Biografia: alguns fragments del seu Dietari

13 de desembre de 1965 "El poeta no ha de tenir pressa en escriure la seva obra. Ha d’escriure per satisfer el seu neguit, la seva necessitat espiritual. Fins després de mort la seva obra no podrà ésser llegida, compresa i estimada en el seu just valor."

4 de juliol de 1967 "No puc evitar de fer algunes reflexions sobre la meva vida literària. No he parat mai d’escriure. Podria afirmar que cada dia he dedicat algun temps (tot sovint unes hores) a la meva labor literària. He fet grans esforços per a escriure els llibres que tinc. He conreat la poesia, la novel·la, el teatre i una mica d’història. Mai no he escrit per encàrrec, sinó sempre allò que em preocupava sincerament. Els llibres publicats des de 1955, ho eren a compte meu. Escriure, corregir les proves, pagar-los i vendre’ls. Tot ho he hagut de fer. Només una excepció:  Aníbal a Catalunya.

Lleida, 1913. Amb el seu germà Pau

En tots els concursos literaris celebrats a Catalunya, les meves obres presentades s’han deixat de racó. Cap editorial no ha volgut publicar-me res (Albertí, Club dels Novel·listes, Proa, etc.) grans llibreries han refusat de vendre’m les obres (Hogar del Libro, Casa del Llibre, I.F.A.C.). Però jo he seguit escrivint i publicant tot sol, sense l’ajut de cap amic ni de ningú.
Poques vegades es podria parlar d’una obra “personal”, com en aquesta ocasió."

23 de març de 1968 "He acabat la segona part de Les hores heroiques. M’havia imposat d’escriure aquests dos volums, com un deure ineludible de dir la veritat. I anava donant-me  coratge el record dels meus dos germans Pau i Pere, i tants altres companys caiguts en les mans delirants dels homes." 27 d'octubre de 1968 "Per què  som sensibles? Per què ens ensenyen a ésser bons i justos? Per a sofrir més! El nostre món és injust."

Arenys de Mar, 1931

3 de maig de 1970 "Sóc un devot verdaguerià. La figura de Jacint Verdaguer és altament representativa per a Catalunya, perquè ocupa un lloc primeríssim en la nostra literatura i, també, perquè ofrenà la vida a l’ideal de la nostra terra."

3 d'abril de 1972 "He acabat un altre llibre: Tots els verbs catalans conjugats, que m‘havia encarregat una casa editorial de Barcelona."

4 de febrer de 1973"Posat que l’home (i els pobles) acostuma a tenir la memòria curta, li cal llegir sovint la història, sobretot la pròpia. Ens cal una història critica, i no pas solament objectiva, freda. I això, d’una manera urgent, pel que toca a Catalunya a partir del segle XV." 16 d'agost de 1973 "Quanta tinta gastada per a repetir que l’URSS era la pàtria dels obrers i de les nacionalitats! Es publicaven textos en les diferents llengües del país, semblava que els grups ètnics havien trobat el reconeixement de la personalitat i la llibertat ... Ja se sabé què es féu amb els pobles de Letònia, Estònia i Lituània. I avui el diari parla d’un discurs de Brezniev, el secretari del partit rus, on es pot llegir que ha dit: 'El poble soviètic no és ja un conjunt de nacions agrupades en un únic Estat,sinó que forma un tot monolític'. Així, ja no existeixen els grups ètnics, allí, ja no hi ha pàtries, ni llengües, ni història. Ha sorgit un nou tipus d’home, potser amb uniforme i tot. Tothom és fet amb el mateix motlle, Victòria!"

Lleida, 1936. Casament

2 de novembre de 1973"El rei Martí l’Humà va baixar del palau de Bellesguard a Barcelona i va posar al convent de Valldonzella, per a entrar a la ciutat el dia primer de juny de 1410 a l’objecte de legitimar el seu nét bastard Frederic. El papa Benet XIII es trobava ja a Barcelona. Però va morir de resultes (segons es diu en alguns llibres) d’un sopar que li van preparar a base d’un ànec carregat d’espècies i de substàncies 'afrodisíaques'. En què es basa aquesta llegenda? Pensant-ho serenament, si el rei necessitava efectes amatoris no era pas, precisament, en aquella ocasió, lluny de casa seva i de l’esposa Margarida. Però es diu massa que morí per aquest motiu. I, calia que fos en un convent on s’ocupessin les monges d’aquest problema? Aleshores, què fou allò que li provocà la mort? Un emmetzinament potser?"

Barcelona, 1954. Al seu despatx

13 d'abril de 1975 "No, Castella no hauria aguantat de Catalunya tot allò que Catalunya ha aguantat de Castella."

