{"id":124,"date":"2020-03-11T21:59:37","date_gmt":"2020-03-11T19:59:37","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/?p=124"},"modified":"2020-05-01T01:32:40","modified_gmt":"2020-04-30T23:32:40","slug":"variacio-sobre-els-tres-estadis-o-esferes-kierkegaardianes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/2020\/03\/11\/variacio-sobre-els-tres-estadis-o-esferes-kierkegaardianes\/","title":{"rendered":"Variacions sobre els tres estadis de l’esdevenir existencial kierkegaardi\u00e0"},"content":{"rendered":"
\"\"

Un llagut de vela llatina a la vora de l’horitz\u00f3 (Fotografia de l’autor d’aquest blog)<\/p><\/div>\n

El text que segueix a continuaci\u00f3 ha estat publicat inicialment en el blog Dietaris de l\u2019Artificier<\/a> sota un altra t\u00edtol. Atesa la seva tem\u00e0tica tan central als interessos d\u2019aquest blog el reprodu\u00efm de nou aqu\u00ed.<\/em><\/span><\/p>\n

A uns ulls…<\/em><\/p>\n

Uns ulls contemplen la plana estesa d’un mar en calma, la resplendor de la llum damunt la superf\u00edcie de l’aigua que per unes hores bressolar\u00e0 amorosa un espurneig daurat, la immensitat creuada per un llagut de vela llatina que \u00e9s a punt ja de perdre’s en la l\u00ednia de l’horitz\u00f3. Un vertader horitz\u00f3 que talla la nostre visi\u00f3 del m\u00e9s enll\u00e0, un horitz\u00f3 sense boira, clar i n\u00edtid, que nom\u00e9s en el mar o en una plan\u00edcia extensa de la terra es pot contemplar.<\/p>\n

Hom sap que, des de la sorra de la platja estant, la dist\u00e0ncia envers aquest horitz\u00f3 no \u00e9s gaire gran. Una f\u00f3rmula matem\u00e0tica en determina la dist\u00e0ncia precisa i en calcula una dist\u00e0ncia de 4,7 km des dels ulls d’un home que es trobi dret damunt la sorra. \u00c9s per aix\u00f2 que aviat es pot perdre de vista l’embarcaci\u00f3 que posi rumb en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

La dist\u00e0ncia a aquesta l\u00ednia que separa el cel de la terra ve determinada per la forma esf\u00e8rica del nostre planeta i per el lloc on es situa l’observador. No \u00e9s el mateix mirar l’horitz\u00f3 des de la sorra de la platja que si ens col\u00b7loquem a dalt d’un penya-segat august arran de mar. Nom\u00e9s si ens elevem allarguem aquesta dist\u00e0ncia i podrem veure encara el llagut m\u00e9s enll\u00e0 del primer horitz\u00f3. Es calcula que per una al\u00e7ada de 100 metres arran de mar ja veur\u00edem l’horitz\u00f3 a una dist\u00e0ncia de 36 km.<\/p>\n

Pel patr\u00f3 que mena el llagut, com que no es pot elevar m\u00e9s enll\u00e0 de la seva embarcaci\u00f3, l’horitz\u00f3 visualitzat li ser\u00e0 sempre allunyat en la mateixa primera dist\u00e0ncia esmentada, fins que una nova terra no li barri el pas.<\/p>\n

Ocorre que l’home -i aqu\u00ed el terme “home” l’hem de considerar no en qualitat del gen\u00e8ric hum\u00e0, sin\u00f3 de l’individu dona-home singular i concret- en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… es mou, tamb\u00e9, dins uns horitzons diversos i ampliables.<\/p>\n

Ocorre, doncs, que l’home que contempla la seva interioritat, la seva vida concreta i ind\u00f2mita, pot viure en un horitz\u00f3 sempre allunyat i inassolible fins que una nova terra no li barri el pas, i pot superar aquests l\u00edmit tot ampliant la seva dist\u00e0ncia de visi\u00f3 si eleva la seva al\u00e7ada de mires…<\/p>\n

Ocorre, doncs, que l’home es mogut en la seva interioritat, i comptant amb la seva porci\u00f3 de llibertat, per diversos horitzons. Horitzons presidits pel plaer sensual, est\u00e8tic i intel\u00b7lectual, o pel dolor; o sota horitzons dirimits pel b\u00e9 i el mal, pel correcte i socialment acceptable… i per l’incorrecte; o pot, finalment, ser presidit per horitzons moguts per la culpa, el pecat o la consci\u00e8ncia c\u00f2smica i conseq\u00fcentment per la creen\u00e7a, el mite i la quimera; i tot, en el terrer de la seva vida concreta: un lloc i un moment de l’univers, una pla\u00e7a reclosa en la subjectivitat de l’individu i dialogant, alhora, amb el tot, amb l’etern i l’infinit.<\/p>\n

