|
Laia, tu que has fet aquestes fotografies, i dius que són famílies, potser ens pots dir què ha passat i per què ho has fet d’aquesta manera.
No n'hi havia prou de fer aquells retrats de família en què cadascun
dels seus membres era molt clarament identificat socialment?
“…mira, aquest és el pare, porta bigoti i té aire seriós i responsable, també hi ha la
mare al seu costat, que es va mudar i va anar a la perruqueria perquè havíem d’anar a fer la foto, a més, a la falda hi té el nen, (ara ja n’hi ha prou, ja tenim la parelleta, ja som una família sencera, van dir quan va néixer el Joan), a mi també em va agradar anar a fer el retrat, perquè em van pentinar i mudar i aquell dia vaig sortir més d'hora del col·legi… També en tenim un altre on hi ha els avis i es veu perquè són més vellets, l’avi ja no tenia dents i l’àvia anava vestida de negre,
amb els cabells blancs… M’agraden aquests retrats, són d’un color, com t’ho diria? Marró? Però no del tot…o potser és que s’han
tornat antics, i això que no ha passat tant de temps, encara me’n recordo, com si fos ara mateix ”.
Dos és parella, tres és grup?, família?, quatre? També és grup o família?
Què fa que hi hagi parella i família? Totes són iguals? I el gos també? És que és com de la família, el portem a tot arreu.
M’agrada arribar a casa perquè hi ha la família que m’espera, allà ens hi trobem tots i ens plau estar junts: jo, que em dic Pau, el meu company, el Manel, i la nena que
vam anar a buscar a la Xina, però que ja parla català. Li vam regalar un periquito i ara ens demana un gatet…
La Laia Rissech respon: si mostrava només un fragment del rostre, assenyalant allò que és més important, els ulls, la boca, allò que ens permet mirar, respirar, olorar i parlar, potser ja n’hi havia prou, perquè això és el més important per a viure i relacionar-se.
També és important que els grups, les famílies s’agrupin perquè s’estimen, independentment si responen o no a un model clàssic de família.
Teresa Camps
|