Les III Jornades de debat sobre el repertori teatral català estan consagrades a analitzar i debatre, des de la perspectiva d’avui, l’experiència prou singular de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963). En aquesta tercera edició de les Jornades, hem volgut centrar el nostre focus en un dels episodis més destacats de l’escena catalana de les dècades dels cinquanta i seixanta, en plena dictadura franquista, per mirar de trobar respostes a algunes preguntes: S’ha mitificat l’ADB de manera interessada? Va reeixir en la seva comesa? Volgué suplir la inexistència d’un teatre nacional català? Hi hagué discrepàncies entre la intel•lectualitat que la dirigia i la burgesia que n’assumia el mecenatge? Què va precipitar-ne la dissolució? Quina incidència tingué en l’època? I més tard?...
Tal com apuntem en el «document de treball» que, com tenim per costum, vol incitar al debat des de la interpel•lació una mica irreverent i provocativa, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona va ser una iniciativa sostinguda per un sector de la burgesia barcelonina que, amb el suport d’una sèrie d’intel•lectuals catalanistes, va promoure un repertori eclèctic de provada categoria literària. Entre altres autors, al costat dels grans noms de la literatura dramàtica universal, l’ADB va programar el millor del moment: Joan Oliver, Salvador Espriu, Llorenç Vilallonga, Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Alfred Badia, Blai Bonet, etcètera. Uns autors que, com a clàssics que són, encara reclamen una presència més insistent en les programacions dels teatres d’avui.
Com d’habitud, tenint en compte el criteri de la màxima obertura de mires, perquè volem ser un espai de debat independent i plural, hi hem convocat persones que coneixen molt bé el tema objecte d’estudi i de discussió, tant perquè van participar en l’aventura de l’ADB com perquè l’han estudiada a fons. Així mateix, hem procurat de buscar el contrapunt amb el present, per resseguir d’aquesta manera el fil que ens lliga al procés històric que va de l’ADB al TNC, per entendre’ns, i també amb les escenes del País Valencià i de les Illes, amb les quals compartim no únicament uns llaços culturals, sinó també una territorialitat teatral que, tot s’ha de dir, hauria de ser més fluida del que és.
Francesc Foguet, Núria Santamaria i Mercè Saumell
Bellaterra, 17 de febrer de 2010
