EL MAR Prou sé que el mar
no vol res amb els homes;
que l'aigua blana
és només una forma
del seu desdeny total,
com la grandesa
que assoleix violent
sols d'ira és feta
envers nosaltres.
Però encara el mar
ens és bellesa pura,
indiferent o airat;
encara dins el somni
que més lliures viuríem,
és la veu, entre totes,
que el cor i el somni encisen.
anterior poema...
