Nota biogràfica

 

1941. Neix a Barcelona Joaquim Romaguera i Ramió

1963. Cofundador del Seminari de Jazz de Barcelona i de la revista Swing (1963-1966)

1966. Promotor dels cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic. Codirector de la revista Otro Cine

1966. Director fins 1969 del Cineclub de l’Escola d’Enginyers

1967. Premi St. Jordi de Cinematografia. Crea el Seminari Universitari de Cinematografia. Delegat a Catalunya de l’entitat Joven Crítica Cinematográfica

1968. Treballà fins 1971 a l’Editoral Labor, on coordinà i redactà una part de la Enciclopedia Ilustrada del Cine

1969. Es casa amb Roser Vendrell i Jorge. Funda el Cineclub de l’Associació d’Enginyers. Formà part fins 1981 de l’equip responsable de la Setmana Internacional de Cinema (en color) de Barcelona
Joaquim Romaguera al Festival de Sevilla
(fotografia cortesia de Roser Vendrell) 		Amb Aitana Sanchez Gijón recollint el Premi Carles Duran de l'any 2004
 (fotografia cortesia de Roser Vendrell)

1970. Neixen els seus fills Àlex i Jordi. Ocupà càrrecs en la Confederació de Cineclubs de l’Estat Espanyol (fins 1973)

1971. Obté el títol d'enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (UPC)

1972. Cofunda la Llibreria-Disqueria-Quiosc Viceversa SA de Serveis Culturals

1973. Publicació de Diccionario de actores/actrices

1974. Treballà per a l’Ed.Gustavo Gili (fins 1993). Apareix com actor a Visita en Sarriá y hombre en la multitud de Ramon Font

1980. Publica amb Homero Alsina Textos y Manifiestos del Cine : estética, escuelas, movimientos, disciplinas, innovaciones (el 1998 es publica la 3a edició)

1982. Assumeix la direcció i coordinació de serveis de la Federació Catalana de Cineclubs (fins 1987), i llança la publicació Cinematògraf : història de la Catalunya cinematogràfica. Publicació del Catàleg de films disponibles parlats o retolats en català (reeditat el 1987)

1983. Publicació amb Esteve Riambau de La Historia y el cine. Dirigeix els Annals de la Universitat Catalana d’Estiu (fins 1984)

1986. Publica El cinema a l'escola amb amb Esteve Riambau, Joan Lorente-Costa i Anna Solà

1987. Publicació de Un mecenatge cinematogràfic : vida i obra de Delmiro de Caralt. Funda l'Asociación Española de Historiadores del Cine on els anys següents edita Cinematógrafo : actas de los Congresos de la Asociación Española de Historiadores del Cine (1988-90). Presidí aquesta entitat fins 1991

1988. Apareix Catàleg de films disponibles parlats o retolats en català : 1987. Publicació de Historia del cine documental de largometraje en el Estado español i de El cine en la escuela (la traducció al castellà de El Cinema a l'escola)

1990. Codirigeix la col·lecció Orphea (fins 2001), de la Fundació ICC, de la qual fou secretari (1992-95)

1991. Publicació de El lenguaje cinematográfico : gramática, géneros, estilos y materiales i dels Treballs de Comunicació de la Societat Catalana de Comunicació/Institut d’Estudis Catalans (fins l'any 97)

1992. Escollit secretari de la Fundació ICC. Publicació de Quan el cinema començà a parlar en català (1927-1934) i de Cinematògraf. Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques, de la mateixa entitat (1992-2000)

1994. Crea la Mediateca de l’ESCAC. Publicació de Diccionario filmográfico universal de directores de España, Portugal y Latinoamérica

1995. Publicació de El patrimoni cinematogràfic a Catalunya i Tísner, l’escenògraf : teatre, cinema, televisió, publicitat

1996. Funda el Grup de Recerca Cinematogràfica, dins l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya, que realitzà el seu primer congrès el 2000 i publicà el volum I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol (2001). Dirigeix la Coordinadora d’Investigadors de l’Audiovisual de Catalunya, de la SCC/IEC. Publica Cine: curso básico (en català el 1997: El cinema), amb X. Juncosa
Amb Homero Alsina Thevenet
(fotografia cortesia de Roser Vendrell)		 Amb Llorenç Soler
(fotografia cortesia de Roser Vendrell)

1999. Entra a treballar com a historiador i documentalista cinematogràfic a BTV

2002. Apareixen Magí Murià, periodista i cineasta : memòries d’un exiliat, 1939-1948 i Història i catàleg de la Cinemateca Municipal : història i relació dels premis de cinematografia i audiovisuals “Ciutat de Barcelona”

2003. Publica El jazz y sus espejos i Presencia del deporte en el cine español : una primera aproximación, un primer inventario

2004. Publica Silenci, rodem : història del cinema a les comarques de Girona

2005. Publicació de l'obra Diccionari del Cinema a Catalunya, elaborada sota la seva direcció

2006. Publica el juliol de 2006 la Historia crítica y documentada del cine independiente en España: 1955-1975 amb Llorenç Soler. Mor a Barcelona el 6 de setembre

 

Altres obres i activitats

Assesor i documentalista en programes de recuperació de material cinematogràfic en formats subestàndard i d’autors videogràfics a BTV. Col·labora a TV3 en la sèrie Crònica d’una mirada (2003) i en films com Salvador (2006).


Vídeo de BTV :
http://www.youtube.com/watch?v=9qjpMy1JWAQ

També ha col·laborat en mitjans escrits com ara els diaris Avui i Diari de Barcelona, el setmanari El Món i les revistes Imagen y Sonido, Pel·lícula, de la qual fou redactor en cap, L’Avenç, Muntanya i Revista de Catalunya, la revista Otro cine, Fulls de cinema i Quàrtica Jazz.

Treballs inèdits

  • El primer cinema parlat en català a Barcelona. Premiat als II Encuentros Cine/Historia de la Fundació Cultural CAM d’Oriola (1993)
  • Contribucions científiques i invents tecnològics d’intel·lectuals i tècnics espanyols, del precinema al cinema en relleu i la televisió (1846-1954), que rebé el premi a la investigació sobre comunicació de masses 2001, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Premis

 

Bibliografia

BCHG - Juny de 2008