Biblioteques UABHomepage de la Biblioteca
 
 
 
 
 
 
 
 
 

E 

x  

p  

  o 

s  

i  

c  

i  

o  

n  

  s






 

 

 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

 

 
 



B  

i  

b  

l  

i  

o 

g  

r  

à  

f  

i  

q  

u  

e  

s  

OpacPrestecBiblioteques UABHomepageCD-ROMsInternet

Exposició bibliogràfica
Juny 1999

rosetta.jpg (60277 bytes)

La pedra de Rosetta
(en commemoració dels 200 anys de la seva descoberta)

La descoberta de la pedra de Rosetta

   Una vegada més a la història, el nom del protagonista d’un esdeveniment important queda perdut en les teranyines del passat. Es diu que va ser Dhautpoul qui va trobar la pedra de Rosetta, però ell només era un dels caps dels soldats de l’exèrcit francès que la va trobar. D’altres fonts citen el lloctinent Bouchard, però aquest només era l’oficial encarregat de dirigir les feines de restauració de les runes de la fortificació del El-Rashid (Rosetta) batejada pels francesos amb el nom de Fort Julien. 
   L’exèrcit francès de Napoleó arribà a Egipte (Alexandria) l’any 1789 i anà cap a Rosetta. A uns 7 km al nord-est de la ciutat de Rosetta hi havia les runes d’una fortificació, punt estratègic per vigilar el progrés de les tropes turques i britàniques, calia assegurar-se la defensa i van començar les obres de restauració. L’atzar va fer que pel juliol de 1799 un dels soldats que treballaven a la fortificació trobés una gran pedra de basalt negre : la pedra de Rosetta. Aquesta pedra va permetre a Champollion desxifrar els jeroglífics. 
 
   

La pedra de Rosetta

Aquesta pedra té una alçada de 118 cm, una amplada de 77 cm, un gruix de 30 cm i un pes de 762 k. Té gravada una dedicatòria dels sacerdots de Memfis al faraó Ptolomeu V. Es tracta d’una estela, en què hi ha un text de l’any 196 aC en tres  versions diferents: 

  • 14 línies de jeroglífics
  • 22 línies en demòtic
  • 54 línies en grec

La comparació d’aquestes llengües va permetre la traducció del text i el posterior desxiframent dels, fins aleshores desconeguts, jeroglífics. La pedra de Rosetta, malgrat ser descoberta pels francesos, va passar a mans angleses i arribà al Museu Britànic, on és actualment. Els francesos n’havien fet diverses còpies i així el 1808 el jove investigador Champollion (18 anys) va poder començar l’estudi dels jeroglífics amb una d’aquelles còpies.

 rosetta.jpg (60277 bytes)

  

Jean-François Champollion

Neix el 1790 a Figeac, prop de Grenoble. Des de molt jove va demostrar una enorme facilitat pels idiomes per la qual cosa als 12 anys ja és capaç d’estudiar l’Antic Testament en versió original.Coneix unes dotze llengües, entre elles el copte i el xinès. 

Als 18 anys és nomenat professor d’Història de la Universitat de Grenoble i aconsegueix una beca  per a desxifrar jeroglífics, que estudia en una còpia de la pedra de Rosetta. No va aconseguir-ho fins al 1822; havien passat 16 anys. 

Els jeroglífics egipcis havien intrigat nombrosos estudiosos durant segles però tots els intents d’interpretar-los van ser infructuosos. Champollion es va adonar que aquells magnífics dibuixos, a més a més de correspondre a idees (ideograma), representaven un so (fonograma). Aquesta va ser la clau per a poder llegir-los. 

El 1828-1829 viatja per Egipte recollint inscripcions de diversos monuments . Tres anys més tard, mor a París. La major part dels seus treballs varen ser publicats després del seu traspàs. 
 

  

Egiptologia

     Els precedents de l’egiptologia arraquen del món antic, a causa de l’interès que han desvetllat sempre els monuments i l’escriptura egipcis.  Els relats d’Heròdot, Estrabó o Pausànies en són bona mostra. 
     Però el que marca l’inici d’un estudi sistemàtic és l’expedició de Napoleó  a Egipte. El geni de Bonaparte ja és ben present en la planificació d’aquesta campanya militar.  Vol debilitar l’imperi britànic mitjançant un domini quasi total del  Mediterrani, així com amortir el poder dels anglesos a l’Índia, obrint una ruta más ràpida a l’Índic, gràcies al canal de Suez. 
     A més a més, invita els membres de l’Institut de France a acompanyar-lo a fi i efecte d’afegir èxits científics i acadèmics als merament bèl·lics. Una legió d’enginyers, geòlegs, arqueòlegs, zoòlegs i pintors s’embarcaran en l’aventura i fundaran l’Institut d’Egipte a El Caire. 
Sotmeses Alexandria i la capital, una expedició militar remuntarà el curs del Nil perseguint els mamelucs. El pintor  francès Dominique Vivant, baró de Denon, els acompanyarà  i farà centenars de dibuixos de temples i altres monuments que apareixeran publicats en Description de l’Egipte, el 1806. 
     Es genera un  ambient d’admiració creixent pel món dels faraons a tot Europa.  Diversos estudiosos intenten desxifrar l’escriptura jeroglífica però serà Champollion qui s’emportarà aquest honor. Exposa per primera vegada les claus per a interpretar-los en la famosa Lettre a M. Dacier, secretari de l’Academie des Inscriptions . 
     Es produeix una passió per col·leccionar objectes de l’Antic Egipte que promou una època de saqueig; l’italià Belzoni n’és el representant més clar. 
     El francès Mariette crea, al 1858, el Servei d’Antiguitats d’Egipte per aturar aquesta expoliació de tresors. També  funda el Museo d’El Caire. 
     Al final del segle passat l’egiptologia es professionalitza: l’escola de Berlín estableix sobre bases definitives la filologia egípcia i el britànic Petrie fa el mateix amb l’arqueologia. La limitació d’excavacions fa que els col·leccionistes hagin de cedir pas als mecenes, com lord Carnarvon que financia els treballs de Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankamon.(1927). 
     A partir de 1955 són les universitats i les institucions les que porten a terme el desenvolupament de l’egiptologia. Es creen càtedres en diversos països, es publiquen multitud d’estudis i es salven monuments i obres d’art mitjançant depurades tècniques. 
 

