Introducció

El còmic underground espanyol, també anomenat comix, fa referència a aquelles historietes gràfiques que van ser distribuïdes al marge de les editorials oficials. Aquest fet va permetre a dibuixants i guionistes mostrar temes que posaven en entredit els principis socials d’un país marcat per la Dictadura franquista.

A pocs anys de la mort del dictador ja començaren a sorgir les primeres publicacions independents o underground. La primera d’elles fou El Rrollo Enmascarado (1973) i li seguiria, al marge de altres iniciatives, la revista Star (1974-1980) amb una amplia difusió. Editades la gran majoria a Barcelona, la ciutat fou el punt de trobada d’una generació de joves culturalment inquiets i ideològicament revolucionaris que volien manifestar-se contra tot allò que els hi havia estat imposat. Els joves il·lustradors s’atreviren a través d’una nova visió del còmic a mostrar les seves idees contràries al règim d’una societat reprimida per un llarguíssim govern totalitarista. Com no podia ser d’altra manera, moltes d’aquestes publicacions foren segrestades per les autoritats, acusades d’escàndol públic, censurades i multades.  

Morta la figura de Francisco Franco, el país iniciava un procés cap a l’anomenada Transició democràtica i el comix es convertiria en el testimoni extraoficial de la realitat social i de la joventut del moment. El sexe, les drogues, els drets socials de col·lectius diversos com els homosexuals, la música rock i en definitiva tot allò que durant tants anys havia estat prohibit i condemnat, es posava de manifest sota el llapis d’aquests dibuixants.

A través de les seves vinyetes podem copsar amb més autenticitat les inquietuds, les problemàtiques i els anhels d’aquella joventut que albirava il·lusionada un canvi. Era el moment en que la ciutat bullia amb les Jornades Llibertàries al Parc Güell (1977), amb les performances provocadores d’Ocaña i els seus amics a la Rambla, amb els concerts a sales de festa com la Zeleste, amb els festivals de música com el Canet Rock... Eren espais de llibertat.  I tot això passava mentre una societat dividida intentava per una banda fer un pas cap al futur  i per l’altra xocava amb la nostàlgia d’aquells que no estaven disposats a deixar enrere el model dictatorial.

La dècada dels anys 80 del segle XX fou el moment en que el còmic underground va tenir gran volada i es va consolidar comercialment gràcies a revistes com El Víbora.

Els il·lustradors, ara en una nova societat democràtica, seguien mostrant a través del còmic les seves idees contràries al sistema i les problemàtiques socials que se n’havien derivat a través d’un nou estil que renovaria per sempre el món de les anomenades fins aleshores historietes o tebeos. Els autors, ara ja professionalitzats en certa manera, portaren més enllà nous conceptes gràfics i narratius que trencarien amb tot el que estava establert fins aleshores. Ja no havien de lluitar per sortir de la clandestinitat i això afavorí la creació de noves històries que abordaven el desencant i la marginació social en que es veieren imbuïdes una part de la societat.

El comix d’aquesta dècada va arribar a tenir una gran difusió gràcies als nous mitjans d’edició però també a l’interès dels lectors per una realitat que els hi tocava tan properament.

Algú va dir que els murs parlen. El nostre, us vol fer viatjar en el temps per introduir-vos en alguns dels actes i les manifestacions artístiques, culturals o polítiques més representatives que envoltaren el naixement i la creació del còmic underground. Revistes, espectacles, consignes, pel·lícules, música, artistes, pamflets, etc... en definitiva, tot allò que va passar en poc més d’una dècada.

Aquesta exposició ha estat pensada per donar a conèixer una part essencial en la història i evolució de la il·lustració que fou gestada a la ciutat de Barcelona.

Gràcies a aquests artistes avui els còmics no només són cosa d'infants.