I aquest home, que no \u00e9s m\u00e9s que l’home real, ja que el gen\u00e8ric nom\u00e9s existeix com a entel\u00e8quia… Aquest home que est tu lectora, lector, que s\u00f3c jo escriptor, que ets tu escriptora, que som tots i totes en la nostra subjectivitat, en el nostre col\u00b7loqui personal e intransferible, en la nostra conflictivitat interna, i alhora, encara, en una petita porci\u00f3 tal vegada prou sobirans i lliures, malgrat els determinants materials i immaterials, lliures sin\u00f3 s\u2019ha esdevingut una mort en vida, si la vida no la tenim reclosa en una atar\u00e0xia farmacol\u00f2gica o d’estupidesa, en una falta absoluta de sensaci\u00f3 de vida, del ki<\/em><\/strong> que ens proposa la cultura Seitai<\/em><\/strong>… Si tot aix\u00f2 no ha succe\u00eft, aquest home ha de sentir, encara, al llarg del seu esdevenir existencial tota la pres\u00e8ncia alternativa d’aquests horitzons. Ara un, ad\u00e9s l’altra, suara el malestar del pas de l’un a l’altre… per complaure el determini d’una for\u00e7a major: l’acompliment del programa ignot de la llavor que ser un home o una dona representa.<\/p>\n

I ocorre que trenem mil camins distints, d’anades i vingudes en diversos horitzons, amb flonjes melangies, amb dram\u00e0tiques desesperacions, angoixoses percepcions i viv\u00e8ncies que ens empenyen per diversos horitzons vitals per realitzar aquell pla, aquell pla ignot, de la nostra permanent naixen\u00e7a.<\/p>\n

I ocorre que… com a motors del canvi, com a s\u00edmptomes i avisos de la vida interior, per al pas d’un a l’altra horitz\u00f3 vital, hi apareixen en el nostre esperit: la malenconia, la desesperaci\u00f3 i l\u2019angoixa… talment com ho fa la febre, la inflamaci\u00f3 i el dolor en el cos, en la seva lluita constant d’adaptaci\u00f3 i restabliment de la vida.<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s la vida. La vida “viva”.<\/p>\n

Ocorre, doncs, que hi hagu\u00e9 un cop un home, un home concret, que va viure en cadascun d’aquests horitzons. I en cada un dels seus interludis i transicions de malenconia i desesperaci\u00f3, per al pas de l’una a l’altra visi\u00f3 d’aquest horitzons.<\/p>\n

Ocorre, doncs, que aquest home concret va transcorre per les fases o esferes del plaer, del dolor, de l\u2019\u00e8tica del b\u00e9 i del mal, per la culpa i la consciencia eterna, i per la creen\u00e7a i la quimera.<\/p>\n

Ocorre, doncs, que va poder explicar-nos tot el seu recorregut vital, tota la seva gosadia -entesa aquesta com a possibilitats vitals-, tot el pes dels oceans -ent\u00e8s aquest com a necessitats vitals-.<\/p>\n

Ocorre, doncs, que aquest home concret i singular es deia: Soren Kierkegaard<\/strong>, i que va viure en un successi\u00f3 d\u2019instants capa\u00e7os de mostrar-li el pes de l\u2019etern i l\u2019infinit en la seva vida, a la ciutat danesa de Copenhagen, entre els anys de 1813 i 1855.<\/p>\n

I va oc\u00f3rrer, doncs… que aquest home va escriure pels vols de l\u2019any 1845 el seg\u00fcent:<\/p>\n

Hi ha tres esferes d\u2019exist\u00e8ncia, l\u2019est\u00e8tica, l\u2019\u00e8tica, la religiosa. (…) La esfera est\u00e8tica \u00e9s l\u2019esfera de la immediatesa, l\u2019\u00e8tica l\u2019esfera de l\u2019exig\u00e8ncia (i aquesta exig\u00e8ncia \u00e9s tan infinita que l\u2019individu sempre acaba ensorrat), la religiosa l\u2019esfera de la plenitud, per\u00f2 tingui\u2019s en compte que no es tracte d\u2019una plenitud com la que es dona quan s\u2019omple la bacina pels pobres o una bossa amb or, perqu\u00e8 l\u2019arrepentiment ha creat espec\u00edficament un espai il\u00b7limitat i per tant la contradicci\u00f3 religiosa: estar alhora a 70.000 braces d\u2019aigua i tanmateix ser feli\u00e7.<\/em><\/p>\n