TRIANGLE.gif (849 bytes)Cerca al catàleg

El catàleg informatitzat de les biblioteques de la UAB (OPAC), fent servir les comandes de cerca : 

"s/" si voleu saber el que tenim sobre egiptologia al catàleg de les Biblioteques de la UAB, ex. 

                                               

s/egiptologia
s/egipci  gramàtica 
s/egipci  diccionaris 
s/egipci inscripcions 
s/egipci escriptura jeroglífica 
s/rosetta pedra de 
s/Egipte   història 
s/Egipte   arqueologia 
s/art egipci 

"a/"si voleu trobar els obres de Jean-François Champollion 

a/Champollion Jean-François

Recordeu que si feu la cerca, via Web, o bé amb la cerca assistida, no cal que escriviu la comanda "s/",  "a/" 

  • Per tal de facilitar-vos la tasca hem preparat un llistat bibliogràfic del que tenim a la Biblioteca
  • En la vitrina de la Sala de Revistes trobareu exposades una selecció de les obres que tenim a la Biblioteca d'Humanitats

Revistes que podeu trobar sobre el tema

A tall d'exemple, us citem referències d'articles de revista que podeu trobar a la Sala de Revistes d'Humanitats. Aquests són els articles més interessants que tracten específicament del desxiframent de l’escriptura jeroglífica. Però l’estudi de l’Antic Egipte abasta temes molts diversos, que són recollits en  algunes revistes . Volem destacar especialment tres publicacions que, al llarg dels anys, han anat divulgant els avenços fets per l’egiptologia: Archeologia, Dossiers d’archeologia i Revista de arqueología. A continuació us indicarem els números dels exemplars on hi trobareu articles . (recordeu que per buscar en el catàleg automatitzat els títols de revista la comanda és t/) 

  • Archeologia nº 268, 288, 300, 309, 312, 313, 329, 337
  • Dossiers d’Archeologia nº 136, 146/147, 149/150, 180, 213, 226, 241
  • Revista de arqueología  són tans que és millor consultar l’índex general 

I si us interessen els teixits egipcis podeu consultar: 

  • Carbonell, Silvia “Teles de l’antic Egipte” Datatèxtil, 1999, nº 1 pag.15-34

Vídeos sobre el tema

  • Museo Británico [Enregistrament video] : Egipto: la gloria de  los faraones. -- [Espanya] : Midas Home Video, DL 1991. -- 1 (VHS)  (50 min.) : col., so. -- (British Museum ; 2)1. Ramsès, II, faraó d'Egipte   2. British Museum -- Catàlegs   3.  Art egipci   4. Egipte -- Civilització -- Fins 332 a.C.

      • Humanitats- Mediateca        VHS/260                  1500539998

  • Egipte antic [Enregistrament video]. -- realise sous la direction de Robert Hari. -- 1 (VHS) (45 min.) : col., so. -- (Vídeos didàctics). -- 1. Egipte civilització 2. monuments funeraris -- Egipte 

      • Humanitats-  Mediateca         VHS/1448               1500525226

TRIANGLE.gif (849 bytes)Bases de dades

Les bases de dades són una font d'informació molt important per localitzar diferents tipus de documents (revistes, llibres, tesis...) sobre una determinada temàtica o autor. A tall d’exemple us apuntem el que podeu trobar en una de les bases de dades que podeu consultar des de la nostra biblioteca; tot indicant-vos, al costat,  el nombre aproximat de referències que hi podeu trobar.

CSIC          egiptologia   13

Vegeu exemples de cerca a les bases de dades 

Per estar al dia del que es publica sobre egiptologia consulteu les següents bases de dades bibliografiques que es poden consultar a la xarxa de cd-roms de la UAB :

  • Bibliografia Española
  • Bibliographie Nationale Française
  • Books in Print
  • British National Bibliography
  • Deutseche National Bibliographie
  • ISBN