Biografia

Fill d'una acomodada família de moliners, Rembrandt va rebre una educació molt acurada i fins i tot va arribar a ingressar a l'Universitat de Leiden, on només arribà a estudiar un any. Poc després va decidir dedicar-se a l'art, convertint-se en un dels pintors, dibuixants i gravadors més importants de la Història.

Va tenir dos mestres, un a Leiden (Jacob van Swanenburgh, en el taller del qual s'hi va estar durant tres anys) i un altre a Amsterdam. Fou aquest darrer, Pieter Lastman,  qui li va transmetre la influència de Caravaggio i Elsheimer.  D'aquest anys és la seva primera obra coneguda, la Lapidació de Sant Esteve (1625), on s'aprecia clarament la influència caravaggista.

Quan va acabar la seva formació al 1625 va obrir un taller a Leiden amb Jan Lievens, i aviat va comptar amb una important clientela. Durant aquests anys a Leiden, l'estil de Rembrandt va anar evolucinant des d'uns inicis de color brillants i uns gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del clarobscur. Aquesta tècnica tan típica del barroc és la més característica de la seva obra, i la que li dóna més força i personalitat. Al 1628 la seva fama ja era considerable i fins i tot tenia alguns deixebles, com ara Gerrit Dou.

Al 1630 i com a conseqüència de la mort del seu pare es va traslladar a Amsterdam, on s'associà amb el marxant  Hendrick van Uylenburh, qui li va proporcionar interessants encàrrecs, sobretot retrats. Aquests retrats, en què el pintor capta l'ànima del retratat, i hi posa especial atenció en els detalls dels vestits, van augmentar la seva fama i fortuna. Al 1632 realitzà una de les seves obres més famoses, La Lliçó anatomia del doctor Tulp, que va tenir un èxit aclaparador.

La seva situació econòmica era molt pròspera i encara ho va ser més al contraure matrimoni el 1634 amb Saskia van Uylemburgh, filla del seu soci. Saskia serà la protagonista de diverses obres de Rembrandt, com ara Saskia amb barret de palla, Saskia amb una flor vermella, o el gravat Rembrandt i Saskia.

La dècada de 1630 serà molt bona per al pintor, amb obres de temàtica religiosa, excel·lents paisatges i magnífics autoretrats. Desgraciadament, aquesta etapa de prosperitat econòmica i de bona vida es  truncà repentinament el 1642 amb la mort de Saskia, mesos després de tenir el seu fill Titus. A més, el seu quadre La ronda de nit va obtenir una rebuda molt freda per part de la crítica.

Els problemes econòmics es van anar succeint fins al punt que al 1656 Rembrandt va fer fallida i es va veure obligat a subhastar totes les seves possessions (casa, col.leccions d'art, etc.). El consol li arribà de la mà de Hendrickje Stoffels, que va entrar al seu servei per a fer-se càrrec del seu fill Titus i amb qui va mantenir una relació sentimental, encara que mai es varen casar per tal de no perdre l'herència de Saskia. Heindrickje va ser model de diverses de les obres de l'artista, com ara  Hendrickje al llit, o Noia banyant-se en un rierol.

Rembrandt va ser un mestre de la pintura, i també del gravat i del dibuix. A més, va conrear nombrosos gèneres  (El bou escorxat, per exemple, és una mostra de la seva personal forma de veure la natura morta), però va ser en el gènere religiós  en el que va brillar especialment: Crist i l'adúltera, El sacrifici d'Abraham, Josep i la dona de Putifar, Ecce homo vertical i Ecce homo horitzontal, L'anunciació als pastors, El davallament de la creu, L'adoració dels pastors amb el gresol, La sagrada família del gat, etc.

Rembrandt també va ser un gran paisatgista. Els seus dos paisatges més cèlebres són El pont de Six i Els tres arbres. Altres obres seves són  L'artista dibuixant el seu model, Noia a la finestra, El llit francès, Betsabé amb la carta de David, Negra ajaguda, La noia adormida, El festí de Baltasar, La dona de la fletxa o Faust.

El mestratge en la composició, la perfecta caracterització dels personatges, el detallat estudi dels gestos i de les expressions, ... fan dels seus retrats en grup una de les seves grans especialitats, lluny dels convencionalismes de l'època. L'obra Els síndics del gremi de drapers (1661) n'és un exemple .

Tot i que l'artista va retratar gran nombre de persones, els seus models més importants van ser les persones que l'envoltaven (la mare, el pare, Saskia, Titus, Hendrikje). Rembrandt utilitza les seves cares per als seus estudis d'expressió i d'il·luminació, i li serveixen a més per a experimentar amb la llum.

Els autoretrats, gènere que l'artista va conrear al llarg de tota la seva vida, reflecteixen les dues etapes de la vida de Rembrandt, la próspera i l'adversa. Els primers són alegres i brillants, mentre que els corresponents als darrers anys tener un caràcter molt més agre i fosc, però amb una profunditat superior.

Gombrich comenta a la seva Historia del Arte "(...) en los retratos de Rembrandt nos sentimos frente a verdaderos seres humanos, con todas sus trágicas flaquezas y todos sus sufrimientos. Sus ojos fijos y penetrantes parecen mirar dentro del corazón humano."

En les creacions dels darrers anys el pintor manifesta un absolut domini de totes les tècniques i efectes practicats durant anys, amb un estil més madur. Alguns exemples de les seves darreres pintures són Jacob beneeïx als fills de Josep, La núvia jueva o Retrat de família.

Hendrickje mor el 1663 i el 1668 mor el seu únic fill, Titus, amb vint-i-set anys. Mesos després, el 4 d'octubre de 1669 Rembrandt mor a Amsterdam. Tenia 63 anys.