Biografia
Enric Valor i Vives va
néixer a Castalla (Alcolià) i ha mort el 13 de gener d'enguany a València. Valor és
una baula fonamental de la filologia catalana com a continuador de Pompeu Fabra, Francesc
de B. Moll, Carles Salvador o Manuel Sanchis Guarner i un gran periodista i narrador, tant
en les adaptacions de la tradició rondallística oral com en la novel·la i el conte
literaris. Ha estat un dels autors més polifacètics, productius i influents de les
lletres catalanes del segle XX al País Valencià.
De nen, fill d'una família liberal i culta de Castalla,
aprengué català escrit a casa amb una col·lecció de l'Esquella de la Torratxa
que el seu pare havia comprat a Barcelona quan hi estudiava Filosofia i Lletres. Les seves
primeres narracions es publiquen traduïdes al castellà als anys vint. Amb la família es
traslladà a Alacant el 1932 on, a partir de 1933, promogué l'ortografia fabriana des del
setmanari El Tio Cuc d'Alacant.
El 1934 anà a viure a València, on col·laborà en
diverses revistes en català i redactà la primera novel·la, El misteri del Canadian,
que es va perdre en ser bombardejat el tren que al juliol de 1936 la traslladava a
Barcelona per a la publicació. Va fer la guerra del 36-39 com a soldat republicà i
després patí les conseqüències de la derrota. Per conèixer la seva personalitat en
profunditat cal referir-se al llibre de Rosa Serrano Converses amb un senyor escriptor
(1995).
Narrador
El 1950 acabà L'ambició d'Aleix, narració
centrada en un personatge d'una família adinerada, però no es podrà publicar a causa de
la censura fins al cap de 10 anys (el 1960). La novel·la reapareixerà en una nova
redacció el 1995. El 1980 publica Sense la terra promesa, escrita a Agullent i
durant els anys següents veuran la llum, d'una manera continuada, d'altres obres seves,
com La idea de l'emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions
perennes(1988) i el cicle de Cassana, nom que mig amaga la referència a Castalla
i que forma la seva obra més ambiciosa.
Rondallística valenciana
La sòlida tradició catalana de replega rondallística
dels Antoni M. Alcover, Joan Amades o Valeri Serra i Boldú es veu continuada per Valor.
Als anys quaranta començà a recollir les rondalles de la tradició oral de Castalla i
les poblacions veïnes (Bèlgida, Aitana, Benifallim, Tibi, Penàguila, Biar) i les
primeres apareixen el 1950 a l'editorial Torre. A l'editorial Barcino publicà Narracions
de la Foia de Castalla el 1953. El conjunt de la replega arribarà a 36
rondalles.
Valor les elaborà amb molta cura i amb una notable aportació personal d’adaptació
a la llengua escrita sense que es perdés allò més valuós de la llengua parlada. En
tenim dues versions: la dels dos primers volums de l'Obra literària completa (publicades
per l'editorial Gorg el 1975 i el 1976), adreçada a un públic general, i la sèrie
publicada (de 1984 a 1987) per la Federació d'Entitats Culturals del País
Valencià.
Després apareixeran en una versió adaptada als infants per Rosa Serrano (1992-1993), amb
glossaris. Un estudi focalitzat cap a l'ensenyament de les rondalles és el llibre de
Gemma Lluch i Rosa Serrano, Noves lectures de les rondalles valencianes (1995).
Gramàtic i lexicògraf
Continuador immediat, com a gramàtic, de l'obra i
l'esperit de Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner fou un defensor i divulgador de les
normes de l'Institut d'Estudis Catalans en moments difícil de dura repressió de la
llengua. És protagonista de les discussions de la postguerra que articulen per a
València l'aplicació de les normes de Fabra i de l'IEC (que Sanchis Guarner anomenà
«policentrisme convergent» amb la idea que calia acollir les principals variants dins de
la mateixa norma general seguint la recomanació de Fabra). L'aplicació dels principis
fabrians abocà a fixar unes variants normatives per a ús dels valencians. Segons
paraules del mateix Valor, «En el vocabulari cal emprar moltíssimes paraules d'ús
habitual i legítimes del català meridional o valencià, que han estat perdudes en altres
regions del nostre domini lingüístic. ... Per als valencians significa una gran
satisfacció l'aportació de la nostra riquesa lèxica al torrent de la llengua literària
general.»
