Skip to Content
Universitat AutÚnoma de Barcelona

L'Art de trobar

La Literatura

Trobaire fo dels premiers c'om se recort

En un text medieval occit√† que recrea la vida -fict√≠cia- d‚Äôun dels primers trobadors, Marcabr√ļ, se‚Äôl defineix com a ‚Äútrobaire‚ÄĚ, com l‚Äôiniciador d‚Äôuna nova activitat. La l√≠rica trobadoresca,que marca un abans i un despr√©s de la creaci√≥ liter√†ria i musical de l‚ÄôEdat Mitjana, va irrompre en el m√≥n rom√†nic amb tanta vitalitat que va crear models literaris que avui encara s√≥n imitats, comentats i estudiats.

La poesia dels trobadors √©s una poesia laica, aristocr√†tica i composada en occit√†. La seva innovaci√≥ rau en que, malgrat haver assimilat la tradici√≥ m√®trica i musical d'origen llatinomedieval i lit√ļrgic,  no ha triat la lengua llatina per a l'expressi√≥ po√®tica. L‚Äôetimologia de ‚Äútrobador‚ÄĚ ens remunta a l‚Äôactivitat musical de ‚Äútropare‚ÄĚ, un sistema din√†mic d‚Äôimitaci√≥ mel√≤dic i textual d‚Äôorigen lit√ļrgic.

Els trobadors i els "autors" medievals entenien l'activitat creadora no com a quelcom necessàriament nou, sinó com una elaboració dins un desenvolupament temàtic amb unes bases fixades d'antuvi. A tal fi, l'"autor" està obligat a dirigir l'activitat creadora cap a altres camps més enllà al de l'estricta creació temàtica: a l'aspecte retòric formal del discurs; a l'ideològic quant a la concepció del seu entorn; i al tractament psicològic dels personatges.

L'originalitat po√®tica en la l√≠rica trobadoresca rau en la projecci√≥ de la personalitat creadora del trobador sobre una tradici√≥ ret√≤rica: els clix√©s ret√≤rics s√≥n  modificats per l'estil personal.   Per a uns, el contingut d'aquesta l√≠rica es redueix a variacions sobre un tema donat (Avalle i Dragonetti); per a altres √©s una q√ľesti√≥ de po√®tica intercativa en el sentit formal (Zumthor i Pasero);  i uns altres creuen que el m√≥n de la literatura medieval √©s un reflex del m√≥n de "l'autor", ja sigui el m√≥n real o l'imaginari (Duby). Encara que el punt de parten√ßa siguin els mateixos textos medievals, cada opci√≥ epistemol√≤gica dirigeix la seva interpretaci√≥ cap a objectius diferents i distants, resultant-ne, doncs, conclusions diferents i, molt sovint, contraposades.  L'originalitat per als trobadors no ha estat crear un nou model diferent al cl√†ssic, sin√≥ en ultrapassar-lo partint de l'univers po√®tic de la imitaci√≥. Aquest proc√©s ret√≤ric suposa  una dial√®ctica entre els models emprats i els elements que genera el trobador en una nova obra, i aix√≤ cal entendre ho no nom√©s en una pla literal o l√®xic, sin√≥ tamb√© pel que fa als aspectes ret√≤rics i ideol√≤gics, arquitect√≤nics i l√®xics, m√®trics i mel√≤dics i, finalment, r√≠tmics/pros√≤dics...

[llegir més]