PRESENTACIÓ

OCCITÀ, ESTATUT LEGAL I REIVINDICACIÓ
Dr. Antoni Rossell
Arxiu Occità
Universitat Autònoma de Barcelona

            És obvi que alguna cosa s’està movent en el món de l’occitanisme. Des de les manifestacions a Occitània, cada cop més nombroses (10.000 persones a Carcassona, l’octubre de l'any 2005; 20.000 persones el 17 de març de 2007 a Béziers; 30.000 persones el 24 d’octubre de 2009 a Carcassona), fins les discussions al Parlament de Catalunya per la llei de l’aranès, o el moviments d’algun grup polític català que veu en l’occitanisme un vagó electoral per aconseguir més vots i, per tant, més àrees d’influència sigui a la Val d’Aran o a l’administració pública catalana.
            Aquesta exposició i la present web responen a la voluntat de mostrar dues realitats de la política al voltant de l’occità: Per una banda un moviment polític jove i revolucionari, i, per l’altra, les compareixences i opinions d’acadèmics, polítics, i juristes, sobre el Projecte de llei de l'aranès, que s’ha discutit recentment a la Comissió de Política Cultural de la Generalitat de Catalunya (7 i 21 d’abril 2010).

            Presentem en aquesta ocasió una exposició de materials d’un moviment revolucionari occità: Libertat! http://www.libertat.org/ i del que l’Arxiu Occità ja en va fer una presentació el dia 25 de febrer de 2010.

            Per tot plegat –i ara em refereixo estrictament a Catalunya- el fet occità és notícia. En les darreres sessions de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya han quedat clars els posicionaments de polítics, filòlegs, juristes i activistes: Per una banda i dins del grup de filòlegs tenim a Aitor Carrera, eminent i jove lingüista, autor de la gramàtica de l’aranès;  Jaume Figueras, president de l’Institut català d’Estudis Occitans;  Xavier Lamuela, romanista i co-autor de la norma lingüística que regeix en aquest moment l’aranès. Per la banda dels polítics tenim al Síndic de la Val d’Aran, en Francesc Boya, i en David Grosclaude, antic president de l’Institut d’Estudis Occitans, i actualment conseller de Política Lingüística per a l'occità i l'èuscar a la regió d'Aquitània, pel partit Europa Ecologia ; I com a jurista tenim a Vicenç Simó entre d’altres persones que van intervenir a la comissió.

            Com a mostra de la política que la Generalitat ha portat a terme pel que fa a l’occità i a la Val d’Aran a la darrera legislatura destacarem les paraules del professor Xavier Lamuela, catedràtic de la Universitat de Girona en l’esmentada compareixença:

“És oportú recordar, perquè em temo que ha influït de manera nefasta en la redacció actual de la llei, el fet que la política recent de la Generalitat relativa a l’occità ha ignorat tant el principi d’escoltar els aranesos, com el que estableix que emprant la varietat lingüística d’Aran s’utilitza exactament la llengua occitana. En efecte, des de la Secretaria de Política Lingüística s’han pres una sèrie d’iniciatives sense consultar el Consell General d’Aran, s’han difós textos escrits en un llenguadocià de qualitat dubtosa, i s’ha constituït l’anomenat Grup de lingüística occitana amb la comesa d’aconsellar la Generalitat sobre la forma d’occità que hauria d’utilitzar al marge de la varietat aranesa. Mentrestant, la Generalitat ha negligit completament la seva obligació de fer conèixer als ciutadans l’estatus legal de l’occità a Catalunya i de difondre els coneixements generals sobre la realitat aranesa i la del conjunt dels territoris de llengua occitana.”

           Està clar que la política portada a terme pel “Programa entara creacion dera oficina occitan en Catalonha” i que depèn de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, ha estat força criticada no només des dels sectors universitaris sinó també des de la Val d’Aran. 

Dr. Antoni Rossell
Arxiu Occità
Universitat Autònoma de Barcelona
Maig de 2010