BIOGRAFIA
Jules Verne va néixer a l 'Île Feydeau , davant mateix de la ciutat de Nantes , l'any 1828. Fill d'una família benestant , de molt jove s'inclinà per l'escriptura, la literatura i la passió pels viatges i el mar, fugint així de l'advocacia, que era el destí que els seus pares li havien reservat, motiu que el portà a durs enfrontaments amb el pare.
Estudià lleis a París, on fou assidu dels salons literaris de la societat parisenca i on, entre d'altres, va conèixer Alexandre Dumas. La seva 
negativa a exercir d'advocat a Nantes va fer que el seu pare li retirés la pensió econòmica, tot considerant ridícules les aspiracions del seu fill; és aleshores que comença a escriure força, motivat també per aconseguir els diners que li calien per a viure.
Verne tingué la necessitat de descriure els esdeveniments i transformacions tècniques i científiques que s'estaven produint en aquells moments: visita diàriament la Bibliothèque Nationale de France per tal de d'estudiar i documentar-se i manté continus contactes amb exploradors, viatgers, periodistes i científics.
L'any 1856 es casa amb una jove vídua i poc després neix el que serà el seu únic fill, Michel. Mentrestant, i gràcies al seu cunyat, que l'introduí en el món dels negocis i les inversions, la seva activitat borsària li permet obtenir força guanys que no només faran que millori el seu nivell de vida, sinò que podrà dedicar-se més a la literatura.
La trobada amb l'editor Hetzel, al voltant de 1863, li proporciona l'oportunitat de publicar la que serà la primera novel·la important: Cinc setmanes en globus . Arran de l'èxit d'aquesta obra, Hetzel li oferí un contracte com a autor i li demanà la seva col·laboració en una revista instructiva, Magazin d'éducation et de récréation , dirigida per ell mateix i on Jean Macé s'encarregava de la part pedagògica i Verne de la científica, divulgativa.
Una vegada consolidat com a escriptor d'èxit, decideix traslladar-se a Amiens on va néixer la seva dona, lluny del soroll de París i amb ganes de trobar la tranquil·litat necessària per dedicar-se a escriure.
Allà va portar una activitat literària força important: organitzà múltiples conferències sobre literatura, intervingué en diverses obres locals, va promoure fires, trobades culturals i ajudà a la universitat de la ciutat. Tanmateix, l'any 1871 mor el seu pare i, tot i estar força distanciats, aquest fet el va afectar moltíssim. De fet, Verne va poder fer realitat molts dels seus desitjos al llarg de la seva vida, però en el terreny personal les coses no li van anar massa bé: a més del distanciament paternal ja esmentat cal afegir els problemes de relació que tingué amb el seu fill durant tota la vida, la mort del seu editor i amic, Hetzel, i posteriorment la mort de la seva mare... si a més afegim els greus problemes de salut que va patir en els darrers anys de la seva 
vida (diabetis, paràl·lisi facial, disminució de la visió i l'oïda...) ens trobem amb un home solitari, malalt i no massa satisfet de la vida, una imatge allunyada de la de l'home famós i benestant que sovint ens ha arribat.
El 24 de març de 1905 mor Jules Verne, degut a la diabetis, a la seva casa : 44 Boulevard Longueville d'Amiens i resta sepultat al cementiri de la Madeleine d'Amiens. El seu epitafi és un bon resum del que representa: "Vers l'immortalité et l'éternel jeunesse".