Per esfera est\u00e8tica<\/strong><\/em> ell va entendre quan es viu amb un horitz\u00f3 que es regeix per la oposici\u00f3 plaer-dolor. \u00c9s quan es persegueix el plaer en les seves diverses modalitat: la sensual, l’art\u00edstica, la intel\u00b7lectual, al marge de tota moral o religiositat. Pot abastar moltes variants, des de les m\u00e9s barroeres fins a les de major subtilesa. La seva aspiraci\u00f3 \u00e9s all\u00f2 terrenal i el seu anclatge \u00e9s \u00fanicament el present, totalment al marge del passat i la seva c\u00e0rrega, i del futur, amb les seves possibilitats de comprom\u00eds…<\/p>\n

Tres formes m\u00edtiques el representen: Don Joan, Faust i el Jueu Errant. Don Joan significa la for\u00e7a i l’impuls del sensualisme directe sense reflexi\u00f3, aspira a satisfer el desig en cada moment i a posseir la bellesa del m\u00f3n. Per el donjoanisme la \u00fanica realitat existent \u00e9s la immanent natural. Aquesta viv\u00e8ncia mena a una repetici\u00f3 que pot portar al fatic i a un pen\u00f3s avorriment, a la p\u00e8rdua de sentit d’una vida dispersa i distreta amb la qual ell mateix es perd, perd la seva voluntat i la seva determinaci\u00f3. A partir d’aqu\u00ed \u00e9s quan apareix la figura de Faust que representa dins l’esfera est\u00e8tica un segon horitz\u00f3. Ara, en Faust, ja hi ha una p\u00e8rdua de l’exuber\u00e0ncia i de la ingenu\u00eftat del primer. Faust s’adona de la inconsist\u00e8ncia d’una vida no sotmesa a examen i reflexiona sobre la inutilitat de curullar la vida a base d’emocions i plaers sensuals i immediats. Porta el dubte i l’escepticisme a Don Joan, per\u00f2 no veu cap alternativa que l’empenyi cap a una altra esfera existencial, per aix\u00f2 ell encara aspira\u00a0 -malgrat el seu escepticisme- al moment feli\u00e7, aquell en el que pugui dir encara… Atura’t moment, ets tan bell que estaria disposat a vendre la meva \u00e0nima al diable!.<\/p>\n

Hi ha encara un tercer horitz\u00f3 en l’esfera est\u00e8tica, el tercer moment que ve representat per la figura del Jueu Errant, que \u00e9s una \u00e0nima en pena, que ja no desitja\u00a0 a diferencia de Don Joan, que ja no dubte ni \u00e9s ven al diable com Faust, ans resta caigut en la malenconia i la desesperaci\u00f3 at\u00e8s que es troba en el nihilisme, on res el pot salvar, i sols una ironia agre, sense recolzament en cap valor intern, el sost\u00e9.<\/p>\n

Els tres models de l’esteta configuren l’intent de la modernitat de construir una personalitat purament natural, al marge de la moral i la religiositat, que no vol dir immoral, ans amoral. Tots ells contenen l’orgull d’autosufici\u00e8ncia propi de la era de la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/p>\n

Kierkegaard va creure que la majoria de la gent viu en aquesta esfera, molts homes cultivats i rom\u00e0ntics, i fins i tot no n’estan exclosos molts dels homes que es consideren religiosos, ja que l’\u00fas que en fan de la religi\u00f3 no deixa d’estar presidida per la viv\u00e8ncia d’all\u00f2 que els produeix plaer i l’evitaci\u00f3 del dolor. Entenen la religi\u00f3 com a un sistema de seguretats, en el sentit utilitarista, com a mitja de comoditat davant els moments cr\u00edtics de la vida: el naixement, el matrimoni i la mort.\u00a0 Kierkegaard que va viure en aquesta esfera est\u00e8tica, diu que el que la salva \u00e9s el contacte directe amb l’experi\u00e8ncia, l’apassionament irreflexiu capa\u00e7 de propiciar l’apertura a la divinitat des de l’individu, si aquest es sostrau a la sensualitat i s’elegeix a si mateix, \u00e9s a dir, tria des de la seva interioritat aquest cam\u00ed.<\/p>\n

Per esfera \u00e8tica<\/strong><\/em> ent\u00e9n la que es regeix per l’oposici\u00f3 b\u00e9-mal moral. Si accedeix quan apareixen categories com la del penediment, el sentit d’obligaci\u00f3, i el sentiment de comprom\u00eds que substitueix el desig de viure el pur instant. El pas per aquesta esfera invalida un retorn a l’esfera est\u00e8tica amoral, perqu\u00e8 si s’hi retorna ara ja la seva vida, de nou hedonista, ja nom\u00e9s la podr\u00e0 portar com a subjecte per a ell mateix immoral… El subjecte al triar es defineix a si mateix i pren una personalitat moral delimitada, emergeix de la indefinici\u00f3 dispersa que caracteritza l’estadi est\u00e8tic. L’individu elegint entre “o all\u00f2 o all\u00f2 altre”, accepta el comprom\u00eds i la individuaci\u00f3, i el “jo”, la personalitat, es va fent a mesura que anem elegint.<\/p>\n

La situaci\u00f3 vital id\u00f2nia per a l’esfera \u00e8tica kierkegaardiana \u00e9s el matrimoni, fruit de l’elecci\u00f3 i el comprom\u00eds i expressi\u00f3 d’un deure que \u00e9s llibertat perqu\u00e8 s’ha assumit volunt\u00e0riament. L’amor conjugal es fonamenta amb el deure, deixada ja la fase de l’enamorament… i es refor\u00e7a amb el temps… A l’esfera \u00e8tica no es viu segons el desig sin\u00f3 segons les normes morals. Aqu\u00ed, l’individuo s’adapta a l’acceptat i consensuat pel grup, i s’origina aix\u00ed un conformisme per adaptaci\u00f3 que prescindeix de l’exig\u00e8ncia personal. L’\u00e8tica \u00e9s l’universal, all\u00f2 acceptat un\u00e0nimement, all\u00f2 acceptat per la ra\u00f3, all\u00f2 impersonal, all\u00f2 irrebatible, dins la qual, a l’individuo, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu\u00ed no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat. Aqu\u00ed no li cal posar-se en l’abisme existencial. La perman\u00e8ncia constant i auto-complaent en aquesta esfera mena a la llarga a l’aniquilaci\u00f3 espiritual, a la p\u00e8rdua de la individualitat, i per tant deixa de ser persona i es torna massa. L’esteta com a m\u00ednim tractar\u00e0 de ser un individu, en la vida \u00e8tica hi ha abs\u00e8ncia d’individualitat, i per tant, hi ha hipocresia. No hi ha angoixa aix\u00f2 s\u00ed, perqu\u00e8 no hi ha llibertat d’elecci\u00f3 -llevat del cas que l’individu senti un malestar que el pugui dur a un canvi d’esfera-. Fent una analogia transgressora -impossible a l’\u00e8poca en que va viure Kierkegaard- les limitacions i insufici\u00e8ncies de l’esfera \u00e8tica tenen molt del que anys a venir va significar, per a Sigmund Freud, el concepte de privaci\u00f3 civilitzadora<\/em>, segons el qual la civilitzaci\u00f3 exigeix de l’individu una gran ren\u00fancia de pulsions poderoses. Avan\u00e7a en certa manera el fil\u00f2sof dan\u00e8s un cert malestar en la civilitzaci\u00f3<\/em>?<\/p>\n

La viv\u00e8ncia \u00e8tica queda reclosa en un horitz\u00f3 exclusivament immanent i natural.<\/p>\n

En l’esfera religiosa<\/strong><\/em>, que per a Kierkegaard \u00e9s l’horitz\u00f3 m\u00e0xim al que es pot arribar, i que no \u00e9s pas en la realitzaci\u00f3 impecable de la moral on aquesta es recolza, s’hi produeix un canvi total de paradigma, avui dir\u00edem un salt qu\u00e0ntic, i la forma m\u00e9s elevada d’individualitzaci\u00f3. S’ent\u00e9n com a tal la que ve regida per la culpa, el pecat com a novetat cristiana que implica la llibertat humana enfront el m\u00f3n cl\u00e0ssic on no hi havia pecat ans ignor\u00e0ncia. Hem dit la culpa, el pecat… i la fe -com diu Kierkegaard-, \u00e9s a dir, la creen\u00e7a, el mite, el pensament quim\u00e8ric, com li agrada dir al que signa aquests post. Aqu\u00ed ens trobem davant un horitz\u00f3 on tot \u00e9s misteri incomunicable i silenci. La fe (cristiana o no), la creen\u00e7a o all\u00f2 quim\u00e8ric \u00e9s irracional, i comen\u00e7a all\u00e0 on acaba tot el pensament, \u00e9s all\u00f2 que Kierkegaard defineix com a… estar alhora a 70.000 braces d\u2019aigua i tanmateix ser feli\u00e7.<\/p>\n

