El periodisme va néixer com a ofici junt amb l’emergència del capitalisme industrial i en els dos últims segles ha estat part i actor de totes les grans transformacions que han convulsat les nostres societats. El periodisme, a més, és una dimensió constitutiva de la democràcia moderna. És impossible imaginar una democràcia viva amb un periodisme deteriorat i precari. El destí d’ambdues institucions (formes culturals i polítiques) està completament imbricat.
Entès així, el periodisme té compromisos que resulten ineludibles. En primer lloc, amb la veritat. Però, també, amb l’esdevenidor de la part de la societat que no té veu ni capacitat per articular mediàticament els seus interessos, els seus valors i les seves vivències. La crisi global que experimentem des de 2008 ha aprofundit les desigualtats i les fractures socials inherents al capitalisme postindustrial, financer i globalitzat. D’aquestes dinàmiques generadores d’exclusió i de desigualtat s’ocupa el periodisme social. Constitueix, abans que res, una actitud i una perspectiva de treball, que col·loca la qüestió social en el centre de la valoració informativa dels periodistes. L’emergència en els últims anys de l’anomenada nova qüestió social, esperonada per la crisi, obliga a situar aquest fenomen tan punyent en un lloc preferent de l’agenda pública i converteix en una necessitat democràtica l’activació dels valors informatius que sostenen el periodisme social.
Els responsables de l’assignatura Periodisme social de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB, els professors Ana Fernández Viso i Carlos Zeller, membres del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura d’aquesta universitat, han preparat conjuntament amb la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB una selecció de recursos que pretén oferir una primera aproximació –i des d’una perspectiva molt àmplia- als fenòmens de la desigualtat social i de l’articulació entre aquesta última i el periodisme. La desigualtat social és un fet complex i multidimensional, que es manifesta en l’existència de diferències entre els éssers humans socialment creades i reproduïdes (econòmiques, de classe, de gènere, ètniques, etc.). El seu estudi constitueix una de les àrees més importants de la sociologia perquè els recursos als quals tenen accés les persones determinen les seves oportunitats vitals. Sense deixar d’insistir en l’amplitud del fenomen, aquesta exposició presta especial atenció a les desigualtats econòmiques i de classe, exacerbades en el curs de la revolució intel·lectual i material de signe neoliberal en la qual estan immersos els països occidentals des de la dècada de 1980.
Aquest espai virtual, batejat com El periodisme davant de les desigualtats, reuneix un conjunt d’eines, bases de dades i materials que faciliten tant la reflexió com el treball formatiu i professional entorn de l’articulació entre el periodisme i les desigualtats. Sorgeix amb vocació, a més, de veure’s enriquit amb possibles contribucions produïdes, en forma de reportatges o investigacions acadèmiques, pels i per les estudiants d’aquesta assignatura. La mostra virtual va acompanyada d’una exposició física de textos i materials audiovisuals que ofereixen una visió de conjunt de la diversitat de recursos sobre aquests temes disponibles a les Biblioteques de la UAB i que romandran exposats a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General fins el 16 de març de 2015.
L’observació periodística del camp de desigualtats que estructuren el sistema global de societats és el nostre espai de treball i requereix una concepció del periodisme fonamentada en valors democràtics que vinculen de manera indissociable la ciutadania política amb la ciutadania social. Aprendre a mirar periodísticament la manifestació d’aquestes desigualtats, donar-les-hi una explicació comprensiva i trobar els registres narratius en què comunicar-les és el nostre particular objectiu al qual, amb seguretat, aquest recurs bibliogràfic contribuirà.
Ana Fernández Viso
Carlos Zeller Orellana
