Crèdits

20/11/1975

Mort del general Francisco Franco. Un punt d’inflexió en la història de l’Estat Espanyol.
Inici de l’anomenada transició democràtica que portarà Espanya d’una dictadura a una monarquia parlamentària a través de la reforma més o menys pactada de les pròpies institucions i lleis franquistes.

 

22/11/1975

Jurament del rei Juan Carlos I com a nou cap d’Estat.

 

1976

Des de 1973 hi ha una conjuntura econòmica desfavorable, amb una crisi galopant que ofega l’economia i demana a crits mesures que redrecessin la situació. L’any 1976 hi havia a Espanya 3.600.000 treballadors en conflicte laboral, una xifra que demostra les greus tensions que es vivien en l’àmbit del món del treball. Les vagues i les manifestacions obreres estaran a l’ordre del dia. Durant el mandat d’Arias Navarro no hi haurà més resposta que la repressió. Grans vagues a Barcelona i a Victoria, ciutat aquesta darrera on cinc obrers seran morts per la policia.

 

07/1976

Dimissió del president del govern espanyol Arias Navarro, que va significar, des de novembre 1975 fins al juliol 1976, la voluntat continuista del règim i l’absència d’un projecte reformista clar. El seu govern va estar fortament tensat per l’immobilisme del búnquer franquista, d’una banda, i per l’oposició democràtica per l’altra, la qual tot i que dividida en dues organitzacions (Junta Democràtica i la Plataforma de Convergencia Democrática) mantindrà un tour de force constant amb el règim.
La designació d’Adolfo Suárez com a nou president per part del rei, obre una nova etapa que va des de juliol de 1976 a juny de 1977. És la que durà a terme un procés de reforma pactada que, des de la legalitat existent, anirà desconstruint el franquisme.

 

 

18/11/1976

Ley para la Reforma Política aprovada per les Corts franquistes (Ley 1/1977, de 4 de enero, para la Reforma Politica) que iniciarà el desmantellament total de les estructures legals franquistes.

 

 

11/12/1976

Segrest del president del Consell d’Estat, Antonio María de Oriol y Urquijo, per part del GRAPO, que buscarà desestabilitzar el govern i aturar el procés de reformes i que trobarà ressò entre mitjans i partits conservadors que s’excusaran en el segrest per demanar el no a la llei de Reforma Politica.

 

 

15/12/1976

Referèndum per a l’aprovació de la Ley para la Reforma Política amb un resultat de 94,17% de vots a favor sobre una participació del 77% del cens. Aquesta és la darrera llei aprovada pel franquisme.
Eliminació del TOP, el Tribunal de Orden Público.

 

 

17/01/1977

Inici de la vaga del transport liderada pel sindicalista de CCOO Joaquín Navarro, que estava assessorat pel bufet d’Atocha 55.

 

 

23/01/1977

És assassinat un estudiant, Arturo Ruiz, en el curs d’una manifestació proamnistia a Madrid a mans de l’extrema dreta.

 

 


24/01/1977

Mort l’estudiant Mari Luz Nàjera per l’impacte d’un pot de fum llençat per la policia en una nova manifestació en protesta per la víctima del dia anterior.
La situació arriba a límits extrems amb un nou segrest del GRAPO quan encara no s’havia resolt el d’Oriol Urquijo. Aquest cop la víctima és el tinent general Emilio Villaescusa, president del Consejo Superior de Justícia Militar. Una nova i clara provocació que obté una resposta el mateix dia, quan es produeix a Madrid la massacre dels advocats del gabinet laboralista del carrer Atocha 55 per un escamot ultradretà composat per José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá i Fernando Lerdo de Tejada. Van assassinar a EnriqueValdelvira, Luis Javier Benavides i Ángel Rodríguez, van quedar ferits Alejandro Ruiz-Huerta, Miguel Sarabia, Dolores González, Luis Ramos, Francisco Javier Sauquillo i Serafín Holgado (aquests dos darrers van morir l’endemà)
Tots aquests fets posaran en entredit el procés democràtic.

 

 

26/01/1977

Enterrament multitudinari del membres del bufet jurídic d’Atocha. Es calcula l’assistència de 100.000 persones que van acompanyar els fèretres amb silenci i respecte. La resposta per part dels comunistes i de les CC. OO fou serena i prudent.

 

 

28/01/1977

Com si es tractes d’un mecanisme d’acció i reacció, el terrorisme d’extrema esquerra es revenja dels assassinats d’Atocha amb dos policies i un Guardia Civil morts a Madrid.

