 |
Vicenç
Llorca
Barcelona, 1965
Ja des de finals dels
vuitanta i principis dels noranta, Vicenç Llorca ofereix una trajectòria
poètica ben consolidada i perfectament coherent. Ho posen de manifest
les seves creacions, però també les reflexions teòriques sobre el gènere.
La seva és una poesia molt elaborada, que recorda alguns dels processos
creatius propis del postsimbolisme: l'abstracció a partir de pretextos
anecdòtics o culturals per arribar a definir una nova perspectiva de
coneixement i interpretació del món. D'aquesta manera, amb el
llenguatge i el símbol –sovint també amb resursos estrictament retòrics–
es construeix una realitat més enllà de la física. Cal mencionar també
la seva activitat com a crític literari. En aquest sentit, i a la
manera de Carles Riba, la crítica ha de ser entesa com un complement
quasi creatiu en l'intent de gestació d'una poètica. J. A. |
|
Llocs
interessants a Internet
|
|
-
La pèrdua.
Barcelona: Columna, 1987
-
Places de mans.
Barcelona: Ed. 62, 1989
-
L'amic desert.
Barcelona: Ed. 62, 1992
-
Atles d'aigua.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
-
Cel subtil.
Barcelona: La Magrana, 1999
- Paraula del món: antologia 1983-2003. València: Eliseu Climent /3i4, 2004
- Ciutats del vers. Catarroja: Perifèric, 2005
- De les criatures més belles. Barcelona: Proa, 2006
- L'últim nord. Alzira: Bromera, 2008
|
