|
Ester
Xargay
Sant Feliu de Guíxols,
1960
La poesia d'Ester
Xargay és provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al límit
de l'experimentació i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que
la tradició –especialment la francesa– ha qualificat de maleïda.
És l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt
gramatical, tal i com expressa en una de les seves composicions. Ha col·laborat
en diverses propostes d'investigació poètica, algunes d'elles en col·laboració
amb Cales Hac Mor. També exerceix de guionista i de traductora. J.
A. |
|
Llocs
interessants a Internet
|
|
-
Els àngels
soterrats. Barcelona: Cafè Central, 1990
-
Les flaires del
galliner (amb Pere Noguera). Barcelona: Albert Ferrer,1993
-
Un pedrís de mil
estones (amb Carles Hac Mor).Tarragona: El Mèdol,1993
-
Epítom infra nu o
no : ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb Carles Hac Mor).
Lleida: Pagès, 1997
-
Volts en el temps. Barcelona: La Cèl·lula, 1997
-
Darrere les tanques. Palma de Mallorca: El Tall, 2000
- Trenca-sons. Gaüses (Vilopriu): Llibres del Segle, 2003
- Zooflèxia (amb Carles Hac Mor). Barcelona: March, 2006
- Salflorvatge. Barcelona: March, 2006
- Fissura (amb Carles Hac Mor). Barcelona: MX edicions, 2008
|