El codi que regeix l’esfera religiosa \u00e9s un codi estrany i, alhora, superior al codi \u00e8tic. \u00c9s un codi d’ordre no universal i general com s\u00ed que ho s\u00f3n les normes \u00e9tiques i morals. \u00c9s, podr\u00edem dir, un manament personal subjectiu. Aqu\u00ed, l’individu singular est\u00e0 per damunt d’all\u00f2 universal, es troba amb una mena de suspensi\u00f3 teleol\u00f2gica de la \u00e8tica, i es troba en relaci\u00f3 absoluta amb l’Absolut.<\/p>\n

Kierkegaard exemplifica aquesta situaci\u00f3 amb el cas extrem de l’Abraham b\u00edblic, quan es disposava a sacrificar el seu fill Isaac, pel manament d’una veu interior que ell creu oir…\u00a0 Un cas extrem que comporta una monstruositat per a la \u00e8tica, i tanmateix, que hom pot comprendre com amb la nostra interioritat, en el nostre inconscient, sense apel\u00b7lar a la bogeria i, tanmateix, perillosament propers, hi ha manaments que, per incomprensibles que resultin, s\u00f3n la nostra determinaci\u00f3. De vegades un convenciment interior, una intu\u00efci\u00f3, una veu interior que passa per damunt de totes les resist\u00e8ncies posades per la ra\u00f3, la comunitat, la psicologia i els sentiments!<\/p>\n

Dins aquesta esfera podem trobar-hi dos moments o dos horitzons encara. A saber: el que es deriva d’una activitat esfor\u00e7ada i el que deriva d’una receptivitat entregada. El primer horitz\u00f3 dins l’esfera religiosa \u00e9s la de l’home que segueix una evoluci\u00f3 personal d’exig\u00e8ncia m\u00e0xima que el salva del conformisme i l’estancament espiritual. No ha donat per bo all\u00f2 que els dem\u00e9s -la fam\u00edlia, la societat, el poder pol\u00edtic i eclesi\u00e0stic-\u00a0 li representaven com aspiracions i objectius de la vida, i s’ha sotm\u00e8s a un rigor tossut en el desenvolupament i aprofundiment de la seva autenticitat individual. \u00c9s, clarament, all\u00f2 que coneixem com un heroi.<\/p>\n

El segon horitz\u00f3 dins l’esfera religiosa, \u00e9s l’\u00fanic que ultrapassa la imman\u00e8ncia natural. Aqu\u00ed irromp l’absurd, la paradoxa i all\u00f2 in-assumible per a la ra\u00f3. \u00c9s el moment espec\u00edfic de la fe, la creen\u00e7a, religi\u00f3, el cristianisme, de l’Absolut o de la Quimera en terminologia del qui escriu aquests post. Aqu\u00ed ja no serveix la voluntat i l’esfor\u00e7 que li ha perm\u00e8s avan\u00e7ar en el primer tram de la religiositat. Aqu\u00ed ens trobem enormement vulnerables, insuficients i hem d’abandonar la racionalitat i tot l’orgull. Aqu\u00ed el nostre estat de consci\u00e8ncia ve determinat per una entrega en la receptivitat… un cam\u00ed de soledat, d’incertesa. I \u00e9s aqu\u00ed on Kierkegaard fa sorgir la figura del “Cavaller de la fe” que es aquell que assumeix la seva viv\u00e8ncia subjectiva i solit\u00e0ria de la espiritualitat, que ho sacrifica tot per situar D\u00e9u en el centre de la seva exist\u00e8ncia. Les seves forces s\u00f3n nom\u00e9s la passi\u00f3 i la convicci\u00f3 interior. Ell no t\u00e9 perqu\u00e8 caracteritzar-se per cap forma exterior, el que compta es la supeditaci\u00f3 del material a l’espiritual. La seva viv\u00e8ncia \u00e9s interior i subjectiva, tendeix al silenci, no es preocupa per l’aprovaci\u00f3 dels altres, no ambiciona cap \u00e8xit. \u00c9s nom\u00e9s un individu singular que mant\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb l’Absolut.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed els recorregut pels diferents horitzons vitals sota els que podem navegar que ens proposa Kierkegaard. Uns recorregut que si ens endinsem especialment en la lectura del seu extens\u00edssim Diari, comprendrem que no s\u00f3n una conceptualitzaci\u00f3 te\u00f2rica, una entel\u00e8quia m\u00e9s del pensament, ans que responen a la seva vida, a la seva personal\u00edssima i singular vida. Rere cada horitz\u00f3 descrit s’hi troba una viv\u00e8ncia concreta del seu esdevenir existencial.<\/p>\n

