Resum:

A la darreria del segle XVIII, hi havia uns quants milers de dones que vivien en monestirs i convents, els quals havien estat fundats majoritàriament durant l’edat moderna, però no pocs, també, al llarg de l’edat mitjana. Malgrat que la data de creació en va supeditar clarament la concepció interna –segons els ordes– i, sobretot, la disponibilitat econòmica –patrimoni, rendes...–, també hi influïa de forma determinant la ubicació de cada casa –nord o sud peninsular, ciutats o viles– i l’extracció social de les monges que hi vivien. Entesos com a llocs de col·locació de l’excedent femení de les famílies nobles o riques, i amb una evident manca de vocació religiosa en la majoria dels casos, la forma de vida de les comunitats no podia qualificar-se de disciplinada i, encara menys, de productiva. En aquesta conferència es posaran en contrast els diversos elements que influïen en l’entramat econòmic dels monestirs i convents femenins durant l’edat moderna.

Dia: 23 de març   Hora: 11,15h

Resum:

“Dones i treball” és un tema al qual les investigacions en història de les dones han dedicat una especial atenció des dels inicis de la disciplina, malgrat que la manca de fonts d’estudi constitueix un greu problema quan volem analitzar la participació femenina en l’agricultura i la ramaderia, o corregir la ceguesa que ha mantingut amagada la importància del treball productiu de les dones en l’economia familiar, pel fet de no poder ésser mesurat. El treball femení a l’Espanya agrària de l’edat moderna va ser –i continua sent– essencial i imprescindible, en primer lloc, en el propi àmbit de la casa-explotació, però també, en el món del treball remunerat. El gruix de la conferència es dedicarà a exemplificar aquesta afirmació en el cas de Galícia.

Ningú dubta ja que el medi local, la naturalesa i la història del sistema productiu –tinença de la terra, tradicions culturals, tipus d’explotació, orientació productiva, oportunitats econòmiques alternatives, etc.– estan connectades íntimament amb la construcció dels rols i les relacions de gènere en l’explotació agrària familiar, però, lamentablement, manquen estudis per zones, que permetin mesurar i comparar la importància de la feina de les dones en models d’economia rural diferents al de Galícia o del nord peninsular, en general. Amb tot, el marc agrari de referència, i, en especial, el tipus i mida de les explotacions camperoles, han funcionat com a elements clau per a explicar en termes quantitatius i qualitatius el treball de les dones, des de l’activitat agrícola i ramadera, fins a la venda dels petits excedents, l’artesania rural i les activitats pròpies de les zones marítimes, sense oblidar el seu rol essencial de mare, cuidadora i socialitzadora.

Dia: 23 de març   Hora: 12,15h

Resum:

Així com hi ha unanimitat entre els historiadors a l’hora d’afirmar que les dones van participar en les diferents activitats artesanals al llarg de l’etapa preindustrial, encara són minsos els estudis sobre el paper destacat que les dones treballadores van tenir en la indústria a gran escala abans de la revolució industrial, en manufactures gegantines –freqüentment amb privilegis reials–, que produïen béns per als mercats nacional o estranger. Es pot dir que, pràcticament en totes les fàbriques, eren les dones qui participaven en tot el procés, des de la manipulació de les matèries primeres fins a l’empaquetat del producte final. Treballaven en la producció de llana, cotó i seda, però, sorprenentment, també, de carbó, vidre i paper; i van demostrar la seva habilitat en l’ús de màquines i la realització de tasques complexes. És indiscutible que, tant si treballaven en una fàbrica –en les zones urbanes– com si ho feien en un molí o una forja –en les zones rurals–, la indústria a gran escala no hauria pogut funcionar sense elles.

Dia: 25 de març   Hora: 10,30h

Resum:

Malgrat que els historiadors econòmics no han dedicat gaire atenció a l’ocupació en el sector serveis, les dones s’hi han concentrat majoritàriament des que s’intensifica la urbanització a Europa, al segle XVIII. L’ocupació de les dones en el servei domèstic era la preferida pels homes fins que neixen les fàbriques; en aquest moment, és abandonat en favor de les fàbriques, i el sector es feminitza. A tota Europa, el servei domèstic era el que acollia les dones que arribaven del camp –molt joves en la seva majoria. Altres ocupacions en el sector serveis –fonamentals per a les dones– van ser les de bugadera i dida, tant de famílies com d’institucions benèfiques; les bugaderes treballaven, principalment, en hospitals i col·legis, mentre que les dides ho feien en hospicis, on s’acumulaven milers de nens expòsits. La conferència analitzarà el paper que ha jugat el sector serveis en l’ocupació femenina, i les raons per les quals les dones s’hi han dedicat especialment fins als nostres dies.

Dia: 25 de març    Hora: 11,15h

Resum:

Els arxius familiars ens permeten endinsar-nos de ple en la vida quotidiana dels seus protagonistes. Aquest és el cas de l’Arxiu del Palau de la família Requesens, que conserva milers de documents que ens permeten recuperar la història particular i la del país. L’epistolari d’Hipòlita Roís de Liori, vídua del governador general de Catalunya, Lluís de Requesens, conté 872 cartes, de les quals 89 són escrites per ella. Són cartes adreçades a la família i als administradors, que ens ofereixen la possibilitat de  reconstruir la vida d’Hipòlita, com a mare i com a dona d’afers. Hipòlita és el que avui anomenaríem una empresària, ja que dedica la seva vida a negociejar i no escatima esforços per tal de conservar el patrimoni familiar i  emprendre negocis tèxtils, aprofitant la xarxa d’influències i basant-se en les relacions de poder que exerceix damunt dels homes i dones al seu servei.

Dia: 25 de març    Hora: 12,15h