En la divulgació ortogràfica i gramatical, són molt
coneguts els seus Curso de lengua valenciana (1961), Curso medio de
gramática catalana referida especialmente al País Valenciano(1973), i, ja en
català, el Curs mitjà de gramàtica catalana (1a edició: 1977). Un aplec de
les col·laboracions lingüístiques en la premsa fou recollit en el volum Millorem el
llenguatge (1a edició: 1971). La seva Flexió verbal (1a edició: 1983) té un
considerable relleu per a l'ús de la llengua en aquest aspecte en què el català ofereix
una variació dialectal tan rica.
També ha publicat dos vocabularis generals: Vocabulari
fonamental (1988) i Vocabulari escolar (1989) i com a lexicògraf oferí
valuosos materials per al Diccionari etimològic i complementari de la llengua
catalana de Joan Coromines. Alhora cal destacar la gran importància del lèxic que
ell mateix ha fet servir en les narracions: els lectors en general i els filòlegs en
particular en poden extreure un extraordinari fons de lèxic tradicional. La seva darrera
publicació de tema lingüístic és Expressions peculiars de la llengua: locucions i
frases fetes (1993), redactada amb Rosa Serrano. En conjunt, la seva obra ha estat
essencial i molt utilitzada en l'ensenyament del català al País Valencià.
Reconeixement públic i estudis de la seva obra
El 1983 rep el premi Manuel Sanchis Guarner de la
Diputació Provincial de València. El 1987 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes (Òmnium Cultural). El 1993 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de
Sant Jordi, i als següents les universitats valencianes i la de les Balears l'investeixen
doctor honoris causa. El 1995 se celebra el Simposi Enric Valor a Castalla (Actes del
Simposi Enric Valor, 1996), amb estudis sobre la seva obra que tenen continuació en Paraula
de la terra (València, 1998) o en Valoriana (Castelló de la Plana, 1999).
Molts altres treballs sobre la seva obra es troben esparsos en publicacions científiques
o de divulgació.
Biografia realitzada per Xavier Luna i Batlle
Catàleg
Podeu consultar el
catàleg
informatitzat de les biblioteques de la UAB:
Per trobar tots els llibres que hi ha a la UAB d'aquest
autor
Valor Enric
Per ampliar coneixements sobre l'autor, per trobar els estudis que
s'han fet de la seva vida i obra:
Valor Enric
Bases de dades
Les
bases de dades són una font d'informació molt important per localitzar diferents tipus
de documents (revistes, llibres, tesis...) sobre una determinada temàtica o autor. Aquí
us apuntem el que podeu trobar en quatre de les bases de dades que es poden consultar des
de la nostra biblioteca, tot indicant-vos els nombre aproximat de referències que hi
podeu trobar:
A tall
d'exemple, us citem algunes referències d'articles de revista que podeu trobar a la Sala de
Revistes d'Humanitats
Pàgines web
interessants
Biografia
Enric Valor:
Apunt biogràfic d'Enric Valor i Vives, un dels escriptors i intel·lectuals més
importants del País Valencià.
Articles d'opinió arran la
seua mort. Tria d'alguns dels articles apareguts en els mitjans de
comunicació:
Isabel-Clara Simó, Jesús Huguet, Josep Ballesteri Josep Piera.
Curriculum d'Enric Valor
Rondalles
RondallaNet Rondalles dels
Països Catalans i d'altres cultures i pobles del món. Rondallística, Enric Valor, etc
Homenatges
Homenatge a Enric Valor
Alcoi, primavera de 1998: L'Ensenyament públic d'Alcoi prepara un homenatge a Enric
Valor.Podreu trobar-hi el manifest, el programa d'actes previst i la biografia d'aquest
escriptor.
Enric Valor :
Doctor Honoris
Causa per la Universitat d'Alacant.
Enric Valor : Doctor Honoris Causa per la
Universitat de les Illes Balears
Homenatge a Enric Valor en la Diada del 25
d'abril a València
Activitat política
PoliticaWeb
. Enllaços amb les webs dels partits polítics valencians, actualitat, personalitats del
món valencià, Enric Valor....
Revisió
d'enllaços: 7/3/2005
