El Rembrandt Research Project. Una proposta de catàleg raonat per a l’obra de Rembrandt.

Definir l’obra completa d’un mestre antic és un exercici de filologia. El seu instrument fonamental és l’anomenat Catalogue Raisonné, un gènere literari fonamental per al progrés de la història de l’Art i una eina bàsica per al coneixement de tots els artistes. Una simple ullada als catàlegs disponibles d’un determinat creador del temps passat ens mostra que aquests rarament coincideixen. Cada autor ofereix el seu llistat d’obres i sovint trobem que, per desgràcia, aquest catàlegs són molt pocs raonats. La incorporació o la supressió d’una determinada peça depén de la simple voluntat i opinió del l’historiador, que exerceix d’autoritat mes o menys capriciosa en la matèria. El cas de Rembrandt no va ser una excepció a aquesta problemàtica, però també ha estat un dels pocs que s’ha beneficiat d’un esforç molt destacat per trencar aquesta inèrcia. A partir de 1968 el govern holandès va decidir finançar un gran projecte de recerca amb l’objectiu d’establir un modern i sistemàtic catàleg raonat del mestre. Sis historiadors de l’art liderats per Bob Haak i Josua Bruyn van posar-se a treballar en el tema amb la voluntat d’utilitzar totes les tècniques modernes de laboratori disponibles per a l’estudi material de les peces atribuides a Rembrandt a tots els Museus i col.leccions d’arreu del món. Entre 1968 i 1973 es va cobrir aquesta primera fase de localització i estudi de les peces. L’anàlisi del suport en fusta de roure –el més habitual a l’època- mitjançant la dendocronologia va permetre establir que la majoria de cuadres de Rembrandt dubtossos eren en realitat de l’època del pintor i que d’alguna manera depenen del taller del mestre. I per tant, que els recursos científics per si sols no resolien el problema i que un cop més calia usar afinadament la tradició del expert o connaisseur, ja que Rembrandt usava unes tècniques i uns materials comuns a altres pintors del seu taller i del seu entorn.

El 1982 es va publicar el primer volum del Corpus que abasta els anys 1625-1631 de producció de Rembrandt. El 1986 va sortir el segon que tracta del treball de 1632 a 1634. Mentre que el volum tercer que compren els anys 1635-1642 va ser publicat el 1989. La dificultat en aillar l’obra original de Rembrandt dels anys 40 i 50 en que la participació del taller es fa més activa va obligar a aturar el projecte i finalment admetre que a nivell de mètode no es podia anar més enllà. El 1993 quatre dels primers investigadors van anunciar la seva retirada. Ernst van de Wetering va decidir continuar el projecte a partir de l’estudi per gèneres de les obres mes tardanes, el que suposa una nova reformulació del projecte i una estricta revisió metodològica, que admet en bona part el carácter obert i col.lectiu, en taller, de la producció tardana del mestre. El primer fruit d’aquest nou esforç és la publicació el 2005 del volum sobre els autoretrats, i la propera aparició d’un altre sobre les escenes d’història en petit format i sobre els paisatges.

El Rembrandt Research Project ha estat un treball molt important per al desenvolupament de la Història de l’Art com a disciplina, que ens ha fet saber la complexitat i les limitacions del mètode tradicional del connaisseurship. La seva relativa fallida en les seves aspiracions originals  ens ensenya que la pressumpció de cientificitat en Art sempre haurà de ser limitada però potser per això el seu estudi resulta encara més apassionant.

                               Bonaventura BASSEGODA