|
Enguany, a més de celebrar el quart centenari de la primera gran òpera de la història de la música, també hem de celebrar les efemèrides següents:
|
Esteu escoltant un fragment de Vanne Orfeo, felice e pieno de l'Acte V de L'Orfeu |
setembre 2007 - Hipatia - Biblioteca d'Humanitats - UAB - Altres webs temàtiques Contingut: Raül Coré i Francesc Cortès |
Es compleixen tres-cents anys de la mort d’aquest notable organista i compositor alemany, un dels més importants precursors dels altres dos alemanys il·lustres del barroc, Bach i Händel, als quals va conèixer en els darrers anys de la seva vida.
Més gran encara és la importància d’aquest compositor napolità, fill d’uns dels operistes més importants del segle XVII, Alessandro Scarlatti, i nascut el mateix any que Bach i Händel. Visqué a Madrid des de 1728 fins a la seva mort. Les seves sonates per a clavecí són fonamentals en el desenvolupament d’aquesta forma musical durant el darrer barroc.
Molt posterior als compositors anteriors trobem Glinka com una de les figures més representatives de l’òpera romàntica russa. Destaquem especialment dues: Una vida pel Tsar (1836) i Ruslan i Ludmilla (1842).
Centenari de la mort del principal representant del nacionalisme musical noruec, molt conegut gràcies a la popularitat de les dues suites orquestrals (de 1888 i 1891 respectivament) extretes del drama musical Peer Gynt (1876) i pel seu concert per a piano i orquestra (1888).
Compositor operístic italià, sovint eclipsat per la figura de G. Puccini. Les seves òperes pertanyen al moviment verista, que volia impulsar el realisme en l’òpera (igual que es donava en la literatura italiana de l’època), la més coneguda de les quals és I pagliacci (1892).
Aquest autor va ser el primer compositor anglès modern la fama del qual va traspassar les fronteres del seu país. Conegut sobretot per les seves marxes de Pomp and circumstance, va compondre igualment òperes i oratoris, com The dream of Gerontius (1900), considerada una de les seves obres mestres, així com d’altres obres orquestrals, entre les que destaquen les seves variacions Enigma (1899).
Cinquantè aniversari de la mort del compositor finès més conegut. La seva obra és bàsicament orquestral, sent molt popular el poema simfònic Finlàndia (1899) i el concert per a violí i orquestra (1903).
Cinquanta anys se celebren també de la mort d’aquest compositor austríac, una mica diferent dels altres pel fet d’estar vinculat al món de les bandes sonores de films americans durant les dècades de 1930 i 1940. En aquest apartat trobem la música per les pel·lícules Anthony Adverse (1936) i The adventures of Robin Hood (1938), guardonades ambdues amb el premi Oscar. Dins del repertori clàssic esmentarem dues obres més: l’òpera Die tote Stadt (1920) i el seu concert per a violí i orquestra (1947).