![](forcano.jpg) |
Manuel
Forcano
Barcelona, 1968
La poesia de Manuel
Forcano gaudeix de les virtuts d’essencialisme i nuesa propis del món
clàssic. No és casualitat, en aquest sentit, que sigui un gran
coneixedor de la llengua hebrea, cosa que l’ha convertit en un excel·lent
traductor. La seva poesia, farcida de referents cultes, també està
amarada d’una aparent senzillesa que és fruit de la depuració d'uns
referents molt mediterranis. És un procés en el qual conviuen també
el desig i l'angoixa. En qualsevol cas, es tracta d'un món poètic que
no queda reduït als geranis d'un test a la finestra, tal i com afirma
en un dels seus poemes. J. A. |
Llocs
interessants a Internet
|
|
-
Les mans descalces.
Barcelona: Columna, 1993
-
D'un record a
l'altre. Barcelona: La Magrana, 1993
-
De nit. Palma
de Mallorca: Moll, 1999
-
Corint.
Barcelona: Proa, 2000
-
Com un persa.
València: Tàndem, 2001
-
El tren de Bagdad. Barcelona: Proa, 2004
-
Llei d'estrangeria. Barcelona: Proa, 2008
|