La figura de Manuel Vázquez Montalbán com a "lluitador amb la ploma i amb l'acció" va centrar ahir l'homenatge d'ICV

Un Carvalho a cada casa

Sònia Pau
BARCELONA

"Tots podem ser un detectiu per les causes justes". És la proposta en forma de prec que el polític Rafael Ribó, amic íntim de Manuel Vázquez Montalbán, va fer ahir al vespre dirigida a tots els que es vulguin apuntar "a continuar el seu combat".

L es 200 persones aproximadament que acabaven d'escoltar les propostes del programa de cultura d'ICV-EA als Jardins de Rubió i Lluch esperaven que arribés l'"amic de Vázquez Montalbán". Per aquelles coses que té la vida, l'acte preelectoral previst des de feia dies es va reconvertir en un homenatge a l'escriptor que va morir dissabte a l'aeroport de Bangkok. L'amic de Vázquez Montalbán arribava tard, baixava amb moto des de Vallvidrera, tot el dia havia estat amb la família d'en Manolo i ara, desafiant les autoritats de Trànsit, informava per mòbil que estava arribant.
Només arribar, Ribó va optar per un dels tòpics més tòpics dels que es repeteixen en ocasions com aquesta: "Són coses que passen a la vida... quan se't mor un amic que és més que un germà...". Es va disculpar pel retard, com s'havia disculpat feia poca estona a un càmera de televisió, perquè l'amic-polític havia fet servir les seves influències i cap càmera va poder aconseguir les imatges de la sortida del fèretre de l'aeroport. Un tòpic, una disculpa... i la resta del discurs va prendre un to de reivindicació i de combat, perquè "Manolo era un lluitador nat".
Rafael Ribó, president del grup d'ICV al Parlament de Catalunya, va voler recordar que l'escriptor va estar tancat a la presó durant tres anys "dels més durs de la dictadura". Estava "emprenyat", Ribó, perquè alguns mitjans i polítics, segons ell, volien amagar que Montalbán havia estat amb el PSUC: "Va ser a la presó pels seus ideals i per la utopia comunista, malgrat que això li pesi a Maragall".
Va recordar la seva lluita per "la utopia de la igualtat entre homes i dones, que és tan antiga com el pensament humà i que encara belluga", el va definir com "un personatge universal profundament català" i també com un "pujolista d'esquerres". Va admetre que se'l trobarà a faltar per aquelles converses que duraven fins a la matinada i també en el combat que es fa dia a dia. Per això, en homenatge al creador de Pepe Carvalho, va demanar que a partir d'ara cadascú sigui "un detectiu per les causes justes". Ningú va dir que no i tothom va aplaudir.