Ha plogut molt des d’aleshores, però el principi és encara vigent. Allò que sí ha canviat són els protagonistes de l’edició científica. Amb el temps, les editorials han assumit la tasca de publicar la recerca i, atès l’impuls científic i el nombre d’especialitats, n’han fet un negoci prou lucratiu. Tant és així, que ara són els primers en mantenir un sistema que, si bé avala la recerca (sovint feta amb diners públics), també permet abusar dels preus.

Per altra banda, durant els anys 50, per orientar-se en l’ingent quantitat d’articles publicats arran de l’impuls científicotècnic, es va establir un criteri per avaluar-los a partir de la repercusió que tenien en la recerca, basant-se en l’anàlisi de cites (factor d’impacte). Actualment, l’impacte l’analitza l’empresa ISI Thompson i els resultats es venen a la comunitat científica (Journal citation reports). I en aquest “mirall” s’acaben reflectin la posició i els mèrits curriculars.

Amb aquest teló de fons, per desfer-se del domini de les multinacionals de l’edició i de l’abús de preus, i per escapar-se del cercle viciós “article-edició-factor d’impacte”, s’han anat consolidant alternatives al voltant del potencial de les tecnologies de la informació i del retorn al principi de posar la informació científica a l’abast de tothom, batejades amb el nom open access.

Així doncs, ens plau donar-vos a conèixer algunes de les propostes d’accés obert més reeixides.