La din\u00e0mica del pas i el tr\u00e0nsit entre les diferents esferes o horitzons vitals ofereix tota mena de caracter\u00edstiques. La insatisfacci\u00f3 que es manifesta a trav\u00e9s de la malenconia i la desesperaci\u00f3 \u00e9s el que obliga l’individuo als canvis i a fer els salts a una o a altra esfera. Hom pot estar o quedar anclat en una o altre esfera, pot passar\u00a0 de la primera a la tercera, o de la tercera a la primera, pot retornar de la segona a la primera, etc… Aix\u00f2 s\u00ed, amb conseq\u00fc\u00e8ncies fatals que han deixat empremta. El que ha passat per l’esfera \u00e8tica i retorna a l’est\u00e8tica ja no t\u00e9 la innoc\u00e8ncia, ja no pot ser amoral, ara, ja ser\u00e0 per la seva interioritat immoral, o com a m\u00ednim nihilista. Segons Kierkegaard sempre es tractar\u00e0 de passos abruptes, ara dir\u00edem de salts qu\u00e0ntics, en el sentit que menen a un altra paradigma, a un altra horitz\u00f3 voluntari i elegit on el subjecte s\u2019hi juga la seva exist\u00e8ncia a tot o res… I no podem viure mai en dues esferes simult\u00e0niament, ja que per ell s\u00f3n incompatibles…<\/p>\n

I ocorre que l’home en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… I ocorre que a aquest home, com d\u00e8iem… no li serveix de res tota aquesta circumnavegaci\u00f3 existencial que li proposa Kierkegaard sin\u00f3 la reconeix en la seva particular i \u00fanica interioritat, sin\u00f3 li ha provocat una m\u00ednima esgarrifan\u00e7a interior, aquella reconeixen\u00e7a en la pr\u00f2pia vida que fa dir: aquestes han estat o s\u00f3n les meves tribulacions, els meus desitjos, les meves forces internes, les meves angoixes, els meus dubtes, els meus instants de felicitat i de vida.<\/p>\n

I si aix\u00f2 ocorre, si aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9, si aix\u00f2 succeeix… i especialment per la\u00a0 manera en que Kierkegaard ho va exemplificar en multitud d’obres pseud\u00f2nimes que s’endinsaven en cada un d’aquests horitzons i des de dins d’ells… I, com d\u00e8iem,\u00a0 si aix\u00f2 ocorre, si aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9, si aix\u00f2 succeeix… La viv\u00e8ncia de Kierkegaard pot ser-nos comuna i v\u00e0lida per a la nostra interioritat.<\/p>\n

Hip\u00f2crita lectora, hip\u00f2crita lector, semblant meva, semblant meu, germana meva, germ\u00e0 meu… Ja saps de que et parlo!<\/p>\n

Sols aix\u00ed espero haver-te estat proper, haver-te dit alguna cosa a cau d’orella, haver-te esgarrifat… i per tant haver-te estat… EDIFICANT!<\/p>\n

Johannes de Vincennes<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia:<\/p>\n

Sobre la descripci\u00f3 de les esferes kierkegaardianes ens hem basat en el llibre:<\/p>\n

SOL\u00c9, Joan. Kierkegaard : El primer existencialista<\/em>. Barcelona : EMSE EDAPP, S.L. : Editorial Salvat, S.L. [2017]<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El text que segueix a continuaci\u00f3 ha estat publicat inicialment en el blog Dietaris de l\u2019Artificier sota un altra t\u00edtol. Atesa la seva tem\u00e0tica tan central als interessos d\u2019aquest blog el reprodu\u00efm de nou aqu\u00ed. A uns ulls… Uns ulls contemplen la plana estesa d’un mar en calma, la resplendor de la llum damunt la […]<\/p>\n","protected":false},"author":257,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[591663,3],"tags":[311438,311439,311434,5520,311436,591669,311448,311447,311449,4698,637],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/257"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=124"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":140,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions\/140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}