Per una qüestió d'edat i segurament també d'afinitats en temes de recerca no vaig tenir l'oportunitat de coincidir gaire sovint amb l'Enric, cosa que em sap greu perquè estic plenament convençut que la meva formació com a geògraf s'hagués enriquit molt més. Tot i així en tinc un molt bon record de quan provenint dels estudis de magisteri, i compaginant-ho com podia les meves primeres feines com a mestre, vaig començar a estudiar Geografia fent allò que anomenaven "curs pont" (cap a finals dels 80s). I dic això perquè ell va ser la primera persona que vaig conèixer d'aquelles que qualificaríem com un "pou de ciència", que et podia parlar de qualsevol tema -geogràfic o no- i a més, amb la capacitat de lligar-ho amb el teu entorn quotidià. Com molt bé va dir la companya Mireia (Baylina) en la presentació de l'acte, sabia més coses del teu poble o ciutat que no pas un mateix. I és clar, per estar a la seva alçada i no fer el ridícul en el transcurs d'una conversa, te n'havies d'informar molt bé!! I que dir dels famosos retalls de diari que de tant et donava o trobaves a la bústia sobre el tema que aleshores estiguessis treballant ...O com deia també el company Abel (Albet) de les anotacions amb rotulador vermell als "deures" que et corregia. I en especial, guardo molt bon record del treball de les assignatures troncals que cap el curs 1989-90 vam haver de fer sota la seva direcció, juntament amb la de la Pilar (Riera) i l'Oriol (Nel.lo). Deu ser el primer treball on realment vam adonar-nos de la capacitat de la Geografia per explicar un territori des de diferents perspectives.

No sé, podria explicar unes quantes experiències personals més però tampoc voldria que aquesta missatge esdevingués un anecdotari. Simplement el meu agraïment per tot allò que me va ensenyar i tant de bo que jo algun dia arribi a ser tan savi com ell.

Moltes gràcies, Enric, i una forta abraçada.