Llibertat d'expressió, llibertat d'informació i cultura democràtica
D'acord amb la iniciativa de l'assemblea General de les Nacions Unides, el 3 de maig celebrem el "Dia Mundial de la Llibertat de Premsa", festa institucional de la nostra Facultat.
En el context de la Europa pre-industrial, la reivindicació de la "llibertat d'impressió" va ser una veritable punta de llança de la lluita per les llibertats democràtiques. Encara avui en dia, quan amb prou feines un cinquanta per cent dels estats poden ser considerats suficientment democràtics, un dels indicadors més fiables de la qualitat democràtica és el reconeixement efectiu o no de la llibertat d'expressió.
El món que apareix davant nostre en aquesta darrera fase de la globalització és un món marcat pels desequilibris. I són desequilibris tan abruptes, tan contrastats que fan molt difícil la progressiva construcció d'una sòlida cultura de pau. Per aquest motiu, el que està en qüestió és la pròpia sostenibilitat del sistema de relacions internacionals. En aquest sentit, el mapa mundial dels conflictes bèl·lics és molt il·lustratiu. I és des d'aquesta perspectiva que podem afirmar que la lluita contra aquests desequilibris econòmics i culturals hauria de ser la primera prioritat en l'agenda internacional. Però no hi ha lluita eficaç contra la pobresa, la precarietat i l'exclusió al marge de l'extensió dels valors democràtics. No és una afirmació gratuïta: la història ens demostra abastament que no existeixen les dreceres no democràtiques. De fet, les dreceres no democràtiques són el camí més curt a noves formes de tirania.
En aquesta entrada al segle XXI la comunicació social ja s'ha consolidat com una gran indústria que condiciona totes les estratègies socials i polítiques. La cultura és comunicació i la informació es configura com la principal primera matèria de l'economia. Per aquesta mateixa raó, la comunicació és avui el principal escenari en el que es juga la sort del pluralisme democràtic i de la diversitat lingüística i cultural. La necessitat humana d'expressió i el futur de la diversitat cultural conflueixen avui en l'espai social en el que es produeixen el principals fluxos comunicatius: el món dels mitjans de comunicació de masses i el de les noves tecnologies interactives de la informació i la comunicació. El creixent protagonisme d'aquestes darreres ens permet parlar ja de la "comunicació-xarxa". Avui, com mai, la democràcia comunicativa és la base de la democràcia social i política.
Som al bell mig d'una transició social de dimensió històrica, certament. Un veritable canvi d'època en el que economia, política i cultura estan experimentant transformacions d'una gran radicalitat. Però res determina que aquests canvis condueixin, necessàriament, a un horitzó més lliure i més just. Tampoc podem afirmar que el sentit dels canvis apunti, inevitablement, a nous camins de progrés humà. I el que si sabem és que l'accés democràtic a la informació i el coneixement, així com les garanties de llibertat d'expressió i pluralisme comunicatiu són encara fites a consolidar. Crec que aquesta exposició és una eina molt útil per apropar-nos críticament a aquest repertori temàtic.
Enric Marín i Otto, professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació.