|
|
 |
|||
Bibliografia einsteiniana |
Albert Einstein (1879-1955) és probablement el científic més emblemàtic del segle XX. Les seves aportacions a la física, des de la teoria de la relativitat a la física dels quanta, han estat revolucionàries. Però Einstein es distingí també per la seva popularitat i per l'impacte de les seves idees i opinions més enllà de la física. Per a molts, Einstein és la imatge del geni distret, afable, socialment compromès. Què en sabem, de la vida i l'obra d'aquest home singular? La literatura sobre Einstein no deixa de créixer any rera any, amb les aportacions de científics, filòsofs, periodistes, historiadors i d'altres autors. La seva varietat i riquesa, aparents a cop d'ull, sorprendrà a més d'un. Des del punt de vista científic i editorial, l'obra més rellevant és l'edició, en curs, de les publicacions, manuscrits i una seleccció de la correspondència d'Einstein. Aquest projecte s'inicià el 1971 i no es completarà fins ben entrat el segle vinent. La Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries de la UAB és dipositària d'una de les col.leccions sobre història de la física més completes de l'Estat. El nucli d'aquesta col.lecció el forma el fons d'història de les ciències del Centre Borja de Sant Cugat, cedit a la UAB el 1992. L'acolliment d'un fons d'aquesta magnitud i importància distingeix la Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries d'aquesta universitat. La seva continuïtat és d'interès, no només per al Centre d'Estudis d'Història de les Ciències, sinó per a tota la Facultat de Ciències.
Einstein és autor, així mateix, de clàssics de la divulgació científica (com ara L'evolució de la física, escrit amb L. Infeld), i de diversos volums que recullen les seves idees i opinions sobre temes molt diversos, des de l'ètica fins a la política. A banda dels seus treballs publicats, es conserven nombrosos manuscrits i cartes d'Einstein en institucions de tot el món. El seu arxiu i biblioteca personal van ser llegats a la Hebrew University of Jerusalem i estan dipositats a la Jewish National & University Library (Albert Einstein Archives). D'altra banda, Einstein pertany a una generació de físics que solia debatre per carta les seves idees i assumptes personals. Degut al seu interès, s'ha publicat la correspondència d'Einstein amb col.legues i amics com Max i Hedwig Born, Michele Besso, Arnold Sommerfeld o Maurice Solovine. El descobriment i la publicació, a finals dels 80, de la correspondència amb la seva primera dona, Mileva Maric, va causar polèmica per la possible participació de Mileva en els primers treballs científics d'Einstein . Moltes altres cartes seran incloses en l'edició de les obres d'Einstein. La Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries acull alguns d'aquests manuscrits i cartes en format de microfilm. Formen part de l'arxiu Sources for History of Quantum Physics, dipositat a un nombre molt limitat d'institucions d'arreu del món, entre elles la UAB. Les cartes rebudes o escrites per Einstein figuren entre les prop de 700.000 recollides pel catàleg i microfitxes elaborat per l'historiador de la física Bruce Wheaton (Inventory of sources for history of twentieth-century physics).
Text: Xavier Roqué, Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC), UAB |
maig de 2005 - Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries - Exposicions anteriors - Crèdits
Les publicacions
científiques d'Einstein es troben disperses en multitud de publicacions
especialitzades (veure bibliografia en Margaret C. Shields, comp. "Bibliography
of the writings of Albert Einstein to may 1951",dins Paul Arthur Schilpp,
Albert Einstein: Philosopher-Scientist, [3rd ed.]. La Salle, Ill:
Open Court, 1969, p. 689-760). Hi destaca Annalen der Physik, la
revista degana de la física alemanya, va publicar, entre
d'altres, els tres cèlebres articles de 1905 (sobre l'efecte fotoelèctric,
el moviment brownià i la teoria de la relativitat), dels quals
enguany es troba en edició facsímil en versió
digital (Annalen der Physik, 2005, Volume 14, Issue S1, Supplement:
El projecte
editorial més ambiciós referit a Einstein és la publicació
de 
Les
obres sobre Einstein inclouen des de nombroses biografies, fins a estudis
monogràfics sobre determinats aspectes de la seva obra, com ara
la gènesi i la difusió de la relativitat especial i general.
D'altra banda, la influència del pensament d'Einstein no es limita
a la física, sinó que s'estén a la filosofia (excepcionalment,
els editors de la Library of Living Philosophers van dedicar un
volum a Einstein), les arts plàstiques, o la literatura (vegeu
per exemple A.J. Friedman i C.C. Donley, Einstein as Myth and Muse).
L'obra d'Einstein és deutora, al seu torn, d'un moment ben determinat
en la història de la cultura europea (S. Kern, The culture of
Time and Space, 1880-1928). 
La literatura
einsteiniana compta amb una representació digna en castellà
i fins i tot amb alguns títols en català. A més de
les traduccions de l'obra de divulgació d'Einstein, alguna de les
quals es remunta als anys 1920, s'ha de destacar el recull de textos sobre
la teoria de la relativitat editat per L. Pearce Williams (La teoria
de la relatividad), i la monografia de José Manuel Sánchez
Ron, El origen y desarrollo de la relatividad. La visita d'Einstein
a Espanya, el 1923, ha permès a l'historiador Thomas F. Glick fer
un retrat incisiu de la comunitat de físics i matemàtics
espanyols dels anys 1920 (Einstein y los españoles). Per
commemorar el 75è aniversari de la visita d'Einstein a Barcelona,
la Revista de Física va publicar el 1998 una traducció
dels tres cèlebres articles de 1905 (Einstein en català).
Dins el marc d'una nova col.lecció de textos clàssics de
la ciència, l'IEC edità l'any 2000 un volum amb textos d'Einstein
sobre relativitat especial i general (