 

 

09/04/1977

Supressió del Movimiento Nacional i l’Organització Sindical per part del govern de Suárez,
Legalització del Partit Comunista d’Espanya

 

 

15/06/1977

Primeres eleccions democràtiques des de la II República amb el triomf de UCD.

 

 

29/06/1977

Constitució de les primeres Corts democràtiques a partir del resultat de les anteriors eleccions.

 

 

10/1977

Retorn des de l’exili del president Tarradellas, amb la restauració de la Generalitat, única institució de tot l’estat que es recupera de la legalitat republicana.

 

 


25/10/1977

Signatura dels Pactes de la Moncloa que foren acords entre el govern de Adolfo Suárez i els principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés de Diputats, les associacions empresarials i el sindicat CC.OO., amb la finalitat de procurar l’estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica consensuada que contingués la forta inflació.

 

 

1978

L’escalada de violència pren embranzida i virulència just en aquest any constituent. ETA multiplicava per cinc les víctimes mortals en els seus atemptats i arribava a la xifra de 68 morts. El GRAPO i l’extrema dreta també s’afegien a l’onada mortal amb l’assassinat de cinc i dues persones respectivament. Un total de 75 persones assassinades.

 

 

11/1978

Coneixement per part de l’opinió pública de l’Operació Galàxia, un intent de cop d’Estat militar avortat per la policia, i que fou el primer embrió del cop d’Estat del 23 de febrer de 1981.

 

 

06/12/1978

Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 amb un resultat que va permetre aprovar el projecte constituent amb un suport del 88,54% dels votants i amb una participació del 67,11% del cens d’electors.

 

 

29/12/1978

Entra en vigor La Constitució Espanyola de 1978 que suposa la culminació d’un sistema de llibertats democràtiques.
L’estructura territorial de l’Estat serà un dels principals focus de conflicte en haver-hi posicions de partida absolutament dispars: des de la proposta de comunistes i socialistes de crear un Estat federal, la voluntat de mantenir un fort poder central per part de Alianza Popular, la idea de reconèixer els drets històrics de bascos, catalans i gallecs per part dels sobiranistes, passant per la idea de la UCD de crear un estat parcialment descentralitzat amb uns nous poders anomenats autonomies, fou aquesta darrera proposta la que triomfarà, en part gràcies a la renúncia de l’oposició catalana a presentar batalla per la defensa de la sobirania (dret d’autodeterminació), dret que també defensaven socialistes i comunistes al principi però que també abandonaren.

 

 

18/12/1979

Promulgació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

 

 

04/1980

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb el triomf contra tot pronòstic de Jordi Pujol.
Estrictament es podria considerar que, com a conseqüència d’haver-se constituït el primer govern ja estatuari de la Generalitat de Catalunya, hom pot donar per acabada la transició política en el marc català.

 

 

23/02/1981

23F. Intent de cop d’Estat. El seu fracàs contribuirà a la consolidació del règim democràtic.

 

 

28/10/1982

Eleccions legislatives amb la victòria amplíssima del PSOE de Felipe González.
Fou l’ascens de l’esquerra al poder per primer cop des de la II República, motiu pel qual alguns historiadors consideren aquest fet com el final del període de la transició. Tres raons ho avalen: desaparició de la UCD i ascens al poder d’un partit no lligat al franquisme per primer cop, els intents de cop d’Estat són ja improbables després del 23F, la victòria del PSOE que és per si mateixa un trencament amb el passat.

 

 

01/01/1986

Entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea que suposa el fi de gairebé 40 anys d’autarquia.
De nou Espanya torna a obrir-se a Europa i al món i és en aquest reconeixement on trobem també el final de transició, i l’inici d’una nova etapa i d’un nou paper tant intern com extern de l’Estat espanyol.

 


Cronologia elaborada per Josep Vicens-i-Planagumà a partir de la següent bibliografia:
Mauri i de los Rios, Marcel (2010) Funció i evolució de la premsa de Barcelona durant la transició (1975-1978) Tesi doctoral UPF Director Dr, Jaume Guillamet Lloveras. TDX
Riquer, Borja de (2004) La Catalunya autonòmica, 1975-2003 a Vilar, Pierre Ed. Història de Catalunya Volum IX Edicions 62, Barcelona
Tusell, Javier (1991) La transición española a la democracia Col·lecció Biblioteca Historia 16, Madrid
Ysàs i Solanes, Pere (ed) (1997) La transició a Catalunya i Espanya Fundació Doctor Vila d’Abadal, Barcelona

 

Març 2017 · UAB · Biblioteca de Ciències Socials