Cobalto, història d'una iniciativa editorial (1947-1953) / J. V. O. a Locus Amoenus, Núm. 3 (1997), p. 215-240.

Un dels episodis més importants per a la recuperació de la cultura d’innovació en el context del primer franquisme va ser l’editorial Cobalto (1947-1953). Aquesta, es va iniciar com una revista adreçada al col·leccionisme tradicional i socialment elevat. Tot i això, per iniciativa de Santos Torroella –responsable de l’editorial- es publicà un número dedicat al surrealisme que va motivar que l’editorial esdevingués una plataforma d’acolliment pels sectors implicats amb l’art de recerca, tant catalans com de la resta de l’Estat, fins aleshores pràcticament silenciats. Sota l’aixopluc de “Cobalto” es varen engegar moltes empreses: exposicions, concerts de jazz, publicacions, conferències, etc. De la mateixa forma, el 1949, també impulsat per Santos Torroella, es va crear “Cobalto 49”, una societat organitzada en comissions (exposicions, teatre i cinema, música...) per a la dinamització cultural de la ciutat. En el si de “Cobalto 49”, per exemple, es començà a plantejar la creació d’un museu d’art contemporani i s’organitzà la primera exposició de Joan Miró (1948) després de la Guerra Civil.

A més, en el si de Cobalto, com a plataforma d’iniciatives, Santos Torroella va editar el primer llibre de Federico García Lorca (1950) o les pioneres monografies sobre Salvador Dalí (1948) i Joan Miró (1949) després de la Guerra Civil, així com el primer poemari de Joan Brossa (1951) i un dels primers de Juan Eduardo Cirlot (1949). En definitiva, Cobalto passa per ser un dels capítols clau per a la represa de la “normalització” cultural en el desert cultural de la postguerra.

 

 Cobalto

 

 Cobalto 49

 

 Joc Net