BIOGRAFIA

 

Santiago Ramón y Cajal va néixer a Petilla de Aragón l'any 1852. Els primers anys de la seva infantesa els passà al Pirineu Aragonès, on el seu pare exercia de metge. Ja de ben petit mostrà aptituds per les arts plàstiques, però el rígid control del seu pare en la seva educació influí en el jove Santiago, fent que triés els estudis de medicina, carrera que cursà a Saragossa, entre 1869 i 1873.

Durant aquesta etapa, la seva afició per la pintura va afavorir que elaborés diverses sèries d'aquarel·les anatòmiques que sens dubte influïren en els premis que aconseguí en aquesta època estudiantil.

Una vegada obtingut el títol en medicina i després d'aconseguir plaça a la sanitat militar, fou destinat a Cuba com a metge militar (1874-75) però  diverses malalties l'afectaren de tal manera que als pocs mesos fou traslladat de nou a Espanya, on reanudaria els seus estudis anatòmics.

Inicià els estudis de doctorat a Madrid, a l'hora que la seva vocació científica anava en augment. Pocs anys més tard, i ja investit com a doctor, obté la plaça de Director de Museos Anatómicos de Zaragoza (1879) i pocs mesos després es casa amb Silveria Fañanás García, la que seria la seva companya fins a la resta dels seus dies i amb qui tingué set fills.

L'any 1883 aconseguí la càtedra d'Anatomia a València i la seva tasca investigadora continua, imparable, a Barcelona, on obtingué la càtedra de Histologia Normal i Patologia. L'exploració microscòpica del sistema nerviós el conduí, l'any 1888, a l'exposició de la seva teoria de la neurona, un dels seus descobriments més reconeguts.

L'any 1892 aconseguí la càtedra de Histologia Normal i Anatomia Patològica a la Facultat de Medicina de Madrid, i a partir d'aquell moment es succeïren els premis, reconeixements i distincions nacionals i estrangeres.

A partir del 1901, el govern espanyol crearia per a ell el Laboratorio de Investigaciones Biológicas, que donaria origen a l'escola espanyola de Neurohistologia, un dels centres científics més importants del país.

L'obra científica de Ramón y Cajal està dedicada, fonamentalment, a la tasca d'establir la doctrina de la neurona, i les seves aportacions a la neurociència es veurien reconegudes, finalment, l'any 1906, amb la concessió del Premi Nobel, guardó que compartí amb l'investigador italià Golgi.

Ramón y Cajal no fou únicament un home de ciència, fou un veritable savi: afeccionat a la literatura, el dibuix, la filosofia, la fotografia... la seva obra escrita podria dividir-se en els textos pròpiament científics i el que seria la seva producció literària, que no per menys coneguda ha de ser menystinguda.

El 17 d'octubre de 1934, poc després de publicar la seva obra "El Mundo visto a los 80 años", mor a Madrid Santiago Ramon y Cajal, acompanyat pels seus alumnes.