{"id":21,"date":"2008-10-25T22:07:29","date_gmt":"2008-10-25T20:07:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/2008\/10\/25\/el-concepte-de-repeticio-i-el-concepte-del-viatge-4\/"},"modified":"2009-02-21T21:32:06","modified_gmt":"2009-02-21T19:32:06","slug":"el-concepte-de-repeticio-i-el-concepte-del-viatge-4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/2008\/10\/25\/el-concepte-de-repeticio-i-el-concepte-del-viatge-4\/","title":{"rendered":"EL CONCEPTE DE REPETICI\u00d3 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (4)"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/a>\"galaxia3370.jpg\"\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La galaxia 3370,<\/em><\/p>\n

\u00a0com a met\u00e0fora de “la circumnavegaci\u00f3 existencial”<\/em>\u00a0<\/p>\n

D\u00e8iem, diem… \u00a0que en la lectura atenta de \u201cLa repetici\u00f3\u201d hi trobem un concepte que nom\u00e9s surt una vegada. El\u00a0trobem a\u00a0la p\u00e0gina 39 de l\u2019edici\u00f3 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l\u2019heter\u00f2nim Kierkegaardi\u00e0,\u00a0parla de\u00a0 \u201cla circumnavegaci\u00f3 existencial<\/em>\u201d.<\/p>\n

Ens pregunt\u00e0vem si aquest era l\u2019equivalent kierkegaardi\u00e0 del concepte de viatge que aqu\u00ed ens hav\u00edem representat. Viatge no com a repetici\u00f3, ans com a exploraci\u00f3 en el nou i el desconegut. Viatge no com a repetici\u00f3 en la serietat i en la realitat de l\u2019exist\u00e8ncia, ans\u00a0de formaci\u00f3 i m\u00e9s propi de l’esperit enjogassat\u00a0i previ a la repetici\u00f3 que haur\u00e0 d\u2019esdevenir-se en la nova serietat i en la realitat de l\u2019exist\u00e8ncia…<\/p>\n

Perqu\u00e8 la necessitat d\u2019aquesta circumnavegaci\u00f3, d\u2019aquest viatge existencial, \u00e9s una necessitat que kierkegaard ens reclama, ens exigeix, ens demana per assolir la repetici\u00f3 : “Aquell qui no ha circumnavegat la vida abans de comen\u00e7ar la seva exist\u00e8ncia no arribar\u00e0 mai a viure<\/em>” diu per boca del que hem anomenat psic\u00f2leg. Cal, a m\u00e9s, despr\u00e9s d\u2019aquesta aventura, no haver-ne quedat ferit, frustrat, enfastiguejat, esporuguit, despotitzat, mesell,…\u00a0: “Aquell\u00a0 qui l\u2019ha circumnavegada i n\u2019ha quedat fart est\u00e0 mal constitu\u00eft<\/em>“.<\/p>\n

Cal un viatge formatiu,\u00a0una mirada damunt d’altres galaxies, “un anar\u00a0darrera les papallones<\/em>“, “un estar-se de puntetes \u00a0per veure les excel\u00b7l\u00e8ncies del m\u00f3n<\/em>“… , si aix\u00f2 no es produeix tenim l\u2019arquetip del “senyor Esteve” d\u2019en Santiago Rusi\u00f1ol dins l’imaginari catal\u00e0. L\u2019home que sense aquesta exploraci\u00f3 pr\u00e8via, sense constituci\u00f3 pr\u00e8via del seu jo, rau en la repetici\u00f3 per obedi\u00e8ncia externa, per massificaci\u00f3 dels costums, per l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 del particular en el general del costum… \u00c9s all\u00f2 que fa dir al senyor Esteve, ja en el\u00a0llit de\u00a0moribunt, el seg\u00fcent:<\/p>\n

