants cecs
-
Educació sensorial
-
Escolarització dels nens menors
de sis anys
-
Defensa de la Llei de Normalització
Lingüística a Catalunya
-
Normalització de l’ús del
català a les universitats
-
Llei reguladora d’integració d’escoles
privades a la xarxa de centres docents públics
La documentació de totes
les seves intervencions i iniciatives està recollida en les publicacions
oficials del Parlament de Catalunya,
i en el Congrés i el Senat
i a l’abast de tothom en les biblioteques i arxius d’aquestes Institucions.
A més
podeu consultar un recull d'aquesta documentació als dossiers dipositats:
-
Taulell de la Sala
de Revistes (Edifici B)
-
Taulell de préstec
de la Biblioteca d'Humanitats (Edifici L)
Cerca
al catàleg