Biblioteca de Ciències Socials. Exposició bibliogràfica. Homenatge a... Sonia del Río Santos

Somos unos cuantos -siempre que lo comento alguien reconoce que a él o a ella les pasaba igual- los que de niños sentíamos poca ilusión ante la idea de hacernos mayores. De alguna manera percibíamos la dureza y la crueldad del mundo en que se movían los adultos y nos defendíamos ante la evidencia de tener que buscar, también nosotros, antes o después, en aquellas aguas tan llenas de dificultades.

¿Seremos amados? ¿Sabremos hacer algo útil? ¿Cómo será nuestro hogar? Todas estas preguntas, hechas en la soledad por millones de jóvenes, van entrecruzándose al contacto con la realidad, formando una espesa red donde todos estamos obligados a lanzarnos, cada uno solo y acompañado a un tiempo por tantos otros; montones de estrellas fugaces en busca de un terreno acogedor que les dé cobijo y serenidad. En esa carrera vertiginosa pocos saben ver su propia imagen repetirse hasta el infinito en los otros, sin embargo la historia es siempre la misma; luchar por llenar nuestro cuerpo, nuestros sentimientos, nuestros ensueños, pero llenarlos, ¿cómo?. Tres grandes macizos de roca se alzan en nuestro camino: miedo, desconfianza, desconocimiento de los otros y por eso de nosotros mismos, y se quiebran en múltiples trocitos, múltiples objetos con los que pretendemos acumular seguridad arrancándosela a los demás. UN coche más grande, un viaje más exótico, un juguete más caro, un negocio más próspero, una mirada más complaciente de un "superior"... pero algunas noches las preguntas de la infancia vuelven para dejar algunas marcas en la frente: ¿Somos amados? ¿Qué piensan de nosotros en realidad? ¿Quién somos y quién podemos tal vez ser aún? Salir de nuestro encierro y de nuestro deslumbramiento, mirar hacia dentro de nosotros mismos y de los que se cruzan a nuestro paso, sentir la piedad irresistible cuando nos reconocemos en ellos, cansados, presurosos, angustiados, anhelantes. Es el primer paso para romper nuestra barrera, deshacernos un poco en los otros y al mismo tiempo, reconstruirnos en ellos. Represión, abusos, marginación, destrozo del entorno, un magma inmenso de palabras y de realidades amenazantes cae sobre nosotros, pero nos brinda así, tremenda paradoja, una oportunidad de "ser", de "decir", de "hacer" algo respecto a todo cuanto nos rodea, de ir definiendo los contornos de nuestra propia "figura", abierta y abrazada a la de tantos otros. Este misterio eterno del "uno" que es también el "todo" y que sólo puede llegar a sí a través de los demás, esta tragedia -que lo es porque supone esfuerzo, sufrimiento, esperanza- bella y clásica, antigua y moderna, es lo que florece una vez mas, y nunca serán suficientes, en las palabras de un poeta...

Hauries arribat una tarda plena de la llum del migdia. Vindries, com sempre, ben agençada, amb l’alta dignitat del teu cos i el teu caient, disposada a tot començ i a tota joia del viure. Series prudent, i la teva presència no es mostraria fins al moment just, precís, quan la teva veu fos requerida. Amatent, et trobaries entre nosaltres i amb la mirada i la rialla ens diries quanta pietat senties, quants desitjos exploraves, quanta sofrença deixaves del teu dedins, quants pensaments agitaves! Potser t’hauries enrojolat i enriolat, tot alhora, quan haguessis vist que tots nosaltres som aquí per tu. Que tots som aquí perquè ens cal més temps per estar amb tu.

Tu reconeixeries en cada un de nosaltres el veritable: la figura angoixada i alegre que tots som alhora -vet aquí la paradoxa humana!- i seríem compresos, i ens comprendríem. No en va fórem molts i diversos els que ens reconeixíem en la teva mirada; no en va som molts, moltes i variades les persones que avui som aquí. I tanmateix, el teu nom recollia una personalitat contundent i profundament coherent. Tan coherent que militaves en el veritable front de la vida: en el misteri, com tu deies, de l’"u" que és també el "tot"... i en la possibilitat de fer, de dir, de ser, de possessionar-nos en definitiva.

Hauríem també recordat aquella catarsi col·lectiva, aquella confluència històrica, aquell paradís creat pel temps i l’enyor, d’un 14 d’abril de 1931, aquells anys viscut en el nostre inconscient col·lectiu per la memòria històrica. Barreja de tants destins personals i destins col·lectius.

