El passat mes de maig la notícia del traspàs de l'eminent ecòleg Ramon Margalef López (1919-2004) va ressonar entre la comunitat científica del país. Per la seva influència intel·lectual i pel que representava pel món científic i acadèmic, la seva mort no va passar desapercebuda. Diversos mitjans s'ocuparen de parlar-ne i donar-nos una idea de la seva personalitat i del llegat que ens ha deixat.

Conegut com a un els darrers naturalistes en el sentit clàssic, va excel·lir en el camp de la biologia marina, la limmnologia i la teoria ecològica, i en tots ells ha obtingut un merescut prestigi universal. La seva obra és molt generosa i s'hi reconeix la capacitat de fer compatibles la investigació, la docència i la divulgació.

Com a persona, aquells que l'han conegut coincideixen a destacar que en ell hi convergien intel·ligència, capacitat de treball i modèstia, alhora que era capaç de mostrar-se irònic i mordaç quan volia incomodar l'ortodòxia política i ecologista.

Històricament té el mèrit d'haver sigut el primer catedràtic d'ecologia d'una universitat espanyola, la Universitat de Barcelona, en un moment en què l'ecologia era una disciplina desconeguda.

Juntament amb la tasca acadèmica va ser capaç de liderar prestigioses investigacions en unes circumstàncies políticosocials molt difícils, en què la ciència tenia una fràgil cobertura institucional, obstacles que han contribuit ha resaltar encara més el mèrit de la seva tasca.

La Biblioteca ha volgut homenatjar aquest català universal seleccionant aquelles publicacions al nostre abast que d'alguna forma resumeixen les principals facetes d'aquest "mestre d'ecòlegs". En la tria hi han col·laborat els professors Paco Lloret i Josep Piñol, del CREAF.