BIOGRAFIA

Nascut a Barcelona (1928), ha estat un dels principals impulsors de la renovació de la geografia a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les empreses i els ciutadans.

Nascut en una llar de petita burgesia, catalanista i il·lustrada, es crià a Vilassar de mar. Freqüentà els Estudis Universitaris Catalans (on tingué com a mestres a Ferran Soldevila i Jordi Rubió) es llicencià (1956) en història a la Universitat de Barcelona (on assistí als cursos de Salvador Llobet i Jaume Vicens). La memòria de llicenciatura fou un estudi de Catalunya l segle XVIII, anunciant un interès especial per les qüestions territorials. Inicià la seva tasca docent universitària (1957-58) com a lector a la Universitat de Liverpool, i continuà (1961-66) a la de Barcelona, fins que fou exclòs, a causa de la seva participació a la Caputxinada. El 1969 passà ala Universitat Autònoma de Barcelona, on fundà el departament de Geografia, amb un caràcter obert i innovador; el 1998 hi fou nomenat professor emèrit. S’implicà en tasques de renovació de la vida universitària i participà decisivament en l’elaboració de l’anomenat Manifest de Bellaterra. La seva recerca s’ha centrat e l’evolució del pensament territorial a Catalunya; l’estudi de la delimitació de les àrees funcionals, tot promovent els treballs del Centre d’Estudis Territorials; i la història de l’organització administrativa del territori català. També fou important per a la renovació de dels plantejaments de la geografia regional l’obra Geografía de la sociedad humana. El seu concurs ha estat fonamental en diversos esforços de sistematització enciclopèdica com Ictineu i la concepció i els inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana. Dirigí diverses col·leccions de l’editorial Oikos-Tau, cosa que li permeté introduir l’obra de geògrafs estrangers inèdits a Espanya.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori -d’on fou president i vicepresident-, de la Societat Catalana de Geografia –vicepresident-, ha tingut un paper destacat en l’impuls de nombroses iniciatives cíviques i culturals, com el Congrés de Cultura Catalana (1975-77). També ha estat reclamat com a assessor per l’Administració i per altres entitats. La seva trajectòria ha estat guardonada amb el premi Ramon Fuster, la Medalla d’Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens Vives.

 

Nota: extret de l’article d’Oriol Nel·lo a Antoni Simon (dir.). Diccionari d’Historiografia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003; p.739-740.

a Torna a la pàgina principal    

febrer 2008 - Hipatia - Biblioteca d'Humanitats - UAB - Altres webs temàtiques