Biografia: la consolidació, de 1964 a 1987
Mor la seva filla Blanca, als 28 anys, víctima d’un sarcoma.
"Aquest mes de maig ha estat per a nosaltres un mes de llàgrimes.
Els vespres, tot sol al despatx, parlo igual que si la meva filla pogués escoltar-me. Desitjo, necessito que m’escolti, dir-li que l’estimo, que l’estimem, que no és just que hagi mort.
¿No pot haver-hi, entre ella i nosaltres, alguna relació, un lleuger contacte, un signe petit que ens demostri que l’ànima no mor?" |
Barcelona, 1962. Amb la seva filla Blanca |
(Dietari, 25 de maig de 1968)
Es fa càrrec de l’edició del Butlletí del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, on publica nombrosos articles (vegeu la pàgina web www.xuriguera.es), i també crea les tertúlies culturals “El cafè dels dissabtes”.

Barcelona, 1973. Centre Comarcal Lleidatà |

Barcelona, 1978. Centre Comarcal Lleidatà
|
|
Veu la llum Els verbs catalans conjugats (Editorial Claret), un manual del qual celebrem avui el milió d’exemplars venuts. Com algú va dir: ”La Bíblia de tot català”.
"He acabat un altre llibre: Tots els verbs catalans conjugats, que m‘havia encarregat una casa editorial de Barcelona."
(Dietari, 3 d'abril de 1972)
|
|
S’integra en la Penya Literària que va posar en marxa Rafael Tasis i Marca:
“El Saló Rosa, allí on teníem la penya cada dissabte, ha tancat avui. Els cafès grans van plegant. On anirem ara? Algú ha proposat el Bar del Comèdia. O el Cafè Zurich.
Aquesta penya ja té anys. Qui ve avui? Recordo aquests noms: Josep M. Poblet, Jaume Rosquelles Alesan, Ramon Aramon i Serra, Manuel Franquesa, Jaume Granell, Miquel Joseph i Maiol; Francesc Salvat, Salvany, Torrent, Vicent Munné i Fité, Dr. Francesc Pujol Algueró, Pere Elies i Busqueta, Xavier Regàs, Leandre Amigó, Domènec Guansé, Josep M. Rovira Artigues.
I que vénen de tant en tant: Grau Móra, Artur Bladé, Víctor Alba, Enric Roig, Prat, Sala, Aurora Bertrana, Albert Manent.”
(Dietari, 2 de juny de 1973)
Gràcies a l’amnistia de 1977 reingressa a l’Ajuntament de Barcelona als 69 anys d’edat, primer al Museu d’Història de la Ciutat i posteriorment al Departament de Revisió de Textos.
"Avui l’editorial Virgili i Pagès S.A. m’ha portat a casa dos exemplars del setè i darrer volum El pont de l’exili de la novel·la cíclica La vida d’en Joan Ventura, que vaig començar a escriure a Montauban poc després d’arribar-hi. És un retrat de la nostra vida a l’exili, força semblant al que vam passar, que va durar onze anys, sempre amb l’esposa. I allí ens van arribar dos fillets."
(Dietari, 2 de juliol de 1987)
|

Barcelona, 1978. Museu d'Història de la Ciutat |
L’any 1987 la Paeria de Lleida li demana de fer el Pregó de la Festa Major i l’Ajuntament de Balaguer, el de les Festes del Sant Crist, al novembre. Malauradament aquest últim l’escriu, però no pot arribar a llegir-lo, perquè morí d’una hemiplexia el 17 d’octubre de 1987. |

Lleida, 1987. Lectura del pregó de la Festa Major |
|