Carmen Magallón, l'autora d'aquesta excel·lent
investigació històrica, ens dóna a
conèixer el treball de les primeres dones que es
van incorporar a les institucions científiques espanyoles
en igualtat de condicions.
Les dones espanyoles van poder accedir a la universitat
a partir del 1910, i és llavors que començà
a ser possible l'accés a una formació superior
en igualtat de condicions. Gràcies a institucions
com la JAE (Junta de Ampliación de Estudios) i el
Laboratori Forster de la Residencia de Señoritas,
tota un generació de dones va poder cursar estudis
científics i rebre beques per formar-se a l'estranger.
L'estudi destaca la contribució de les primeres
científiques espanyoles que van poder aprofitar aquestes
possibilitats i van treballar a l'INFQ (Instituto Nacional
de Física i Química), especialment en les
seccions de química-física i espectrocòpia.
Malauradament, aquesta empenta que va rebre la participació
de les dones en la ciència sota l'ampara de la Institución
Libre de Enseñanza de la Segona República,
es va interrompre de cop per la Guerra Civil i el seu treball
ha quedat oblidat o vinculat a científics (homes).