7 de març de 1976 "Hem hagut de procedir ràpidament a publicar la tercera edició d’Els verbs catalans conjugats, perquè no en restava cap exemplar. Aquest llibre es ven de cent en cent i, a vegades, de dos-cents en dos-cents. Amb aquesta tercera edició ja saltem al onze mil exemplars. I l’èxit continua." 14 de juny de 1976 "M’han fet ja tres invitacions per a intervenir en la política que s’inicia, però he respost rodonament que no volia ingressar en cap grup. D’ençà de l’any 1937, que m’he promès no militar en cap partit. Jo no he canviat, sóc el mateix de sempre, però vull ésser sol, ben sol."

Barcelona, 1972. Centre Comarcal Lleidatà

22 de setembre de 1976 "Un grup d’enginyers americans es proposava d’estudiar l’aplicació de l’electricitat a l’automòbil, però el president Gerard Ford els ho ha desaconsellat. Els cotxes cal que vagin consumint benzina, per ara. Tot està dirigit, en el món." 3 de maig de 1977"Ja està decidit. En les pròximes eleccions -les primeres després de l’època franquista que ha durat 40 anys-,  els partits catalans no aniran units. Ha pesat més l’esperit de capelleta que no pas els interessos de Catalunya."

París, 1969. Amb el seu fill Pau

21 de maig de 1977 "Haurem de creure que és veritat aquella dita francesa (Canaille) que diu: 'Per a tenir èxit en literatura, de primer fer-vos conèixer, i després... escriviu qualsevol cosa?'"

10 de gener de 1978 "Són molts el que gosen esgarrapar la figura del poeta Jacint Verdaguer: joves intel·lectuals, escriptors, universitaris, catedràtics de llengua catalana, crítics literaris... Jo en resto sempre sorprès i astorat, perquè tota la vida he admirat i defensat Jacint Verdaguer, en tots el seus actes i tota la seva obra. La raó d’aquesta manca d’encaixament és senzilla. El poeta Jacint Verdaguer ens sobrepassa, als catalans i també a Catalunya. Si Verdaguer hagués nascut a Anglaterra, o França o Alemanya, hauria trobat el seu marc just. Ara, resulta massa gran per a Catalunya, i se’ns fa incòmode.

Andorra, 1982. Amb el seu nét Albert

Observem, per contra, allò que ocorre amb Joan Maragall. Tothom n’està encantat, perquè és més petit que Verdaguer, i està més a la mesura del poble. Ningú no el retalla, no el critica. És un ídol per als intel·lectuals i els obrers, els professors i els estudiants, les dones i els infants, i també els polítics i els agricultors. Maragall té la mesura justa per a Catalunya. És el màxim a que pot arribar la terra i la llengua catalanes. És el perfecte home representatiu."

31 de març de 1979 "Fa un parell de setmanes que el Rei va anar a inaugurar l’Acadèmia de la Llengua Gallega, i va parlar en gallec. Ja va fer a Barcelona una cosa semblant, perquè va parlar en català.
Ara bé, veiem que existeix l’Acadèmia de la Llengua Gallega, com existeix també l’Acadèmia de la Llengua Basca, i la Castellana, i la Francesa, etc., però no existeix, en canvi, l’Acadèmia de la llengua Catalana. Tot sovint es van repetint a Catalunya uns fets que manquen de lògica i que obeeixen només al nostre caràcter particular."

30 de desembre de 1980"Les noves generacions es cansen de la bellesa. No solament manteníem, nosaltres, les idees bàsiques de la cultura grega, sinó que tot: en art, literatura, música, etc., calia que fos bell. Fins al cinema americà ens presentava sempre la parella jove i bella. Avui els joves s’han cansat, han desviat el gust, es veu que han perdut la devoció a la bellesa artística. Ja no els plau la bona literatura, el bon art, el bon teatre, la bona música, el bon cinema. On farem cap?" 20 d'octubre de 1981 "Ha aparegut l’exemplar 100.000 del llibre Els verbs catalans conjugats, a la desena edició. Fou publicat el juny de 1972 per primera vegada." 25 de febrer de 1983 "Tasca molt difícil és la publicació d’un llibre en català. Cadascun representa una dura batalla."

Barcelona, 1989. Homenatge pòstum al Saló de Cent

19 de juny de 1984 "Caldria assenyalar a Catalunya un dia (el naixement de Pompeu Fabra per exemple) durant el qual els catalans féssim la promesa de no parlar ni un mot en cap altra llengua que no fos catalana. Aleshores demostraríem la nostra voluntat de reemprendre la marxa del nostre poble que es va aturar el 31 de maig de 1410."

29 d'agost de 1987 "Cada dia trobo més lògica i encertada la idea segons la qual el Creador va fer la dona per donar al món una idea de bellesa, un model de mesura, d’amabilitat i de tendresa."