 |
| Fotografia de Jose Luis Acuña |
En una societat complexa i oberta com l’actual, una de les poques coses que sabem amb certesa és que la ciència i la tecnologia impregnen la vida quotidiana i tenen una influència determinant sobre el present i el futur de la humanitat. De fet, la ciència i la tecnologia condicionen la nostra manera de fer, d’interactuar i d’entendre el món. I són un instrument fonamental per transformar-lo, sigui a millor o a pitjor.
Les societats cultes, també científicament, atresoren un gran actiu democràtic: ciutadans informats que volen i poden influir en la presa de decisions polítiques. L’alternativa són les pors irracionals i un domini de les pseudociències que s’explica, en part, per un dèficit de cultura científica de la ciutadania. Si aspirem a que l’acció política resulti genuïnament democràtica cal promoure debats públics amb interlocutors informats i ben documentats, que deixin el mínim espai possible al sensacionalisme i a l’oportunisme. Si els ciutadans tenen un bon nivell de coneixement, evitem la decadència de la democràcia i amortim el perill que un grup de “savis” prenguin decisions “il·lustrades” que afectin a tothom. I de fet moltes decisions polítiques de transcendència tenen un clar vessant científic: els límits a les tècniques de clonació, la recerca en cèl·lules mare, els organismes modificats genèticament o la regulació del dret a morir dignament, entre molts dels altres.
En aquest context, el periodisme científic, que és un subproducte de la ciència, és una eina fonamental per acostar el coneixement científic a la ciutadania. De fet, la ciència i la tecnologia es projecten en els mitjans de comunicació: milers de mitjans impresos específics i especialitzats (amb llenguatges i nivells de divulgació molt diversos), presència en els diaris, en els suplements especials i en les revistes d’informació general, espais en els mitjans àudio-visuals, i noves fronteres multimèdia en les diverses ofertes dins de la xarxa. Una especialitat del periodisme que disposa de infinites fons d’informació –com mostra aquesta exposició- i que té com objectiu explicar el món a partir de l’evidència i el coneixement científic i tecnològic, sense dogmatismes.
Santiago Ramentol, professor titular de Comunicació Científica de la UAB, i
Lluís Reales, professor associat de periodisme científic i ambiental de la UAB
