Skip to Content
Universitat Aut騨oma de Barcelona

Introducci贸

V脥DEO DE PRESENTACI脫 DE L'EXPOSICI脫

IMATGE I LLETRA. CONTINGUT I FORMA

Amb la invenci贸 de l鈥檈scriptura i l鈥檃lfabet, va comen莽ar la transici贸 cap a una a una societat que compren el m贸n amb els ulls. El so es va transformar en lletra, les coses en paraules, i el pensament en text. Un canvi sensorial i social que acaba amb el m贸n ac煤stic sense l铆mits ni direcci贸. Comencem a dibuixar el llenguatge, a escoltar amb els ulls.

M茅s tard, la impremta va convertir el pensament en una mercaderia reprodu茂ble i va accentuar aquest canvi. Durant els inicis del segle XX, els debats de la relaci贸 entre forma i contingut van ser una constant. Gr脿cies a les novetats tecnol貌giques que es van introduir als mitjans de masses, es va experimentar una evoluci贸 en la qual la imatge va anar conquerint terreny fins a impregnar per complet les nostres vides.

Aquesta invasi贸 d鈥檌matges dins la societat es veu, en alguns casos, com el triomf de la forma en detriment del contingut. Com si nom茅s pos茅ssim 猫mfasi en el com diem les coses i no en el qu猫. Un pensament que anir脿 virant per la seva mateixa ambig眉itat, ja que una imatge no 茅s nom茅s forma i la lletra no 茅s sols contingut.

La tecnologia ha accelerat les nostres vides, fent immediata la comunicaci贸. Un canvi que, juntament amb altres innovacions, ha fet que els mitjans de comunicaci贸 transformessin el seu llenguatge cap a un model m茅s r脿pid, radicalitzant la percepci贸 visual. Una missatge d鈥檌matges m茅s 脿gil que no 茅s sin貌nim de falta de contingut ni banalitzaci贸. La forma no 茅s el canal del contingut, 茅s l鈥檃daptaci贸 dels elements del llenguatge en el propi context comunicatiu.

En aquest sentit, l鈥檃rt de finals del segle XIX i inicis del XX, ha estat un visionari que ha anticipat formes mitjan莽ant l鈥檈xperimentaci贸 amb el llenguatge. Sense por, els artistes ens han ensenyat el cam铆 cap a les novetats, a adaptar-nos als nous temps. Imaginant nous mons i noves possibilitats.

EL FONS MARCA

La present mostra treu a la llum un tresor que conserva i 茅s propietat del Servei de Biblioteques de la UAB i es troba allotjat a la  Biblioteca de Comunicaci贸 i Hemeroteca General de la UAB, el fons hemerogr脿fic MARCA. Una col路lecci贸 de revistes i publicacions peri貌diques d鈥檃rt i cultura fetes a Catalunya, compreses entre finals del segle XIX i la Guerra Civil. Un conjunt 煤nic que va reunir pacientment el llibreter Joan Marca i m茅s tard va adquirir la universitat.

LES REVISTES. ESPAI D'INNOVACI脫

A partir del segle XIX, la import脿ncia de la visualitat a les revistes il路lustrades catalanes 茅s molt rellevant. La naturalesa peri貌dica de les revistes les obliga a oferir continguts breus i les 煤ltimes novetats. Per tant, 茅s un mitj脿 de comunicaci贸 r脿pid i 脿gil amb una necessitat d鈥檃ctualitzaci贸 i generaci贸 de continguts constant. La classe mitjana que comen莽a a apar猫ixer amb for莽a vol representar una imatge de modernitat i les revistes s贸n el punt de refer猫ncia. Un mitj脿 que s鈥檈mmiralla en publicacions europees i comen莽a a introduir la propaganda, la publicitat i la fotografia, girant cap a un model cada cop m茅s il路lustrat. La introducci贸 d鈥檌matges va ser una manera r脿pida d鈥檕mplir p脿gines, facilitar la lectura i fer atractiva la publicaci贸.

La import脿ncia de la il路lustraci贸 va anar creixent i el concepte va evolucionar d鈥檜na imatge access貌ria-explicativa fins a adquirir una categoria art铆stica-creativa. La participaci贸 de moviments i artistes va ser constant. Des del modernisme fins a moviments d鈥檃vantguarda.

ENTRE LA LLETRA I LA IMATGE

L鈥檌tinerari actual t茅 l鈥檕bjectiu de con猫ixer i visualitzar l鈥檈voluci贸 del disseny de la p脿gina, dels seus principals elements, la lletra i la imatge. Com van apareixent les innovacions a les revistes, espai idoni on els artistes, il路lustradors, tip貌grafs i escriptors, troben la llibertat per a desenvolupar les seves idees, i experimentar amb els nous mitjans. Un terreny en qu猫, de forma quasi natural, la imatge guanyar脿 protagonisme, com una mena de virus invasor, fins a ocupar-la per complet.

La solitud de la lletra, la imatge access貌ria, les paraules fetes imatge o la imatge totpoderosa que narra tota sola seran alguns dels episodis.

Text de Gabriel Rodr铆guez

LA CORONICA GENERAL DE ESPA脩A, 1577.

Llibre d鈥檋ist貌ria d鈥橢spanya del segle XVI escrit en llengua espanyola. Obra iniciada per Flori谩n de Ocampo i continuada per Ambrosio de Morales, cronista del rei Felip II.

Som davant d鈥檜n estudi d鈥檋ist貌ria escrit per un eclesi脿stic humanista. Un llibre sense imatges en qu猫 la paraula queda reclusa dins un rectangle imaginari perfecte. El disseny de la p脿gina respon a una s猫rie de lleis geom猫triques cl脿ssiques.

En aquest tipus d鈥檕bra, el valor recau 煤nicament en el contingut, en el qu猫 i ofereix una concreci贸 exhaustiva de continguts que mata l鈥檈stil. La forma queda supeditada a una s猫rie de regles externes que no tenen res a veure amb les peculiaritats de cada contingut concret.

L'IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES, 1921.

"Marxa Nupcial" 茅s un cal路ligrama avantguardista en defensa de les novetats i en rebuig a les lleis establertes. Evoca imatges de dinamisme i de revoluci贸 a trav茅s de formes geom猫triques, moviments, colors, el circ, la llum, i paraules i personatges estrangers.

Un poema que resumeix la voluntat de fer transcendir la paraula. La lletra s鈥檃llibera, es transforma. La p脿gina ja no 茅s un lloc d鈥檕rdre, els poemes ja no s贸n una q眉esti贸 matem脿tica. La lletra 茅s viva, ha tornat imatge.

Una experimentaci贸 que busca un nou llenguatge que incideixi de manera m茅s efectiva a la societat, revolucionant la forma, la sintaxi i la tipografia del missatge, per trencar amb el passat, construir una nova societat i un home nou.


La Coronica general de Espa帽a. Vol. II / Ambrosio de Morales (1513-1591). Alcal谩 de Henares: En casa de Iuan Y帽iguez de Lequerica, 1577

Cal路ligrama "Marxa Nupcial"

Llibre L'irradiador del port i les gavines / Joan Salvat-Papasseit. Barcelona: A.G. Atenes, 1921