Bibliografia

Context històric

La situació de l'Europa del segle XVII va arribar a ser molt complexa. Els enfrontaments religiosos i les lluites per l'hegemonia van comportar una sèrie de conflictes que van assolar el vell continent. La destrucció de la unitat religiosa provocada per la Reforma luterana i la reacció catòlica que va representar la Contrareforma a partir del Concili de Trento dibuixaren l'Europa nova i diversa del segle XVII.

Durant la primera meitat del segle XVI els Països Baïxos estaven formats per diversos comtats, ducats i diòcesis unificats en un sol estat regit pels Habsburg. L'expansió del calvinisme va propiciar l'enfrontament amb rei Felip II d'Espanya, qui havia determinat mantenir la seva plena autoritat i la religió catòlica. Així doncs, la Contrareforma i els intents de centralització del govern van topar frontalment contra una societat decidida a mantenir els privilegis del seu país i la seva religió protestant. La situació va conduir a una revolta que es va tancar amb la declaració de independència del 26 de juliol de 1581, independència que no seria reconeguda fins al final de la Guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648).

El 1609 Holanda i Flandes se separen definitivament. A partir d'aquest moment, Flandes -catòlica- i Holanda -protestant- mantindran formes polítiques, socials, econòmiques i religioses completament diferents. Aquestes divergències es reflecteixen clarament en l'art d'ambdós països.

Als Països Baixos els anys de la guerra també van marcar un període de gran prosperitat econòmica i cultural, durant el qual es van convertir en una de les potències marítimes i comercials del segle XVII, establint colònies i relacions mercantils per tot el món.

La pintura barroca

Cronològicament, el barroc se situa en el segle XVII i gran part del segle XVIII, deixant endarrere el manierisme del segle precedent i precedint el rococó, tot i que, d'una manera més general, es pot situar directament entre l'art del renaixement i el neoclassicisme.

El canvi artístic que suposa el barroc coincideix amb els temps de la Contrareforma, en què l'Església Catòlica reaccionà contra els nombrosos moviments revolucionaris religiosos, polítics i culturals que es produïren a Europa.

Les diferències en la ideologia, la religió, la política o l'organització social entre els diferents països europeus produirà tendències artístiques diferents: un barroc catòlic i cortesà a Espanya , Itàlia, França i Flandes, i  un barroc protestant i burgès a Holanda.

Als països catòlics i absolutistes l'art barroc expressa el poder dels seus monarques, i la magnificència de l'Església. L'enfortiment d'aquesta última es vol manifestar en un art que deixi clar el triomf del catolicisme, un art brillant, portentós, d'una riquesa imponent, concebut  com a mitjà de transmissió d'idees i de fe, dissenyat per atraure i enlluernar els creients. La Companyia de Jesús contribueix de forma decisiva a difondre els principis de la Contrareforma i també el nou estil artístic.

L'artista encara depèn del mecenatge i del col·leccionisme de la cort, l'aristocràcia i l'Església, i així, moltes pintures tracten de reis i guerres, de mitologia i temes clàssics, i es produeix un enriquiment de la iconografia religiosa (amb proliferació de sants, mares de Déu i representacions de Jesús). És l'època de la grandiositat en frescos i retaules, en les pintures a l'oli. S'introdueixen elements sobrenaturals en les escenes: llums que resplendeixen entre els núvols i els àngels que són testimonis de les escenes religioses, escenes que es multipliquen en aquest moment històric en què l'Església vol mostrar-se triomfant.

La Reforma es deixa notar en l'art dels països de la seva àrea d'influència. Hi trobem una absència gairebé total de representacions religioses i una preocupació essencial per individus i col·lectivitats, així com per les coses que els envolten; allò que és terrenal desplaça allò sobrenatural, i allò que és civil a allò que és aristocràtic i cortesà.

A Holanda, la prosperitat econòmica ha quedat reflectida clarament en la pintura i els gravats holandesos de l'època, en els quals es mostra una forma de vida pròpia d'una societat burgesa i optimista. Es desenvolupa el gust per l'art en aquesta classe burgesa, que es mostra orgullosa del seu estil de vida, de la seva pertinença a un gremi, o a una ciutat. Són aquests burgesos qui encarreguen pintures per decorar les seves parets. Són els nous col·leccionistes d'art, que volen augmentar el prestigi (també cultural) que necessiten com a nova classe dirigent i que també són conscients de que tenir quadres és tenir un capital.

La pintura del s. XVII desenvolupa nous gèneres, com ara la pintura de paisatges, de natures mortes, el retrat, amb la seva modalitat especialment holandesa del retrat en grup, l'autoretrat,  la pintura de gènere o costumbrista, la pintura de marines...

Els elements formals que defineixen la pintura barroca són bàsicament el color, la llum i el moviment. Es busca el realisme de les escenes, al mateix temps que la teatralitat i l'efectisme de les imatges i l'expressivitat de les figures representades, a través de la seva gestualitat. La configuració de l'espai es torna dinàmica, guanya en profunditat, la unitat de l'escena és fonamental, i hi perden rellevància les figures i els contorns enfront de la distribució del color i dels efectes de llums i ombres.

El pintor pinta allò que veu, tant si és maco com si és lleig, el que resulta agradable i el que és francament desagradable. Pinta verges i deeses, però també miserables, malalts i cadàvers. Busca temes a la natura (els paisatges, les natures mortes,...), al poble i la seva vida quotidiana. El retrat no és només físic, sinò també moral, vol captar l'ànima del retratat.

Les mateixes cerques que us hem presentat les podeu fer al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: