  |
|
|
Situació legal
Etimològicament, la paraula eutanàsia prové del grec: eu = bo, thanatos = mort. "Bona mort" terme que ha evolucionat i actualment fa referència a l’acte de causar la mort, deixar morir o ajudar a morir a una altra persona per evitar-li patiments.
Fins l’any 1995 ajudar una persona a morir era considerat, a Espanya, simplement homicidi, sense tenir en compte ni el motiu ni el consentiment de la víctima. Actualment, el més pròxim al concepte d’eutanàsia en la legislació espanyola es recull en l’article 143 del Codi Penal. Aquest apartat penalitza de dos a cinc anys a qui cooperi en el suïcidi d'una persona, però la pena es veurà reduïda si l’assistència al suïcidi es realitza per petició de l’altre, una petició que ha de ser expressa, seriosa i inequívoca.
CÓDIGO PENAL
Artículo 143.
1. El que induzca al suicidio de otro será castigado con la pena de prisión de cuatro a ocho años.
2. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años al que coopere con actos necesarios al suicidio de una persona.
3. Será castigado con la pena de prisión de seis a diez años si la cooperación llegara hasta el punto de ejecutar la muerte.
4. El que causare o cooperare activamente con actos necesarios y directos a la muerte de otro, por la petición expresa, seria e inequívoca de éste, en el caso de que la víctima sufriera una enfermedad grave que conduciría necesariamente a su muerte, o que produjera graves padecimientos permanentes y difíciles de soportar, será castigado con la pena inferior en uno o dos grados a las señaladas en los números 2 y 3 de este artículo.
A banda de l’articulat del propi Codi Penal, per tal de definir millor el marc legal sobre l’eutanàsia el Parlament espanyol ha plantejat diverses proposicions de llei, però sense arribar a una aprovació.
Pel que fa a Europa, la situació és molt desigual. No tots els països han seguit una trajectòria semblant quan a la reglamentació d’aquesta qüestió i la influència de sectors a favor o en contra d’aquesta praxis ha incidit de diversa manera en els diferents governs que han hagut de legislar. El primer país europeu on es va legalitzar l’eutanàsia va ser Holanda, on ajudar un malalt terminal a morir, sota certes condicions, és legal des de 2002, encara que la seva pràctica ja era tolerada des de 1997. Bèlgica s’ha dotat d’una legislació gairebé tan permissiva como la del país veí, mentre que Suècia prohibeix l’eutanàsia. França i Suïssa es troben en un punt intermedi i permeten l’eutanàsia passiva (deixar morir quan un malalt és incurable) però no l’activa (l’ajuda directa a la mort). Itàlia estableix penes greus per a aquestes accions mentre que Portugal té una legislació semblant a la dels països escandinaus. Al Regne Unit l’eutanàsia té pràcticament la consideració d’homicidi voluntari.
Així doncs, a l'Estat espanyol ens trobem amb l’existència d’un problema o preocupació social real i amb l’absència d’uns instruments jurídics inapel·lables que regulin la qüestió. És per això que moltes Comunitats Autònomes han donat, en certa mesura, resposta a la qüestió a través de la figura del Document de Voluntats Anticipades (també conegut com a Testament Vital) que permet al pacient deixar constància escrita, amb antelació, davant els serveis mèdics sobre quina assistència desitja en el moment en el que es trobi en situació crítica. No existeix un format únic de Testament Vital, però existeixen alguns models orientatius com ara el de la Conferència Episcopal Espanyola i el del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Cadascú, per tant, el pot redactar d´acord amb el que cregui oportú.
Catalunya va ser pionera en aquest tipus de legislació, seguida d'altres comunitats, i des de 2002, també existeix una llei que abarca a tot l’ Estat.
L'objectiu d'aquesta exposició temàtica sobre l’eutanàsia és donar a conèixer recursos d’informació útils per a tot aquell que vulgui aprofundir en la matèria i en les implicacions socials, religioses, morals i legals que se’n deriven.