La Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona i els Premis Nobel d'Economia
La Facultat ha engegat una nova activitat que consisteix en què anualment, en ocasió de la concessió del Premi Nobel d'Economia, un professor de la Facultat presentarà els guardonats i la recerca que ha motivat que la Fundació Nobel els hi concedeixi el guardó. Aquest any, el dijous 20 de desembre, a les 12 hores a la Sala d'Actes de la Facultat (campus de Bellaterra), el professor Jordi Massó, degà de la Facultat, farà una presentació dels premiats el 2012 sota el títol: Alvin E. Roth i Lloyd S. Shapley: Premis Nobel d'Economia 2012 per la teoria de les assignacions estables i la pràctica del disseny de mercats.
Amb motiu de l'estrena d'aquesta iniciativa, la Biblioteca de Ciències Socials ha elaborat la següent exposició bibliogràfica virtual que comprèn els Premis Nobel en Ciències Econòmiques des de l'any 2006 fins enguany, complementada per una exposició presencial artística, situada a l'entrada de la Biblioteca (passadís que uneix les Facultats de Dret i Economia i Empresa).
Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel
Cada any, des de 1901, el Premi Nobel s'atorga a qui contribueix de manera més notable a la millora en els camps de la física, la química, la fisiologia o la medicina, la literatura i la pau. El 1968, amb motiu del seu 300è aniversari, el Sveriges Riksbank (el banc central de Suècia) va instaurar un nou premi, el "Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel". El premi és atorgat per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències sota els mateixos principis en què es basen la resta de premis Nobel.
Els procediments de selecció dels premiats també són els mateixos. Cada any l'Acadèmia rep unes 200-300 nominacions. El Comitè de Selecció del Premi d'Economia presenta la seva proposta a la Classe de Ciències Socials de l'Acadèmia (Classe IX) a través d'un ampli informe, que pot incloure estudis d'experts estrangers. A partir d'aquest material, la Classe IX suggereix un premi (o un premi compartit entre dos o, com a màxim, tres guanyadors) generalment coincidint amb el que li ha proposat el Comitè. Per últim, tota l'Acadèmia es reuneix per a prendre una decisió d'adjudicació definitiva.
El primer premi en aquest camp va ser atorgat a Ragnar Frisch i Jan Tinbergen el 1969.
Cada premi consisteix en una medalla, un diploma personal i un premi en efectiu.
La medalla del Premi Sveriges Riksbank en Ciències Económiques en Memòria d'Alfred Nobel va ser dissenyada per l'escultor i gravador suec Gunvor Svensson-Lundqvist. |
 |
Sis curiositats sobre els Premis Nobel
- Atorgats per primer cop el 10 de desembre de 1901, els Premis Nobel van quedar deserts sis anys: 1916, 1931, 1934, 1940, 1941 i 1942.
- El Premi Nobel més jove fins ara ha estat el físic Lawrence Bragg, que tenia 25 anys quan va rebre, conjuntament amb el seu pare, el guardó per a la recerca dels fenòmens de refracció i difracció dels raigs X.
- El guardonat amb més edat ha estat Leonid Hurwicz, que ja havia fet 90 anys quan li van concedir el Premi Nobel d'Economia el 2007.
- Fins ara, només 43 dones han guanyat el Premi Nobel, encara que Marie Curie el va guanyar dues vegades.
- La família Curie és qui més guardons ha guanyat. Dos Nobel van ser per a Marie Curie, un d'ells compartit amb el seu marit, Pierre Curie. I la filla del matrimoni, Irène Joliot-Curie, va rebre conjuntament amb el seu marit, Frédéric Joliot, el Premi Nobel de Química el 1935 pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius.
- Adolf Hitler va obligar a tres premis Nobel a rebutjar el guardó. El primer va ser Richard Kuhn (1938), Premi Nobel de Química. L'any següent va fer el mateix amb amb Gerhard Domagk (Fisiologia i Medicina) i Adolf Butenandt (Química).
Font: |