AQUELL MORT No el reclamava ningú
aquell mort estès a terra.
Deixà la vida -em van dir-
tan sols unes hores feia,
i ja la buidor feixuga,
impassible, de la pedra
li envaïa el cor i el rostre,
la sang esquitxada i negra.D'altres n'he vist, igual que ell,
en temps de pau i de guerra.
Foren morts sense ningú,
però que a tots ens esqueien.
En ells era com si encara
els fos la vida presència,
com a la nit el silenci
que, quan fuig, el dia ens deixa.Mes aquella fi punyent,
tan mineral i deserta,
de sobte a tots ens obrí
cap al no-res una escletxa.
No el reclamava ningú,
potser ni enllà el conegueren:
era ja, definitiva,
tota la mort de la terra.(1936)
anterior poema...
