Biblioteca de Ciències Socials. Exposició bibliogràfica. John Kenneth Galbraith, 1908-2006

 

 

JOHN KENNETH GALBRAITH, 1908 – 2006  

 

JOHN KENNETH GALBRAITH, 1908-2006

Als 97 anys ha mort, el 29 d’abril, John Kenneth Galbraith, un dels economistes més importants de la segona meitat del segle vint. Professor a Harvard, autor d’un gran nombre de llibres, de dotzenes d’articles, conferenciant als quatre punts del món, assessor de diversos presidents dels USA, ambaixador, polemista permanent ha menat una llarga vida plena d’activitat intel·lectual amb un ampli reconeixement arreu, encara que no unànime. Precisament molts del seu mateix gremi, molts economistes, li han negat la mateixa condició de tal, atenent més a qüestions metodològiques i formals que no pas a l’objecte del seu treball, ja que sempre ha posat l’economia o el pensament econòmic al bell mig de la seva tasca intel·lectual, per bé que en ocasions ha viatjat a d’altres àrees i a d’altres gèneres literaris. Amb tot cal recordar que Galbraith va ser elegit president de l’American Economic Association el 1972.

 

Les obres de Galbraith es poden classificar en dos grans grups i tres grups menors. Els dos grans grups són: l’anàlisi del capitalisme nord-americà contemporani i la història del pensament econòmic.

Anàlisi del capitalisme nord-americà

En el primer gran grup, cal destacar el 1952 la publicació de American Capitalism. The Concept of Counteravailing Power en que s’analitza el poder de les grans empreses en l’economia nord-americana malgrat el poder de les quals s’observa un alt grau d’equilibri degut a l’existència d’un poder compensador (sindicats, associacions, comerciants). Aquests són, a parer de Galbraith, els termes en que s’assoleix l’equilibri en una societat de capitalisme desenvolupat.

A The Affluent Society, aparegut el 1958, constata l’oposició entre una opulència privada i un abandonament del sector públic alhora que s’ha acabat la sobirania del consumidor i persisteix la pobresa malgrat l’opulència.

El tercer gran llibre del primer grup és The New Industrial State conté una anàlisi de les formes de comportament de les grans corporacions industrials, el funcionament de la tecnoestructura que les regeix i les seves relacions amb el poder polític.

A Economics and the Public Purpose s’analitza el comportament del sector competitiu de l’economia americana i la seva relació amb el sector oligopolista. Es podria considerar que The Anatomy of Power lliga amb el llibre anterior en la mesura en que el centre és la política econòmica.

A The Culture of Contentment insistirà en la crítica de la política econòmica, especialment la política fiscal, que porta a la desigualtat dins de la societat nord-americana.

 

Història del pensament econòmic

Pel que fa a les obres l’objecte del qual és la historia del pensament econòmic cal constatar que parteix de la sèrie que va gravar per a la BBC.

Els guions de la sèrie escrits de nou són a The Age of Uncertaint. També Money:Whence It Come, Where it Went està basat en els mateixos guions.

Altres llibres sobre el pensament econòmic son: Almost Everyone’s Guide to Economics, Economics in Perspective: A Critical Hystory i A Journey Through Economic Time.

 

Els tres grups menors son:

Biografia i memòries

Els llibres de memòries, els diaris, els relats de viatges de Galbraith no són mai exclusivament llibres de memòries, diaris o relats de viatges. Comporten sempre reflexions sobre els fets econòmics que ha viscut, que ha observat o són una reflexió sobre l’exercici de l’ofici d’economista. Així succeeix ja a The Scotch, que recull els seus records d’infància al Canadà, Journey to Poland and Yugoslavia, Ambasador’s Journal: A personal Account of the Kennedy years, que recull el diari de la seva estada a la Índia (que també va donar llocs a un llibre sobre art Indian Painting: the Scen,Themes and Legends escrit en col·laboració amb Mohindar Singh Randhawa). També sobre un viatge a Xina va publicar A China Passage.

El 1981 va publicar el que en propietat són unes memòries, A Live of our Times:Memoirs.

Més recentment ha publicat els records de les seves relacions amb els grans polítics nordamericans amb que va tenir relació: Name-dropping: from F.D.R. on.

La gran afició, i facilitat, de Galbraith per escriure de ben segur que el va portar a escriure moltes cartes al llarg de la seva vida. No hi cap el dubte. Algun dia es recopilaran i donaran una altra visió alhora del personatge i del, llarg, temps que li va tocar viure. De moment s’ha publicat Letters to Kennedy el 1998 i algunes cartes disperses contingudes en els volums editats per Andrea D. Williams.

Textos dispersos i antologies

Andrea D. Williams ha estat l’editor de diversos volums en que es recullen textos de molt diversa naturalesa: el primer aparegut el 1971 A Contemporary Guide to Economics, Peace and Laughter; seguiren el 1979 Annals o fan Abiding Liberal i el 1986 A view from the Stands: Of People, Politics, Military Power and Arts.

Andrea D. William és també l’autor d’una antologia recent, del 2001, The Essential Galbraith.

Obres de ficció

Galbraith també és autor d’obres de ficció. Sempre, però, l’economia, la política o la universitat hi són presents. Amb el pseudònim de Mark Epernay el 1963 va publicar The McLandress Dimension, les teories d’un “psicometrista”. El 1968 The Triumph: a Novel of Modern Diplomaccy, de caràcter més polític El1990 A Tenured Professor, les aventures d’un professor de finances de Harvard.

I això no és tot. Hem deixat de banda molts llibres, de difícil classificació o que no coneixem, i molts textos menors. Qui hi estigui interessat pot consultar la Bibliografia Esencial continguda a The Economics of Innocent Fraud (Edició castellana La economía del fraude inocente Crítica, Barcelona 2004)

Una obra extensa, centrada en els problemes econòmics del nostre temps i en la història del pensament econòmic que no deixa, però, de costat qualsevol tema d’interès. I sempre amb un esperit crític, que sovint es troba tant a faltar en l’obra de tants economistes.

Per sort la mena d’economistes com Galbraith no s’ha acabat amb ell. Economistes nord-americans de sòlid prestigi acadèmic, com Stiglitz o Krugman, s’acosten cada cop més als temes plantejats per Galbraith i també a la manera de fer-ho que durant tants anys ha practicat l’economista recentment traspassat.

 

 

Emili Gasch

Bellaterra, 29 de maig del 2006

 

 

Maig 2006. UAB. Disseny i contingut . Altres exposicions