Després, prou sabries totes les bromes i facècies que faríem, i com ens enriolaríem entre mirades al dia a dia, sempre risible, sempre ironitzable.

Cap al caient de la tarda faríem les libacions amb el noble vi i somniaríem en aquella illa enllà de les illes, amb aquell decorat de fons d’una enyorada Grècia.

Potser no del tot conscients, ens hauríem dit també de nou la coneguda dita de Confuci: "una rera l’altra passen totes les coses" i hauríem pensat en la successió del dies, en el trànsit dels esdeveniments i en les formes canviants del nostre jo. No sabíem, però, com n’era de cert aquest moviment, com giravoltava la roda de la deessa Fortuna, com l’una rera l’altra podien passar "totes", totes les coses...

Com figures de fons en la oceanografia de la vida quedarien només tot un reguitzell de preguntes que tu formularies en el deliciós pròleg que feres per a l’obra d’Esther Martín. "¿Seremos amados? ¿Sabremos hacer algo útil? ¿Quién somos y quién podemos tal vez ser aún?" Preguntes que, confegides en el desfici del foscant capvespre sempre inconclòs de la vida, només podia donar-te’n resposta un mal fat. Hauràs estat estimada. Hauràs fet coses útils. Hauràs estat una i vàries. Hauràs escatit un, dos i més camins... Sònia, estimada Sònia.

Monografies	Articles de revista
Ponències i comunicacions	Col·laboracions
Homenatges

Sonia del Río, Les arrels històriques del pacifisme. Barcelona: Col·lectiu per la Pau de Sants, 1993. 31 p.

Sonia del Río, Nosotros, la antiutopía clásica [Estudi sobre l'obra d'Evgeni Zamiatin Nosotros] (inèdit, properament publicat a la revista Clio).

Sonia del Río, "Nacionalismo negro en EEUU: derechos civiles y derechos afroamericanos", Clio: el pasado presente, any I, núm. 1, novembre 2001, pàgs: 48-54.

Sonia del Río, "Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999)", Enciclopèdic Noticiari, núm. 24, novembre 2000, pàg. 7.

Sonia del Río, "Durruti: un documental necesario", Enciclopèdic Noticiari, núm. 22, maig de 1999, pàgs: 16-17.

Sonia del Río, "Asaltar los cielos", Enciclopèdic Noticiari, núm.15, febrer 1997, pàgs: 19-20.

Sonia del Río, "La Vieja memoria, Jaime Camino, 1976", Enciclopèdic Noticiari, núm.16-17, agost 1997, pàg: 7.

Sonia del Río, "Tocando el viento, Mark Harmon, 1996", Enciclopèdic Noticiari, núm.18-19, desembre 1997, pàg: 9.

Sonia del Río, "Seminario sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya", Enciclopèdic Noticiari, núm.12-13, juny 1996, pàg: 13.

Sonia del Río, "Libertarias", Enciclopèdic Noticiari, núm.14, novembre 1996, pàg: 14.

Sonia del Río, "El barri de Sants entre guerres", ponència presentada a: Llibertà-lia: jornades de reflexió històrica (28 de setembre de 2000, Cotxeres de Sants, Barcelona).

Sonia del Río, "La CNT durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)", ponència presentada a: Homenatge a Salvador Seguí, 75è aniversari de l'assassinat del "Noi del Sucre" (30 de marc de 1998, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Casa de la Caritat).

Sonia del Río i Manel Aisa, La vaga de "La Canadenca" 80 anys desprès, confèrencia-col·loqui celebrada el 13 de maig de 1999 dins el programa d'activitats de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Taula Rodona: Salvador Seguí i el moviment sindicalista dels anys vint. 21 de maig de 1998. Sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, amb la col·laboració de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Esther Martín. El Tuc, los Elis y las cosas: historia de un cuento. Prólogo: Sonia del Río. Barcelona: Esmargar, 1990.

Sonia del Río també havia participat en un informe favorable, des del seu vessant d'historiadora, per què l'església vella de la Guàrdia d'Urgell (S.XI), fós declarada monument d'interès local, la qual cosa va ser aprovada pel Consell Comarcal de l'Urgell l'any 2000. L'església ja ha estat restaurada.

"Roma" dins Ferran Aisa, La caixeta del Van Gogh: poemes 1996-1999. Barcelona: El Dau d'Ivori, 1999. P. 32-33.