Presentació
L’Arxiu Occità de la
UAB té per objectiu difondre la llengua i la cultura occitanes a Catalunya.
Occitània, la nostra veïna tan propera i tanmateix quasi desconeguda, correspon
a la tercera part més meridional de l’Estat Francès, més dotze valls als Alps
del Piemont Italià i la Val d’Aran al Principat de Catalunya. La poblen uns
catorze milions de persones, de les quals entre un i dos milions saben parlar la
llengua, una llengua que només té reconeixement oficial a la Val d’Aran.
Per tal de donar a
conèixer la realitat occitana, des de l’Arxiu Occità s’organitzen, al menys un
cop l’any, unes Jornades Occitanes, en les què es proposen cicles de
conferències, actes acadèmics, presentacions de llibres, exposicions, homenatges
a personatges importants per a l’Occità o la cultura occitana, trobades
d’escriptors...
Enguany se celebra el centenari de la concessió
del Premi Nobel de Literatura a Frederic Mistral el 1904, i els 150 anys de la
gran institució anomenada Felibritge, que va crear Mistral amb sis altres
companys el 1854, amb l’objectiu de fomentar la cultura occitana a través de
tots els països de llengua occitana.
Aquest escriptor provençal és l’autor del famós
poema èpic Mirèio, que li valgué glòria i reconeixement internacionals i
fou traduïda a moltes llengües, de les quals vàries vegades al català i al
castellà. L’obra de Mistral és principalment poètica amb -a més de Mirèio-
Calendau, Lou Pouèmo dóu Rose, Lis Isclo d’Or, Nerto,
o Lis Oulivado, però també escrigué en prosa amb Memòri e Raconte,
obra biogràfica, o els escrits periodístics de l’Armana Prouvençau,
la Nouvelle Revue o l’Aïòli, i també teatre
amb La Rèino Jano. A més a més recollí els treballs de vint anys de
recerca filològica en el primer diccionari enciclopèdic i normatiu de llengua
occitana en dos volums Lou Tresor dóu Felibrige.
Aquestes IXenes Jornades Occitanes són l’ocasió
d’un col·loqui sobre Frederic Mistral, i per aquest motiu es vol exposar
l’important fons que conserva la Biblioteca d’Humanitats sobre Mistral i els
felibres. Però tenim també l’honor d’acollir la personalitat d’en Pèire Bec, a
qui organitzem un homenatge acadèmic.
Pèire Bec representa la unió entre el món acadèmic
i el de la creació literària occitana, com en el seu dia foren Jean Mouzat,
René Nelly i tants d’altres. Dins el
món universitari Bec és considerat un dels romanistes més brillants de l’àmbit
europeu, pels seus treballs sobre les llengües i les literatures romàniques,
treballs que han gaudit sempre d’una visió moderna i innovadora. Els seus
treballs sobre la lírica medieval i els gèneres literaris poètics en són una
bona mostra. Però també els seus manuals de filologia romànica, o els estudis
comparatius sobre els dialectes occitans. A tot això hi hem d’afegir la seva
sensibilitat i al mateix temps els seus estudis per la música medieval. Una bona
mostra en són els seus estudis organològics i organogràfics dels instruments
medievals com la viola o la cornemusa. I al prestigi acadèmic cal sumar-hi el
d’escriptor, sigui per les seves obres de narrativa, sigui per la producció
poètica, una activitat que és encara viva, i de la què en aquestes jornades
presentarem la seva darrera publicació: Entà créser au mond ( Ed.
Reclams). Pèire Bec ha estat i continua sent un referent acadèmic i
intel·lectual de les relacions catalano-occitanes.
Per tant és important per a l’Arxiu Occità
exposar les obres d’aquest gran filòleg i escriptor occità.
Rafèu Sichel Bazin.