”\u00a0-Deixa’m dir, que encara hi s\u00f3c a temps. Jo he treballat molt en el m\u00f3n. No he fet m\u00e9s que aix\u00f2: treballar. Ara que me’n vaig et puc dir que no he viscut, que no s\u00e9 lo que \u00e9s viure. He passat. Nom\u00e9s he passat. Jo no he estat jove, no he estat home, no he sigut res a la vida. He sigut un botiguer que ha trobat una casa feta, que l’ha cuidada, que l’ha seguida, que l’ha feta prosperar, perqu\u00e8 despr\u00e9s vingu\u00e9s un altre, tu, i l’an\u00e9s cuidant com jo l’he cuidada, (…)<\/p>\n

-Jo no he ambicionat res per a mi -va seguir dient en veu feble- No s\u00e9 lo que s\u00f3n alegries: no m’han ensenyat mai a tenir-ne. No sabia lo que eren tristeses, i tu me n’has ensenyat alguna! No sabia de plorar, i ja n’he apr\u00e8s, per\u00f2 n’he apr\u00e8s molt tard! Us he estimat. \u00c9s clar que us haur\u00e9 estimat, per\u00f2 fins ara no me n’adono, i ara que\u00a0me n’adono… me’n vaig!”<\/p>\n

En\u00a0aquest estil tan entenedor de Rusi\u00f1ol\u00a0se’ns materialitza el que pot ser una vida que ha entrat en la repetici\u00f3 sense la pr\u00e8via circumnavegaci\u00f3 existencial. Una vida eixorca i d’ofec on en realitat ni tan sols s’ha assolit la veritable plenitud de la repetici\u00f3, \u00e9s a dir, la repetici\u00f3 que se’n ofereix com “el pa de cada dia que sadolla amb la seva benedicci\u00f3”.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un punt clau en la lluita per la nostra identitat, per aquell desgranament que ens cal fer\u00a0per escatir la llavor que representem. La llavor de la nostra individualitat,\u00a0\u00fanica, finita i infinita, entre la possibilitat i la necessitat, entre el temporal i l’etern, … Un error que podem cometre\u00a0al caure f\u00e0cilment en una fala\u00e7 bondat, la\u00a0que \u00e9s meritoria,\u00a0nom\u00e9s, per la comoditat emmandrida i ego\u00edsta dels altres.<\/p>\n

Cal a m\u00e9s, en aquest viatge formatiu, no haver-ne quedat fart, no haver-se corrumput o desencisat. Cal haver apr\u00e8s el que s\u00f3n les coses i la vida, all\u00f2 que verament dep\u00e8n de nosaltres i all\u00f2 que no. Cal una reflexi\u00f3 serena i \u00fanica -en tant personal – del procedir de tot, i una fonamentaci\u00f3 cosmol\u00f2gica, aquella que\u00a0veurem en altres treballs de l’inexaurible S\u00f6ren Kierkegaard.<\/p>\n

D\u00e8iem i diem que la circumnavegaci\u00f3 existencial Kierkegaardiana \u00e9s el viatge. Diem que el viatge\u00a0en el sentit de l\u2019expansi\u00f3 externa o interna, i\u00a0no pas necess\u00e0riament geogr\u00e0fica.<\/p>\n

Seguirem!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La galaxia 3370, \u00a0com a met\u00e0fora de “la circumnavegaci\u00f3 existencial”\u00a0 D\u00e8iem, diem… \u00a0que en la lectura atenta de \u201cLa repetici\u00f3\u201d hi trobem un concepte que nom\u00e9s surt una vegada. El\u00a0trobem a\u00a0la p\u00e0gina 39 de l\u2019edici\u00f3 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l\u2019heter\u00f2nim Kierkegaardi\u00e0,\u00a0parla de\u00a0 \u201cla circumnavegaci\u00f3 existencial\u201d. Ens pregunt\u00e0vem si aquest era l\u2019equivalent kierkegaardi\u00e0 del […]<\/p>\n","protected":false},"author":257,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[626],"tags":[1234,1233],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/257"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/kierkegaardviu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}