CONTINGUTS

 

 

Transhumàncies del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça, editat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. I nclou un DVD que conté el documental TRANSHUMANTS.

Els autors són Elisabet Nadal, llicenciada en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i Diploma d’Estudis Avançats en Antropologia social i cultural per la mateixa universitat, Juan Ramón Iglesias, llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, i Ferran Estrada doctor en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i professor d’aquesta universitat.


 

 

El llibre està dividit en 10 capítols més una presentació i unes conclusions:

1. Introducció: població i economia

Es presenta la comarca i com el fet que es tracti d’una zona de muntanya afavoreix la ramaderia extensiva i la transhumància. També s’analitzen la seva evolució demogràfica i econòmica, així com de la ramaderia en general.

2. Les cases i els de casa

Tracta sobre la casa com a institució social a la qual estan lligades les explotacions ramaderes, examinant l’evolució de la institució i les perspectives de continuïtat.

3. El ramat i els altres animals

S’analitzen la composició i les dimensions dels ramats i les característiques dels diferents tipus d’explotació segons si transhumen o no i si es dediquen a la ramaderia ovina de manera exclusiva.

4. Les terres

En aquest capítol es presenten els diferents tipus de pastures que utilitzen els ramats al llarg del cicle anual (prats de dall, finques d’hivern, pastures d’alta muntanya), les formes de propietat i com s’organitza el seu ús.

5. Les instal·lacions i la maquinària

Les explotacions estants i les transhumants presenten diferents graus d’inversió en instal·lacions i maquinària. En aquest apartat s’examina l’evolució dels corrals i la mecanització de les explotacions ramaderes d’oví ribagorçanes.

6. Els de casa i el rumano

Una de les qüestions més importants que han de resoldre els ramaders d’oví és com fer front a les necessitats de força de treball que requereix l’explotació. Aquí es presenten quines són aquestes necessitats i les diverses estratègies que utilitzen els ramaders per cobrir-les a partir de mà d’obra familiar, contractada i sistemes d’ajuda mútua.

7. Els papers

Les explotacions ramaderes en general i les d’oví transhumant en particular han sofert un procés de control per part de l’Administració cada cop més gran i han d’adaptar-se contínuament als canvis legislatius. Al mateix temps, però, la seva supervivència depèn en bona mesura de les polítiques de subvencions i ajuts de la Unió Europea. En aquest capítol s’analitzen les polítiques i les legislacions, la seva evolució, l’impacte que tenen en les explotacions i la visió que en tenen els ramaders.

8. La feina, el cicle productiu i els comptes

El capítol vuitè està dedicat a presentar l’organització del treball i del cicle productiu de les explotacions al llarg de l’any, així com a avaluar el funcionament de les explotacions des del punt de vista econòmic.

9. La cabanera

Es presenten les diverses formes de practicar la transhumància a peu i en camió i s’expliquen els factors que incideixen a l’hora d’escollir un o altre sistema; s’examina la legislació sobre els camins ramaders, i es descriu el trajecte i la transhumància entre les finques de la plana de Lleida i les pastures d’alta muntanya ribagorçanes de tres grans ramades de la comarca.

10. Els pastors

El darrer capítol està dedicat a presentar l’ofici de pastor, a partir de l’anàlisi del treball, de l’espai que ocupen i de les relacions socials més enllà del treball. Es presenta també com els ramaders perceben la seva professió i com veuen el seu futur. El text exposa la gran diversitat de persones i de visions que tenen sobre la pràctica de la ramaderia i mostra la falsedat dels tòpics molt difosos sobre els pastors com unes persones grans, solteres i aferrades a la tradició.

 

Pàgina web creada per la Biblioteca de Veterinària UAB, novembre 2011