còdexs

El Còdex Ixtlixóchitl

L'original es troba a la Bibliotheque nationale de France. És un manuscrit pictòric en castellà de finals del XVI.

Conté descripcions dels senyors de Txecoco.

Més informació sobre el Còdex Ixtlilxóchitl

Còdex Cospi

El Còdex Cospi rep aquest nom perquè fou el marquès de Cospi el seu darrer propietari abans de passar a mans de l'Instituto de las Artes y las Ciencias de Bologna.

Consta de 24 fulls doblats en biomb i fet, provablement, per dos copistes diferents.

Més informació sobre el Còdex Cospi

Còdex Azoyú 1

El Còdex Azoyu està format per 38 quadretes, si bé només 11 estan pintades.

El còdex narra la història del senyoriu multiètnic de Tlapa -Tlachinollan i sobretot les victòries sobre els senyorius rivals.

Còdex Egerton i Becker II El Còdex Egerton també és   conegut com Còdex Sánchez Solís. Es troba al British Museum. El Còdex Becker a Viena. Ambdós tenen pintades les genealogies dels governants mixteques.Més informació sobre el Còdex Egerton O bé més informació sobre el Còdex Becker II
Còdex Borgia

El  Còdex Borgia també se'l coneix pels noms de Còdex Borgianus, manuscrit de Velleti, etc.

Medeix 10,30 metres i està format per 24 fragments desiguals. La seva temàtica està centrada en el calendari i l'astronomia

Més informació sobre el Còdex Borgia

Los dioses en los códices mexicanos del Grupo Borgia

En aquesta obra de Bodo Spranz s'analitzen, d'una banda els còdexs del grup Borgia i de l'altra s'estableix la relació amb les deïtats asteques citades en aquests.

Còdex Xicotepec

Els còdex Xicotepec és un relat històric sobre els governants de Tezcoco.

L'original es conserva a la Bibliotheque Nationale de France a París

Més informació sobre el Còdex Xicotepec

Còdex Azcatlán

Aquest còdex és una al·legoria dels principis de la vida a la capital asteca: Tenochtitlan. La imatge al·legòrica ens mostra uns pescadors en canoa entre joncs i aus aquàtiques.

El Libelus de medicinalibus indorum herbis

El Libelus de medicinalibus indorum herbis,  sovint anomenat Còdex Badiano va ser escrit cap al 1552 per l'indi Martín de la Cruz.

És el testimoni més important de la medicina prehispànica

Més informació sobre el Libelus medicinalis

 

 

 

febrer 2006
Hipatia - Biblioteca d'Humanitats - UAB - Altres webs temàtiques

Contingut:
Isabel Bargalló, Marina Carbonell, Victòria Solanilla i Jordi Vaillès
Disseny:
Santi Muxach