La tinta negra i vermella: els còdexs mesoamericans

Isabel Bargalló

Un dia qualsevol t'ensenyaré uns papers que tinc arraconats a casa. Els vaig heretar del meu pare (no em va deixar gran cosa més, saps?) i ell els havia rebuts de l'avi. Estic segur que, tafaner com ets, t'agradarà de veure'ls. Vaig tenir un sobresalt. ¿No foren pictogrames? ¿No fora un providencial còdex que s'hagués salvat de la sistemàtica destrucció dels colonitzadors? La idea de tenir-ne un a les mans em trasbalsava. Oblidant-me del nàhoa perquè calia anar per feina i sobre segur vaig preguntar-li:

- ¿Tienen monitos?

La meva eufòria embarbussada va sorprendre el meu amic. Va dir:

- No, mano. Pura letra. Son un chorro de hojas. Chorrocientas.

Vaig dir-li que ja no faria res més de bo que no hagués vist aquells papers. I devia fer-ho amb un accent tan sincer, tan apassionat que en Daniel va dir-me en nàhoa:

- In quetsal·lin patlahuac ipanye nicmatiyectlimocuic

És una antiquíssima metàfora, plena d'intenció poètica, amb la qual em regraciava la meva anterior vehemència: “M'agrada el teu cant perquè sembla plomatge fi”:

- Icnel·lili – vaig fer, commogut.

Paraules d'Opòtom el vell. Avel·lí Artís-Gener, Tísner1

¿És possible transmetre la paraula de forma ja no absoluta sinó simplement acceptable a un sistema gràfic de representació? En principi no sembla fàcil. La paraula, l'expressió oral, va acompanyada del gest, del to i del volum de la nostra veu. No, la transcripció no és fàcil.

Però, encara més, ¿existeix una operació capaç de reduir l'expressió lingüística verbal i escrita d'una llengua i d'una cultura als paràmetres gràfics dissenyats per una tradició lingüística i cultural completament alienes?

Si aconseguir el primer objectiu ja és difícil, aquest segon cas és poc menys que impossible: es perdran tants matisos! Però, d'altra banda el signe sonor ha estat intangible fins no fa gaire i el llenguatge escrit ens ha permès transmetre idees i històries a persones allunyades en el temps i en l'espai. Potser el llenguatge escrit no aconsegueix fer-nos arribar tots els detalls ni tots els matisos però, en el fons, ens permet comunicar-nos amb els absents i amb els que no han nascut encara.

Doncs bé, ... [l'article continua en format pdf]